En la literatura científica el nazisme és una mica com el porc: tot s’aprofita, ja sigui com a font de dades experimentals, com a exemple de mala ciència, de lliçó ètica o com a base per a arguments de ciència-ficció.
En una Alemanya presa per un antisemitisme creixent i generalitzat, i més tard amb l’ascens del nazisme, la física d’Einstein es va rebre amb hostilitat i va ser atacada per motius racials.
La vida acadèmica es va veure més afectada pel nacionalsocialisme a Viena que en qualsevol altra ciutat d’Alemanya, a causa de la gran quantitat de científics d’origen jueu.
Els científics de l’Alemanya nazi van donar suport als objectius racistes i imperialistes nazis de múltiples maneres.
En aquest monogràfic «Ciència i nazisme» s’ha buscat mostrar el nivell d’implicació del món universitari germànic amb els postulats nazis.
El tercer volum de Mètode publicat en 2019 revela la implicació de la ciència en el nacionalsocialisme i les polítiques del Tercer Reich.
El nacionalsocialisme va arribar al poder adoptant l’estratègia electoral d’un partit de masses, però amb el suport d’elits extraordinàriament ben formades.
La vida i l’obra del geògraf i naturalista prussià Alexander von Humboldt continua exercint avui dia una gran fascinació. Part d’aquesta es justifica perquè la seva figura concentra i sintetitza els moviments, les idees i, fins i tot, les grans contradiccions d’una època de canvis profunds com és l’Europa del segle XIX.
L'anuari del 2016 se centra en la neurociència, la connexió entre ciència i ideologia, el gènere en la investigació científica i l'astrofísica i la cosmologia del segle XXI.
RESUM En els inicis de l’era atòmica, l’Espanya franquista va impulsar un costós programa de recerca, desenvolupament i explotació de l’energia nuclear. Científics, militars i alts càrrecs de l’Administració es mobilitzaren per materialitzar un somni tecnocientífic d’abast internacional. La modernitat de les ciències nuclears contrasta amb