Joves, salut i xarxes socials

Instagram com a eina d'investigació en la comunicació de la salut

doi: 10.7203/metode.6.7811

Instragram, salut i xarxes socials

La comunicació és clau en l’àmbit de la salut, i incrementa la seva importància amb l’era digital. Internet i els nous mass media esdevenen actualment eines bàsiques de comunicació, i són fins i tot imprescindibles quan parlem del jovent. Escassos són els joves que, en el nostre context occidental, no tenen avui dia un telèfon mòbil d’última generació amb el qual comunicar-se, accedir a les xarxes socials i compartir les seves vivències instantàniament amb els seus amics. La incorporació d’eines comunicatives com Instagram al treball de camp en salut juvenil presenta tota una sèrie de reptes i de potencialitats per a la recerca social en salut, ja que ens permet apropar-nos al món adolescent i enriquir així la investigació etnogràfica.

Paraules clau: joventut, malestars emocionals, innovacions metodològiques, autogestió de la salut, Instagram.

La proliferació de l’ús de dispositius digitals va en augment i afecta el nostre context de manera cada vegada més variada i intensa. La instauració d’Internet com a eina quotidiana de comunicació introdueix canvis en les maneres de comunicar-nos. El desenvolupament i abaratiment de tecnologies digitals junt amb l’extensió d’internet, així com la simplificació del seu ús, permet que la gent s’animi a produir i compartir les seves pròpies creacions de maneres diverses (Ardévol, Roig i Gómez-Cruz, 2010). Dintre d’aquest nou entorn trobem un ampli ventall d’eines que es configuren com a nous mitjans de comunicació social, de producció, distribució i consum que estan a l’abast d’una gran quantitat de gent. Tot i així, l’acceptació i acollida dels dits mitjans pels diferents grups so­cials és diversa, i varia en funció de factors socioculturals.

El grup d’edat que millor s’adapta a aquest avanç tecnològic i més ràpidament l’incorpora com a part de la seva manera d’entendre la vida i d’estar al món és el col·lectiu d’adolescents i joves (Purita, 2015; Rubio, 2010). La curiositat per aquest mitjà, unida a la multiplicitat de facilitats de comunicació, practicitat i oci il·limitat que ofereix congenia a la perfecció amb el mode de ser i sentir el món en aquesta etapa vital, en què la comunicació i la sociabilitat són bàsiques per entendre i compartir els propis mons vitals. Pocs són els joves que, en la nostra societat, no disposen d’un telèfon mòbil d’última generació amb què comunicar-se, accedir a xarxes socials i compartir les seves vivències de manera instantània amb els seus amics. El telèfon mòbil ocupa un paper central en la vida pel que fa a eines tecnològiques, i participa de manera continuada i quasi omnipresent en la gestió de les relacions (Wood, Bokowski i Lis, 2015). S’empra per comunicar-se tant de manera oral i escrita com visual, ja que disposa d’eines i aplicacions multimodals que permeten ampliar la sociabilitat i transformar els patrons socials de relació, estatus i fins i tot de visibilitat (Ito, Okade i Matsuba, 2005; McIntosh, 2010) proveint de noves formes d’intimitat.

«El telèfon mòbil ocupa un paper central en la vida pel que fa a eines tecnològiques, i participa de manera continuada i quasi omnipresent en la gestió de les relacions»

No es pot obviar el paper que aquest tipus de dispositius, així com els seus usos i desusos, representa en la forma de ser i estar al món (Best, Manktelow i Taylor, 2014). És per això que en els darrers anys han proliferat els estudis centrats en aquestes eines. Treballs com el de Van House, Davis, Takhteyev, Ames i Finn (2004) evidencien el sorgiment de nous marcs de comunicació culturalment reconeguts que es reconfiguren continuadament, gràcies en part a la incessant actualització i innovació tecnològica, la qual aporta cada cop maneres més diverses de comunicar-se. De fet, la incorporació de la càmera digital als telèfons mòbils facilita noves formes de comunicació i accessos a informació que estan íntimament lligats amb les visions quotidianes i personals dels seus usuaris, el que afavoreix l’emergència d’innovacions contínues.

