Vocabulari de la mel

Vocabulari de la mel

abell m. Niu fet per les abelles en un lloc silvestre, com ara una clivella d’una roca, d’un tronc d’arbre, etc. Per extensió, rusc.

abella f. Apis mellifera. Petit insecte himenòpter de la família dels àpids, que viu en colònies i produeix mel i cera. N’hi ha abellots, obreres i reines.

abella pilladora f. Abella que fa pillatge. Actuen en grup, i es poden distingir de les altres perquè tenen un vol característic, en zig-zag, que produeix un brunzit diferent.

abellar m. Conjunt de ruscs, que se sol situar en una zona ben proveïda de plantes mel·líferes, amb aigua a prop, a recer del vent i cara a sol ixent.

abellatge m. Hyparrhenia hirta. Planta de la família de les gramínies emprada antigament per a la fabricació dels ruscs.

abeller/a o abellaire m. i f. Persona que es dedica a la cria d’abelles, apicultora/a.

abellot o abegot m. Abella mascle. Té el cos més robust que l’obrera i els dos ulls laterals més grossos. No té fibló, no fa mel ni treballa; l’única funció que té és fecundar la reina, en vol, i després mor. Si les condicions d’escassesa ho exigeixen, les obreres maten o expulsen els abegots del rusc.

agulló m. Fibló.

alça f. Caixó o mòdul suplementari, amb làmines i/o bresques de les quals s’ha extret la mel, que es col·loca damunt el rusc en època de floració, a fi de facilitar, en el primer cas, la construcció de la bresca més ràpidament, i en el segon, el depòsit de la mel o de la cria.

àmec m. Pol·len, matèria que les abelles extrauen de les flors, que en els ruscs es troba en forma de pasta groga o ataronjada i que serveix d’aliment a les abelles obreres i als polls.

apiari m. Abellar.

arna f. Rusc d’abelles. (Paraula emprada principalment al Principat.)

bresca f. Estructura de cera formada d’una multitud de cel·letes prismàtiques hexagonals, que les abelles fabriquen per depositar-hi mel, àmec i llémenes.

Brescadors

brescador m. Instrument de ferro que serveix de palanca, raspador i tallant.

brescar v. tr. Separar les bresques i traure-les del rusc. Tallar la mel.

bonior f. Remor sorda i contínua que produeixen les abelles amb el batec de les ales i que és especialment forta quan un eixam es disposa a anar-se’n del rusc.

buc m. Rusc d’abelles.

cambra de cria f. Conjunt de bresques ocupades per la cria (niu de cria) de la colònia d’abelles (llémenes, larves i cria operculada). També alça o mòdul ocupat principalment per cries.

cambra de mel f. Part de les bresques ocupada per mel, generalment a la part superior i lateral del niu de cria. També alça o mòdul on les abelles posen principalment la mel.

careta f. Peça de vestir, preferiblement blanca, que cobreix el cap i la cara per evitar les picades de les abelles, amb una malla per la part davantera per poder veure-hi i treballar.

casera f. Rusc d’abelles. (Paraula emprada principalment a les Illes.)

cera f. Substància groguenca, blana i fàcilment fusible que segreguen les obreres i amb la qual construeixen les bresques. Es diu cera verge la que encara no té mel o no està llaurada i cera vella la de les bresques més deteriorades, que es buida de mel, si en té, per a reciclar-la.

cerificador m. Aparell destinat a l’obtenció de la cera de les bresques, tradicionalment mitjançant l’acció calorífica dels raigs solars. Actualment, també n’hi ha que funcionen amb vapor d’aigua o resistències elèctriques.

cerut m. Substància cerosa amb què les abelles unten l’interior del rusc. Pròpolis.

collita f. Mel arreplegada després de cada temporada de recol·lecció.

colmena* f. Rusc d’abelles. (Castellanisme que es troba documentat en textos catalans des del s. XII, i que s’ha generalitzat al País Valencià, amb tots els seus derivats, sobretot a partir de l’elaboració estandaritzada dels ruscs mobilistes.)

crasses f. pl. Residus que queden en les bresques després d’haver-ne tret la cera vella.

desegellar v. Desopercular.

Desoperculadors

desoperculador m. Ganivet en forma de paleta que es fa servir per a retirar els opercles de les bresques i poder extraure’n la mel.

desopercular v. Retirar els opercles de les bresques.

eixam m. Multitud d’abelles amb una o algunes reines que emigren d’un rusc, quan hi ha abundància de flors mel·líferes, per formar una colònia en un altre lloc.

eixamenar v. Emigrar d’un rusc les abelles per a formar altres colònies. També dividir l’apicultor artificialment la població de la colònia, partir.

eixamenera f. Abella reina.

escarot m. Eixam petit o secundari. Normalment es formen al final de la primavera.

Extractor

extractor m. Aparell de centrifugació per a extraure mel de les bresques.

fiblada f. Picada de fibló, que queda ficat dins de la ferida, causa dolor agut, molta coïssor i de vegades inflor en la pell. Quan el cos s’hi acostuma s’immunitza.

fiblar v. Picar amb el fibló.

fibló m. Òrgan retràctil situat a la part terminal de l’abdomen i que serveix com a arma defensiva. Quan una abella fibla, el fibló es desprèn amb el sac de verí i una part dels intestins, i això li provoca la mort.

fumador m. Aparell format per un recipient metàl·lic, amb tapadora, connectat a una manxa. S’utilitza per a cremar-hi herba seca, fem d’animals o altres substàncies combustibles el fum de les quals ix per la boca de la tapadora i és imprescindible per a amansir les abelles i poder manipular amb comoditat.

fumar v. Manxar amb el fumador perquè faça bona cosa de fum.

ganivet m. Desoperculador.

gelea reial f. Substància nutritiva, fluida i blanquinosa, rica en glúcids, proteïnes i vitamines, que és segregada per les obreres per alimentar a la larva de la reina i a la reina adulta.

gent f. Multitud d’abelles que poblen el rusc.

