Ciència i nazisme
La inconfessa col·laboració dels científics amb el nacionalsocialisme
Oskar Kokoschka. Sturm Plakat, 1911. Tremp sobre llenç, 70 × 102 cm.
Massa sovint es trivialitza el nazisme com un moviment dirigit per uns quants il·luminats i desequilibrats. Hi han contribuït de manera molt notòria pel·lícules i sèries televisives (quan no còmics o videojocs), en què s’ha mostrat el nacionalsocialisme com un grup de pertorbats, a un punt de l’histrionisme més eixelebrat. No obstant això, el revisionisme historiogràfic dels últims anys ha evidenciat que al darrere d’aquest hi havia el món universitari alemany (i austríac), i que sota l’aparent arbitrarietat amb què es conduïen les accions hi havia uns fonaments de caire filosòfic i científic de primera magnitud. Conceptes com Lebensraum (“espai vital”), Weltanschauung (“cosmovisió”), Entartung (“degeneració”) o Heimat (“identitat”) foren profusament treballats per l’acadèmia alemanya, per tal de crear un corpus teòric, sòlid i aparentment científic, que legitimara la política nazi.
En aquest monogràfic «Ciència i nazisme» s’ha buscat precisament mostrar aquest nivell d’implicació del món universitari germànic amb els postulats nazis. De la lectura dels articles es dedueix com científics de gran renom participaren en les polítiques del Tercer Reich, plenament integrats en l’ideari nazi, que van significar la mort i desplaçament de milions de persones. Aquesta participació activa, en moltes ocasions fins i tot entusiasta, ha de motivar una reflexió de major profunditat per esbrinar com és que ments formades, i d’una vàlua científica excepcional, foren abduïdes pels postulats del nazisme. Uns fets que ens haurien de posar alerta al davant del ressorgiment de moviments totalitaris i ultradretans al món, i així redoblar esforços per tal de combatre’ls des del primer moment.