Noves maneres d’apropar-se a l’estudi de la salut

Aquestes innovacions plantegen reptes que cal tenir presents. Com a investigadors hem de saber adaptar-nos a la realitat que ens envolta i aprofitar les possibilitats que ofereixen aquestes tecnologies per fer recerca. Més necessari i interessant encara quan treballem amb el jovent. L’objecte d’estudi que aborda aquest article és el procés d’autogestió dels malestars emocionals en joves. Aquest procés inclou tot el cúmul de representacions i pràctiques que els joves empren per entendre, atendre i solucionar els seus patiments emocionals (depressius i ansiosos).

Atenent el punt de vista metodològic, es va prendre la decisió d’iniciar la identificació i l’anàlisi de les maneres d’autogestió emprades pel jovent mitjançant allò que fan i diuen els subjectes mateixos. L’anàlisi de les estratègies pròpies d’autoatenció referides pels joves i del procés anomenat la «carrera del malalt» (Barragán, 2005) permet identificar la majoria de formes d’atendre el patiment i el malestar que intervenen dintre d’un context determinat. Aquest abordatge metodològic possibilita als investigadors observar l’ús articulat, relacional, que es fa dels sabers professionals i profans.

«L’ús d’una eina com Instagram aporta informació que no es podria obtenir emprant els sistemes clàssics i estàtics de recollida de dades»

L’autogestió del malestar emocional és un procés estructural constant i en modificació contínua. Hi ha tota una sèrie de patiments que el subjecte experimenta i autogestiona en el seu dia a dia. Davant aquests patiments pot o bé no fer res, o comentar-los amb alguna persona, deixant que sigui el temps qui els solucioni, cosa que també forma part de les pràctiques d’autogestió del malestar (Menéndez, 2009). És per aquest motiu que abordar aquest fenomen mitjançant eines metodològiques que proporcionin un flux d’informació continuada és interessant. L’ús d’eines que possibiliten una recollida de dades profunda i puntual, com és el cas de les entrevistes en profunditat i els grups focals i de discussió, permet extreure gran quantitat d’informació i anar descobrint pas a pas noves categories analítiques, així com crear un bon vincle amb els informants. Però l’ús d’una eina com Instagram aporta informació que no es podria obtenir emprant els sistemes clàssics i estàtics de recollida de dades.

Instagram, com que és una eina interactiva d’intercanvi continuat d’informació, permet veure i analitzar tant els fluxos de comunicació com els canvis i variacions que es donen en els estats d’ànim dels informants de manera instantània. Aquesta particularitat d’Instagram mostra quines són les estratègies d’autogestió emocional emprades pel jovent, i la manera com aquestes es modifiquen al llarg del temps. En l’abordatge d’un objecte d’estudi com aquest esdevé clau el paper que representa la comunicació, perquè les narratives i discursos de malestar que el jovent crea i reconfigura al llarg de la seva vivència aporten informació crucial per arribar a comprendre millor el fenomen. Però les narratives, tal i com s’observa amb el sorgiment d’aplicacions com Instagram, ja no són només orals, sinó també escrites i visuals; així doncs, resulta interessant emprar eines metodològiques com aquesta per tal de nodrir la recerca amb la riquesa de canals i modes de comunicació que el jovent empra.

«Els joves compartien coses més íntimes online que offline, a causa de la discreció que aquest primer canal ofereix»

Davant el debat sobre el binomi online/offline, ens posicionem com a partidaris de les aportacions crítiques fetes per autors com Carter (2005) i considerem que les relacions online i offline estan imbricades i formen part integrant d’una mateixa realitat. Així es va observar durant un període en el qual es realitzà una observació participant en un camp de treball amb adolescents a Catalunya. Es va veure que, en l’esmentat context, el telèfon mòbil ocupava un lloc central en la vida dels joves i es van evidenciar les diferents maneres que tenen els joves de relacionar-se entre ells en el pla físic i virtual. S’observà que, mitjançant Instagram, es crearen subgrups diferenciats en els quals es donaven relacions i diàlegs diferents als que paral·lelament es produïen en el plànol físic. Els joves compartien coses més íntimes online que offline, a causa de la discreció que aquest primer canal ofereix. I va ser en aquell moment quan va sorgir la idea d’introduir aquesta eina de recollida de dades en la recerca sobre el procés d’autogestió dels malestars emocionals.