Fumador

làmina f. Fulla rectangular de cera estampada, obtinguda per procediments mecànics, que reprodueix l’envà de separació de la bresca i el començament de les parets de les cel·les.

llémena f. Ou d’abella.

marc m. Quadro.

mel f. Substància natural molt dolça, fluida, pastosa o cristal·litzada, transparent si és novella, elaborada per les abelles a partir del nèctar de les flors i d’altres exsudacions de les plantes. N’hi ha de tantes classes com flors mel·líferes i pot presentar diversos graus de puresa segons la varietat de flors amb què s’ha elaborat. Les més preades per aquestes contrades són la mel de taronger, la de romer i la d’espígol…

meler/a m. i f. Que produeix mel. Persona que ven mel o n’elabora.

obrera, abella treballadora o abella bona f. No és fèrtil i és la que treballa en l’elaboració de la mel. És més petita que la reina i els abegots, a les potes posteriors té un aparell per arreplegar i portar el pol·len. Està dotada d’un fibló en la part posterior de l’abdomen, que empra per a defensar-se. A l’hivern, poden viure de 4 a 6 mesos, mentre que en època de floració tenen una vida de 4 o 5 setmanes.

opercle m. Tel de cera amb què les abelles tapen les cel·les quan són plenes. Les abelles n’elaboren de dos tipus: els opercles amb què tapen les cel·les de mel madura, i uns altres, de cera diferent, amb què tapen les cel·les de cria al final de la fase larvària.

partir v. Acció de dividir les bresques i abelles d’un rusc, quan està molt poblat, per formar-ne dos.

partidor m. Tauler que s’utilitza de vegades per a partir en dues parts un mateix rusc i que hi puguen viure dues colònies. Dit també estellador.

pillatge m. Saqueig dut a terme per una munió d’abelles, que acudeixen quan un rusc es troba afeblit, a furtar-hi la mel. Si el rusc que és atacat encara té capacitat per a defensar-se, les abelles pilladores han de recular.
També es diu que les abelles es tiren al pillatge quan acudeixen al lloc en què els abellaires duen a terme l’extracció de la mel de les bresques, de manera que no poden continuar treballant.

poll
m. Larva de les abelles.

pol·len m. Polsim fecundant que es troba als estams de les flors i que és arreplegat per les abelles.

portador m. Caixó per a transportar els quadros.

posta f. Conjunt de llémenes, d’ous acabats de pondre per la reina, en una o algunes bresques.

pròpolis o pròpoli m. Substància elaborada per les abelles, amb cera i resines vegetals, i que utilitzen per a tapar tots els forats o les clivelles del rusc i per a recobrir el cos dels petits animals o insectes grans morts que no poden traure del rusc, de manera que n’eviten la putrefacció.

punxa f. Fibló de l’abella.

quadro m. Bastidor, generalment de fusta i de forma rectangular, on es fixa la làmina que després es convertirà en bresca.

Raspall

raspall m. Fusta plana i llarga, amb serrell, que s’empra per a espolsar les abelles de la bresca, sense causar-los dany, i poder-ne observar així el contingut.

reina o abella eixamenera f. Única femella fèrtil de la colònia d’abelles. Té el cos més llarg que les altres, els ulls laterals més petits, i la durada de la seua vida pot ser de 3 a 5 anys. No treballa en la fabricació de mel ni bresques, només és fecundada, en vol, una vegada en la vida, i es dedica a pondre. A cada rusc només pot haver-hi una reina, quan en naixen altres, lluiten entre elles i eixamenen o les maten les obreres.

reina matxega f. Reina que només pon llémenes d’abegots.

reïlera f. Cel·la reial, on es desenvolupa la larva de la reina. És allargassada, més gran que les altres cel·les i conté la gelea.

rusc m. Habitatge construït per a allotjar-hi abelles. Els més primitius eren fets de suro, de soques buides o de fibres vegetals trenades; al País Valencià, se’n feien principalment d’abellatge, espart, sisca i fenàs, herbes abundants a les vores de séquies i camins. L’apicultura actual els anomena ruscs fixistes o de bresques fixes, en contraposició als més moderns, ruscs mobilistes o de bresques mòbils, fets de fusta amb procediments mecànics.

segell m. Opercle. Quan es talla, se sol depositar en un bidó especial on s’escola la mel que encara hi queda, per a després premsar-lo i reciclar la cera.

seti m. (o setiada f.) Abellar.

tallar v. Traure la mel del rusc. Brescar.

trescador m. Obertura molt estreta, a la part davantera del rusc, per on entren i ixen les abelles, a la qual s’enganxa una petita plataforma d’envol i aterratge. Dit també piquera (cast.).

trescar o triscar v. Anar i venir les abelles del rusc a les plantes que els forneixen d’aliment. Al País Valencià, quan hi ha molta activitat en un abellar es diu que les colmenes tenen molta trisca.

viver o viveret m. Nucli. Rusc que només té la meitat de bresques, o menys, les quals s’empren per a partir els altres ruscs quan són molt poblats.

© Mètode 2002 - 33. Abelles de mel - Primavera 2002
POST TAGS:

Servei de Publicacions de la Universitat de València.