Les lleis de la reflexió expliquen com ens veiem projectats en superfícies com els espills, ens conta Chantal Ferrer Roca en aquesta nova entrada.
L'autor del llibre pretén acostar al gran públic la seua interpretació personal de la física quàntica, amb un estil interdisciplinari i humanista.
Si deixem caure una boleta observarem que la velocitat de la caiguda no és constant sinó que s'accelera, més enllà de la seua massa.
En ressonància, encara que la força que es transmet a l’objecte siga relativament petita, en fer-ho amb la freqüència adequada, aquest oscil·la amb gran amplitud.
Si un imant penja d’un fil, s’alinea sempre en la mateixa direcció, encara que no hi haja un altre imant a prop. És una brúixola i respon al magnetisme terrestre.
En el segle XVII era difícil aconseguir i mantindre un buit parcial. En el XXI, el repte és aconseguir en laboratori un ultrabuit com mai es va poder somiar aleshores.
Perquè hi haja so, ha d’haver-hi una font vibrant, un medi transmissor que propaga la vibració a una certa velocitat i un receptor que, en arribar l’ona, es posa en vibració.
Amb materials senzills com ara botelles de plàstic, palletes, plastilina i xeringues es poden observar molts fenòmens interessants sobre la pressió en l’aire i l’aigua.
- 1
- 2