Instagram com a eina de camp

Instagram i comunicació de salut

Instagram és una aplicació gratuïta per a iPhone i Android que permet fer fotografies i vídeos molt breus, modificar aquests continguts i compartir-los en les xarxes socials com Facebook, Twitter, Flickr o la mateixa Instagram. Aquesta aplicació va sortir al mercat a l’octubre de 2010 i actualment ja suma més de 400 milions d’usuaris arreu del món.

Instagram és una aplicació gratuïta per a iPhone i Android que permet fer fotografies i vídeos molt breus, modificar aquests continguts i compartir-los en les xarxes socials com Facebook, Twitter, Flickr o la mateixa Instagram. Aquesta aplicació va sortir al mercat a l’octubre de 2010 i actualment ja suma més de 400 milions d’usuaris arreu del món (Instagram, 2015). Instagram és la xarxa social que més creix entre els usuaris espanyols (Purita, 2015), i la segona xarxa social més emprada pel jovent, per darrere solament de Youtube (Forbes, 2015). Poder captar els instants quotidians, junt amb la possibilitat d’afegir comentaris a les imatges, fa d’aquesta aplicació una eina versàtil de comunicació, que ofereix una nova gamma de possibilitats per apropar-se a la realitat que s’investiga. Com que és una aplicació interactiva molt estesa entre el jovent, i a més a més és gratuïta, és fàcil incorporar-la com a eina complementària al treball de camp.

El fet de no poder complementar les narratives de malestar dels informants amb material visual que permetés mostrar el mode com els joves senten, pensen i viuen el seu malestar emocional i les estratègies que empren per autogestionar-lo es percebia en la nostra recerca com una mancança. Ens agradava la idea de Cárdenas d’emprar «la imatge entesa com una eina, com una font, com un procés (de representació, reflexió, recerca, sistematització) en què existeix l’opció que els documents visuals siguin oberts, detonadors, reciclables» (Cárdenas, 2006), treballar amb la imatge emprant metodologia participativa que fes que els joves mateixos fossen part proactiva del procés de recerca. La imatge permet construir una representació del món basant-se en la imitació de la realitat, atès que ordena de manera implícita un discurs entorn d’ell mateix, narrativitzant d’aquesta manera la realitat. L’ús d’imatges ens ofereix una «documentació visual de registres culturals que compon un elenc de dades qualitatives» (Pereira da Silva i Pires, 2008). Així doncs, si l’objectiu d’aquesta recerca era treballar sobre l’autogestió del malestar emocional en el jovent a partir de les seves narratives, deixar de banda l’ús de la narrativa visual representava una pèrdua d’informació. L’ús d’Instagram com a eina de recollida de dades no és aliè ni intrusiu per al jovent, ja que està acostumat a emprar-lo per compartir emocions visuals carregades d’afectivitat. L’ús d’aquesta eina es configura així com una nova pràctica de sociabilitat i comunicació, fet que facilita en gran mesura introduir-lo com a eina de recollida de dades.

Les imatges són part del procés de configuració com a individus, del món emocional, i «formen part també de la nostra realitat interna, formen la nostra subjectivitat» (Ardévol i Muntañola, 2004). Si a més les imatges són creades pel mateix jovent, aquestes seran no sols un reflex del seu món sinó també de la seva realitat més vital, d’allò que pensen i senten que són. És per tant interessant per a aquesta recerca la inclusió de la comunicació visual mitjançant l’ús de fotografies, ja que amplia els canals i modes de comunicació i permet expressar i compartir les vivències, percepcions i discursos en torn de la seva salut emocional de formes que els hi resulten quotidianes i properes.

Avantatges d’incorporar Instagram a les tècniques clàssiques d’investigació

En el context mediàtic actual, els vells i nous mitjans s’interrelacionen contínuament i sorgeixen intersec­cions entre aquests i els diferents actors socials. Articular les metodologies clàssiques junt amb les noves aportacions tecnològiques permet nodrir la recerca amb els avantatges que ambdues ofereixen. Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) modifiquen la realitat i, com a investigadors, no podem romandre cecs a aquests canvis. Aquesta nova circumstància planteja un nou desafiament als investigadors: incorporar a la pràctica professional noves formes d’acostar-se a la realitat social i d’observar-la (Pichardo Galán, 2008).

