Sense estàndards, el món, tal com el coneixem, no seria possible. L’establiment d’estàndards i normes internacionals i supraculturals ha estat un factor clau en l’enginyeria i en el desenvolupament de les societats industrials. Malgrat els èxits evidents en el disseny electrònic i mecànic, altres àrees tecnològiques ofereixen dificultats en l’aplicació d’estàndards. En l’àmbit de la biotecnologia i la biologia sintètica –que pretén un enfocament de l’enginyeria aplicat als éssers vius–, tot i que l’extensió dels estàndards és desitjable, encara està per demostrar que es puguen generalitzar.
Aquest monogràfic repassa aspectes sociològics i científics de l’estandardització i s’endinsa en les facetes més problemàtiques de l’establiment de normes universals, especialment en l’àmbit biològic. Són possibles els estàndards en biologia sintètica? Quines són les limitacions a la universalització de l’ús de parts modulars i intercanviables en el context cel·lular? Podria ser que el món biològic es resistís a l’establiment de normes de la mateixa manera que aquests intents no han progressat en l’àmbit de l’enginyeria de programari? I en el cas que algun tipus d’estàndard fos d’aplicació en biologia sintètica, quines serien les seues qualitats exigibles en un entorn de ciència oberta i d’investigació i innovació responsable?
