«Tot el que cal saber per saber-ho tot», de Jesús Purroy

111-60

Tot el que cal saber per saber-ho tot. Jesús Purroy i Vázquez. Bromera. Alzira, 2008. 176 pàgines.

Jesús Purroy ha escrit un llibre sobre ciència i científics, dirigit al públic general, però que serà sobretot llegit i apreciat pels científics. Amb un estil extraordinàriament amè, ens parla de la ciència, què és exactament, però també què no és; i s’estén particularment en la descripció, molt didàctica, del mètode científic. A partir d’aquí, i triant un munt d’exemples de la vida quotidiana, Purroy ens fa veure quines de les disciplines aparentment cien-tífiques ho són realment i quines altres tenen en comú amb la ciència només l’ús de la bata blanca. L’homeopatia i la psicoanàlisi no surten, com no podria ser d’altra manera, gens ben parades però els exemples no es queden en aquests casos fàcils. Perquè el llibre inclou també un acurat recull tant d’errades científiques notòries com també de fraus memorables, molts dels quals són, per desgràcia, ben recents (el cas del jove talent dels laboratoris Bell, Jan Hendrick Schön, o del científic coreà Woo Suk Hwang).

Tot el que cal saber per saber-ho tot és un petit gran llibre. Fàcil de llegir, àgil i entretingut és, tanmateix, d’un rigor exquisit. I la combinació de rigor i intel·ligibilitat és bastant rara malgrat ser teòricament indispensable en un llibre de divulgació. El lector intel·ligent podrà gaudir i aprendre alhora amb un llibre molt didàctic. Els científics s’hi trobaran també a gust, amb una lectura en què es podran veure reflectits –és de suposar– en la imatge del científic honest que es dedueix, encara que siga per eliminació, de tot el grapat d’anècdotes sobre fraus, errades i enganys diversos que conté el llibre. Potser l’únic defecte del text, bé que difícilment evitable, és la rigidesa de l’estructura. I és que darrere del Purroy divulgador hi ha, com no podia ser d’una altra manera, un científic, i això es nota: l’obra té una organització dels conceptes sistemàtica i precisa com un rellotge suís, i aquesta rigidesa, que seria impecable per a un llibre de text, potser lleva una mica de frescor a una obra de divulgació com és aquesta.

A banda del valor divulgatiu d’aquest llibre, s’hi pot trobar una altra qualitat poc habitual en textos d’aquesta mena: la militància. L’autor se’ns mostra com un ferm defensor –i no només difusor– del mètode científic, i invoca l’anàlisi crítica de les afirmacions pseudocientífiques que sovint es barregen amb les proves contrastades en temes d’actualitat, com ara els debats sobre el perill dels transgènics o els efectes catastròfics del canvi climàtic. Tant de bo aquest llibre curt, clar i decidit, Premi Europeu de Divulgació Científica, tinga la màxima difusió, car és una excel·lent contribució per a donar a conèixer a una societat sovint desorientada què és la ciència i què se’n pot esperar.

© Mètode 2009 - 60. Darwiniana - Número 60. Hivern 2008/09
Investigador de la Universitat de València (Espanya) en el grup de Biotecnologia i Biologia Sintètica de l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes I2SysBio (Universitat de València – CSIC) i president de Darwin Bioprospecting Excellence, SL (Parc Científic de la Universitat de València). Entre els camps que investiga hi ha la bioprospecció en ambients hostils a la cerca de microorganismes d’interès industrial, així com diversos aspectes del desenvolupament de la biologia sintètica com a disciplina emergent. Actualment és el coordinador del projecte europeu H2020 BioRobooST, que agrupa vint-i-set institucions públiques i privades d’Europa i sis socis d’Àsia i Amèrica amb l’objectiu d’impulsar un procés internacional d’estandardització en biologia sintètica.