Amb l’arribada del mòbil amb càmera i de les aplicacions com Instagram, la possibilitat de crear material d’autorepresentació augmenta ja que la incorporació d’Internet, juntament amb els dispositius que aquest engloba, ofereix un marc excepcional per a apropar-se a aquestes mirades. L’autorepresentació permet explorar els gèneres reflexius i autobiogràfics, i es configura com una via d’accés a la subjectivitat dels informants que permet elaborar un contingut més ple de significats per al subjecte (així com de significats compartits dintre dels mons intersubjectius en juxtaposició). L’ús d’aquestes tècniques afavoreix a més la participació dels informants en el procés de recerca. Permet que els joves passin de ser subjectes passius a ser subjectes apoderats que construeixen les seves pròpies formes de representació. Així doncs, aquesta és una de les vertaderes potencialitats d’aplicació de les eines comunicatives (Cárdenas, 2006). L’horitzontalitat comunicativa és un avantatge lligat al procés participatiu. Permetre que els informants formen part activa del procés de recerca possibilita trencar amb la jerarquia entre l’entrevistador i l’entrevistat i facilita així treballar en un mateix pla cooperatiu en el qual etnògraf i informant es comuniquen horitzontalment. Mercès a l’horitzontalitat es poden crear millors vincles i major confiança, i aconseguir que l’informant se senti més còmode, valorat i motivat en veure’s com a part integrant d’una manera més activa.

«La tecnologia té cada cop una major presència en la vida i l’ús d’aquesta aplicat al camp de la recerca presenta una amplia gamma de possibilitats»

El flux d’informació continuada i la interactivitat són altres avantatges rellevants. Gràcies a aplicacions com Instagram, el fil comunicatiu entre investigador i investigat es manté connectat i actualitzat. La quantitat d’informació que es pot recollir s’incrementa, s’enriqueix la qualitat de la comunicació, i augmenta la proximitat amb els informants.

Però hi ha fins i tot un avantatge major que fa d’Instagram una eina destacada per treballar amb joves i salut: permet superar les limitacions de temps i espai. El fet de poder crear grups focals virtuals continuats mitjançant aquesta eina digital presenta una potencialitat que afavoreix el treball de camp etnogràfic, i que estalvia, tant a l’investigador com als informants, haver de fer desplaçaments llargs, costosos i continuats. El telèfon mòbil és un d’aquests objectes «mòbils immutables» (Latour, 1992) que poden transportar-se d’un lloc a l’altre mentre la seva informació roman, i això el fa de gran utilitat per a actuar a distància. Es converteix així en un espaiador «ja que accentua i possibilita la coexistència entre espais i grups distints i distants» (Lasén Díaz, 2006). Els joves estan més acostumats als mitjans audiovisuals que als textos escrits o als discursos verbals abstractes i sense imatges (Lisón Arcal, 1999), i són experts tant en l’ús de la càmera del mòbil com en el d’aquesta aplicació. Així doncs, disposar d’uns informants experts en l’ús de la tècnica de recollida de dades permet obtenir quantitat i qualitat de material sense necessitat d’estar físicament al camp. L’avantatge que representa aquest fet quan es treballa en l’àrea de la salut és encara major, ja que treballant en l’àmbit dels malestars emocionals s’obtenen dades que no podrien recollir-se d’una altra manera. Els joves viuen situacions de malestar emocional al llarg de les seves vides en diversos moments, tant quan són en grup com quan es troben sols a casa. Amb Instragram els joves poden compartir aquests moments de neguit amb l’investigador i amb el grup d’informants de manera immediata, i els possibilita així compartir i expressar la vivència de malestar en el mateix moment en què aquesta es produeix, i no sols retrospectivament. La percepció del malestar emocional i el consegüent discurs explicatiu que l’acompanya poden mutar amb el temps, repensar-se i reconstruir-se a mesura que el temps i la vivència avancen. És per aquest motiu que disposar d’una narrativa de malestar in situ i d’una altra a posteriori enriqueix la recerca, ja que permet, a partir de l’anàlisi comparativa entre ambdós discursos, comprendre millor el procés de malestar emocional viscut pel jovent.

