Es podria dir que ser humà implica tenir un cervell amb consciència humana, tot i que aquesta definició no té límits discrets i precisos.
Aquesta setmana en «La Pipeta» Ferran Martín ens proposa una reflexió amb humor sobre el transhumanisme.
Els avenços científics recents en transhumanisime han possibilitat intervencions genètiques relacionades amb l’evolució humana dirigida.
La biotecnologia actual està transformant el que entenem per ser humà. En aquest article s’exploren algunes d’aquestes i les seues implicacions socials, ètiques i filosòfiques.
Ressenya d'Ecologismo real, l'última obra de José Miguel Mulet, sobre les propostes de la ciència per a lluitar contra el canvi climàtic.
Em plantejaven escenes d’un món quasi apocalíptic i distòpic, basades en l’imaginari col·lectiu creat pels llibres i pel·lícules de ciència-ficció. Ara, quin és el límit?
La societat en el seu conjunt es beneficia de la ciència oberta, i per descomptat podem estar d’acord que aquesta compleix un paper crític en la recerca i la innovació responsable. No obstant això, és útil separar tots dos conceptes en certa manera per a entendre quan i com pot influir l’ús d’estàndards en la solidesa de l’RRI i de la ciència oberta.
En l’àmbit de la biotecnologia i la biologia sintètica –que pretén un enfocament de l’enginyeria aplicat als éssers vius–, tot i que l’extensió dels estàndards és desitjable, encara està per demostrar que es puguen generalitzar.
El monogràfic, coordinat per José Pío Beltrán, professor d’investigació del CSIC a l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (CSIC-UPV) de València, analitza els avanços biotecnològics en la producció vegetal.
El nous enfocaments biotecnològics per a dissenyar cultius amb major resistència a les plagues permetran combatre les pèrdues agrícoles i reduir les aportacions químiques.
