El realisme que apreciem en l’animació de pel·lícules o videojocs es basa en recursos sofisticats basats en la mecànica teòrica i resolent en temps real les equacions físiques del moviment.
Atreveix-te amb el nou repte que proposa la física Chantal Ferrer en la nova entrada de «Caiguda lliure», al voltant de la ingravidesa dels cossos i la percepció del pes, la qual prové de les forces que sustenten l'objecte.
Les lleis de la reflexió expliquen com ens veiem projectats en superfícies com els espills, ens conta Chantal Ferrer Roca en aquesta nova entrada.
En ressonància, encara que la força que es transmet a l’objecte siga relativament petita, en fer-ho amb la freqüència adequada, aquest oscil·la amb gran amplitud.
Si un imant penja d’un fil, s’alinea sempre en la mateixa direcció, encara que no hi haja un altre imant a prop. És una brúixola i respon al magnetisme terrestre.
En el segle XVII era difícil aconseguir i mantindre un buit parcial. En el XXI, el repte és aconseguir en laboratori un ultrabuit com mai es va poder somiar aleshores.
Perquè hi haja so, ha d’haver-hi una font vibrant, un medi transmissor que propaga la vibració a una certa velocitat i un receptor que, en arribar l’ona, es posa en vibració.
Amb materials senzills com ara botelles de plàstic, palletes, plastilina i xeringues es poden observar molts fenòmens interessants sobre la pressió en l’aire i l’aigua.
Laura Bassi, física mentora de Galvani, o Benjamin Franklin ja sabien que els llamps que abans van ser de Zeus eren iguals a les espurnes del llom dels seus gats.
L’historiador de la ciència Alexander Koyrè va resumir el treball científic del segle XVI com una comprensió gradual de les obres d’Arquimedes.
De probable origen paleolític i present en les més remotes civilitzacions, la fona és antiga i ubiqua no solament com a arma, també com a paradigma del moviment circular.