La vehemència d'Ernst Haeckel, la radicalitat d’algunes de les posicions ideològiques que va adoptar i la projecció mediàtica que va assolir, fan d'ell un personatge procliu a generar judicis no gaire complaents entre els estudiosos i comentaristes de la seua vida i obra.
La ideologia d'Ernst Haeckel ha sigut objecte de discussió al llarg de la història. Aquest article fa un repàs sobre algunes de les qüestions més polèmiques.
En la literatura científica el nazisme és una mica com el porc: tot s’aprofita, ja sigui com a font de dades experimentals, com a exemple de mala ciència, de lliçó ètica o com a base per a arguments de ciència-ficció.
En una Alemanya presa per un antisemitisme creixent i generalitzat, i més tard amb l’ascens del nazisme, la física d’Einstein es va rebre amb hostilitat i va ser atacada per motius racials.
La vida acadèmica es va veure més afectada pel nacionalsocialisme a Viena que en qualsevol altra ciutat d’Alemanya, a causa de la gran quantitat de científics d’origen jueu.
Els científics de l’Alemanya nazi van donar suport als objectius racistes i imperialistes nazis de múltiples maneres.
En aquest monogràfic «Ciència i nazisme» s’ha buscat mostrar el nivell d’implicació del món universitari germànic amb els postulats nazis.
El tercer volum de Mètode publicat en 2019 revela la implicació de la ciència en el nacionalsocialisme i les polítiques del Tercer Reich.
El nacionalsocialisme va arribar al poder adoptant l’estratègia electoral d’un partit de masses, però amb el suport d’elits extraordinàriament ben formades.
La vida i l’obra del geògraf i naturalista prussià Alexander von Humboldt continua exercint avui dia una gran fascinació. Part d’aquesta es justifica perquè la seva figura concentra i sintetitza els moviments, les idees i, fins i tot, les grans contradiccions d’una època de canvis profunds com és l’Europa del segle XIX.
- 1
- 2
