La llum blava ha esdevingut l’ovella negra de la llum visible per purs interessos econòmics. Al voltant d’aquest color, demonitzat fins a l’extrem, han aflorat diferents negocis en els últims anys que prometen alliberar-nos dels seus terribles perills: danys en la retina i en la màcula, trastorns del son, envelliment de la pell, ull sec, cataractes prematures, augment del desig de sucre, fatiga visual… Un cas exemplar de màrqueting basat en necessitats inventades: m’invente un perill, et persuadisc que existeix i que t’hauria de preocupar i, a continuació, te’n venc la solució.
Entre el ventall de productes que les empreses ofereixen per a protegir-nos de la llum blava podem trobar filtres per a ulleres i per a pantalles de mòbils, tauletes digitals i ordinadors; aplicacions per a limitar la llum blava i, fins i tot, protectors solars i cremes antienvelliment. L’alarmisme és el motor imprescindible per a potenciar les vendes d’aquests articles, encara que siga mitjançant mitges veritats a partir d’estudis científics o directament a força de contar mentides. Aquest és un exemple real d’un anunci difós per Internet per a escampar el pànic:
—Joan ha perdut l’ull per despreniment de retina…
—Què dius! Així de sobte?
—Cinc minuts abans s’hi veia perfectament, això no avisa… I atenció, un 10 % dels qui ho pateixen no se’n recuperen.
—Però si és molt jove!
—Quaranta anys. Els casos han crescut un 1.000 %.
—Uf, que bé que usem [X marca de filtre de llum blava]!
Missatges farcits d’enganys com aquest han dut a institucions sanitàries com la Societat Espanyola d’Oftalmologia a explicar en reiterades ocasions als mitjans de comunicació quina és la realitat sobre els suposats perills de la llum blava i per què els productes que la filtren no aporten cap benefici per a la salut. L’evidència científica al respecte indica que no prevenen cap malaltia de l’ull ni tampoc redueixen les molèsties oculars ocasionades per l’ús continuat de dispositius amb pantalles. A més, tampoc s’ha provat que les ulleres que bloquegen (de forma parcial) la llum blava puguen millorar la qualitat del son, alleujar la fatiga ocular o conservar la salut macular.
Fins a la data, cap estudi en animals o en humans ha demostrat que la llum blava, tant de les pantalles com de la llum del sol, puga ser perjudicial per a la retina o qualsevol altre element de l’ull i molt menys que provoque ceguesa. És més, l’exposició a la llum blava a través de dispositius electrònics és mínima en comparació amb la que rebem cada dia fora de casa. No obstant això, per als venedors d’aquests articles, hem estat veient llum blava al llarg de la nostra vida per sobre de les nostres possibilitats.
Les empresses que venen productes que filtren la llum blava s’aferren a estudis que no són extrapolables a la vida real per a convèncer sobre les seues suposades bondats. Aquestes investigacions es duen a terme emprant cèl·lules en plaques de laboratori (in vitro) o animals en unes condicions que no es donen en la vida real (per exemple, exposant-los a intensitats extremadament altes de llum blava).
Més enllà de l’engany al consumidor (el que suposa vulnerar la llei a Espanya sobre publicitat i promoció comercial de productes amb pretesa finalitat sanitària), aquests productes suposen una despesa totalment innecessària per als consumidors. Les ulleres que incorporen lents amb filtres per a la llum blava són notablement més cares i empobreixen l’experiència visual, ja que limiten (que no eliminen) la llum blava que veu la persona. En qualsevol cas, res del que s’ha comentat importa si les autoritats sanitàries no prenen cartes en l’assumpte per a sancionar els comerciants de productes contra la llum blava que usen la por i la desinformació per a vendre.