Conclusions

Instagram i la investigació en comunicació de salut

L’ús d’Instagram com a eina de recollida de dades no és aliè ni intrusiu per al jovent, ja que està acostumat a emprar-lo per compartir emocions visuals carregades d’afectivitat. L’ús d’aquesta eina es configura així com una nova pràctica de sociabilitat i comunicació, fet que facilita en gran mesura introduir-lo com a eina de recollida de dades.

La tecnologia té cada cop una major presència en la vida i l’ús d’aquesta aplicat al camp de la recerca presenta una amplia gamma de possibilitats que, com a científics, hem de saber aprofitar. Malgrat que el món digital no sigui el nostre objecte d’estudi, igualment podem servir-nos-en per enriquir la nostra pràctica antropològica i incorporar l’ús de noves tecnologies com a estratègia metodològica i com a eina per millorar la comunicació amb els informants i la producció de material empíric de recerca.

La proposta que aquí es planteja fa èmfasi en la importància de la comunicació en el procés de recerca en el camp de la salut, a la vegada que promou la integració i l’articulació d’eines i metodologies clàssiques i noves tecnologies i mitjans de comunicació per tal d’aconseguir-ho. Internet s’ha convertit en un agent copartícip en el procés de construcció del coneixement i de les rela­cions, i cal tenir-lo present, més encara quan es treballa amb joves. Els canvis que aquest mitjà implica afavoreixen la reflexivitat envers la nostra pràctica profes­sional i ens conviden, com a investigadors, a explorar les possibilitats que la combinació d’allò «clàssic» i «nou» ofereixen a la recerca.

Aquestes eines metodològiques presenten múltiples avantatges, com ara integrar més fàcilment l’antropologia visual en la nostra recerca, ampliar la varietat de vies d’expressió i comunicació nodrint-nos de la seva riquesa, varietat i creativitat, i salvar les limitacions imposades per categories bàsiques de pensament com el temps i l’espai en permetre’ns realitzar «grups de discussió virtuals continuats» que ens ofereixen quantitat i qualitat d’informació que no podem recollir mitjançant eines metodològiques clàssiques.

Les potencialitats més destacades que l’ús d’aquesta aplicació ofereix a la recerca en salut juvenil són: la participació i col·laboració dels informants; la promoció de l’horitzontalitat en les relacions i en la comunicació investigador/investigat; l’augment i enriquiment del flux d’informació; la possibilitat de mantenir una interacció continuada i permanent tant entre els informants com entre informant i etnògraf; i la superació de les limitacions espacials en el treball de camp.

Com més diversa, àmplia i enriquidora sigui la nostra relació comunicativa amb els nostres joves informants, major serà la quantitat i qualitat d’informació que compartiran amb nosaltres, i per tant majors seran les dades de què disposarem per tal de realitzar la nostra recerca. Quan es parla de salut juvenil, i més concretament del fenomen de l’autogestió dels malestars emocionals, són nombrosos els buits d’informació que poden trobar-se. Crear un bon vincle, amb una relació dialògica basada en l’horitzontalitat i la reciprocitat entre investigador i investigat, esdevé clau per poder omplir els buits esmentats. I és en aquest punt en el qual emprar una eina comunicativa dialògica de nova generació com Instagram pot ajudar. Hem de conèixer els nostres informants, acostar-nos al seu món, i adaptar-nos a les seues maneres habituals de comunicar-se per tal de facilitar-los, tant com sigui possible, l’expressió de les seves vivències i angoixes emocionals. Com a investigadors no hem de limitar-nos en la nostra creativitat i en les nostres possibilitats d’anàlisi. Per això és fonamental reflexionar sobre aquestes qüestions plantejades en pro de futures produccions etnogràfiques.

REFERÈNCIES

Ardévol, E., & Muntañola, N. (Coord.). (2004). Representación y cultura audiovisual en la sociedad contemporánea. Barcelona: Editorial UOC.

Ardévol, E., Roig, A., & Gómez-Cruz, E. (2010). Pràctiques creatives i participació en els nous mèdia. Quaderns del CAC, 34, 27–36.

Barragán, A. (2005). La interrelación de los distintos modelos médicos en la atención del dolor crónico en un grupo de pacientes con neuralgia posherpética. Cuicuilco, 12(33), 61–78.

Best, P., Manktelow, R., & Taylor, B. (2014). Online communication, social media and adolescent wellbeing: A systematic narrative review. Children and Youth Services Review, 41, 27–36. doi: 10.1016/j.childyouth.2014.03.001

Cárdenas, C. (2006). Imágenes de trabajo. Reflexiones hacia una antropología visual aplicada. El caso del proyecto internacional juvenil Barrios del Mundo y su enfoque comunicativo. Revista Chilena de Antropología Visual, 8, 24–46.

Carter, D. (2005). Living in virtual communities: An ethnography of human relationships in cyberspace. Information, Communication & Society, 8, 148–167. doi: 10.1080/13691180500146235

Forbes. (2015, 14 de maig). Las 5 redes sociales con más crecimiento en 2015. Forbes. Consultat en http://www.forbes.com.mx/las-5-redes-sociales-con-mas-crecimiento-en-2015

Instagram. (2015, 22 de setembre). Celebrating a community of 400 mi­lion. Instagram. Consultat en blog.instagram.com/post/129662501137/ 150922-400million

Ito, M., Okade, D. & Matsuba, M. (2005). Personal, portable, pedestrian: Mobile phones in Japanese life. Cambridge, MA: MIT Press.

Lasén Díaz, A. (2006). Lo social como movilidad: usos y presencia del teléfono móvil. Política y Sociedad, 43(2), 153–167.

Latour, B. (1992). Where are the missing masses? The sociology of a few mundane artifacts. En W. E. Bijker, & J. Law (Eds.), Shaping technology/building society: Studies in sociotechnical change (pp. 225–258). Cambridge, MA: MIT Press.

Lisón Arcal, J. C. (1999). Una propuesta para iniciarse en la antropología visual. Revista de Antropología Social, 1, 5–35.

McIntosh, J. (2010). Mobile phones and Mipoho's prophecy: The powers and dangers of flying language. American Ethnologist, 37(2), 337–353. doi: 10.1111/j.1548-1425.2010.­01259.x

Menéndez, E. (2009). De sujetos, saberes y estructuras. Introducción al enfoque relacional en el estudio de la salud colectiva. Buenos Aires: Lugar Editorial.

Pereira da Silva, S. L., & Pires, M. D. C. F. (2008). Identidades visuales: vídeo y fotografía en las formas de representación de la identidad de Rio de Janeiro. En E. Ardévol, A. Estalella & D. Domínguez (Coord.), La mediación tecnológica en la práctica etnográfica (pp. 39–147). Sant Sebastià: Ankulegi Antropologia Elkartea.

Pichardo Galán, J. I. (2008). Etnografía y nuevas tecnologías: Reflexiones desde el terreno. En E. Ardévol, A. Estalella, & D. Domínguez. La mediación tecnológica en la práctica etnogràfica (pp. 131–149). Sant Sebastià: Ankulegi Antropologia Elkartea.

Purita, G. (2015). Análisis de las tendencias de uso y participación en las redes sociales a nivel mundial en España. Barcelona: Online Business ­School. Consultat en http://recursos.anuncios.com/files/681/25.pdf

Rubio, A. (2010). Jóvenes en red, generación digital y cambio social. En: Ciutadania Jove 2.0. XXVIII Jornades de Polítiques Locals de Joventut. Barcelona. Consultat en http://www.diba.cat/documents/95670/96986/­joventut-fitxers-2010rubio-pdf.pdf

Van House, N., Davis, M., Takhteyev, Y., Ames, M., & Finn, M. (2004). The social uses of personal photography: Methods for projecting future imaging applications. Berkeley School of Information. Consultat en http:// people.ischool.berkeley.edu/~vanhouse/van%20house_et_al_2004b%20.pdf

Wood, M. A., Bukowski, W. M., & Lis, E. (2015). The digital self: How social media serves as a setting that shapes youth's emotional experiences. Adolescent Research Review, 1–11. doi: 10.1007/s40894-015-0014-8

© Mètode 2016 - 88. Comunicar la salut - Hivern 2015/16

Antropòloga mèdica. Departament d’Antropolo­gia, Filosofia i Treball Social de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona) on actualment realitza el doctorat. Especialista en joventut, emocions i drogues. És autora de diversos treballs científics i tècnics sobre joventut, adolescències, emocions, drogues, salut mental i investigació-acció participativa. [email protected]