Els joves han llançat una ofensiva al centre de la nostra consciència. Seguint l’impuls de Greta Thunberg, van començar a fer vaga els divendres per a manifestar-se davant parlaments i ajuntaments en una «vaga escolar pel clima» i han alçat un moviment els ressons del qual s’escolten des de la cimera del Clima de Katowice fins a la de Davos, des de Polònia fins a Espanya, des dels mitjans de comunicació tradicionals fins a l’art rupturista de Banksy, passant pel naturalista britànic David Attenborough i centenars de científics que han donat suport a la iniciativa. Als pocs mesos, l’inici d’aquest camí es reflectia en el llibre Canviem el món: #vagapelclima (Lumen, 2019), una recopilació dels discursos de Greta Thunberg.
Els joves han tingut, a més, l’habilitat de generar cercles de complicitats al seu voltant. De seguida els van seguir les «Mares pel Clima», que van començar a compartir les seues inquietuds sobre la contaminació i les afeccions en la salut dels seus fills. No tardarien a unir-s’hi els professors amb la iniciativa «Teachers for Future», centrats en l’educació ambiental, i de manera quasi immediata tant parlaments com ajuntaments i universitats –a Espanya les primeres van ser la Universitat Politècnica de Catalunya i la Complutense de Madrid– han anat aprovant declaracions d’emergència climàtica.
El torpede que van llançar els joves impacta de ple en la línia de flotació del nostre sistema polític, econòmic i social, al qual hem mirat durant molt de temps amb certa autocomplaença, fins que de sobte uns adolescents l’han impugnat per a poder defensar el seu dret a la vida, al present i al futur. Si ho fan és perquè aquest sistema que ens ha permès aconseguir, en Occident, aquests nivells de satisfacció, porta en el seu interior el germen de la seua autodestrucció.
El seu missatge va dirigit de manera directa als representants polítics. Diuen que fa anys que se’n parla i que les mesures no arriben, que el temps s’acaba i no es pot esperar més, i reivindiquen el valor de la política, de l’àmbit públic i del que és de tots.
Es debat molt sobre l’impacte d’aquestes mobilitzacions, i si bé és encara massa prompte per a poder valorar-ho en la seua justa mesura, hi ha apreciacions que es poden fer ja.
«#FridaysForFuture ha multiplicat el debat sobre el canvi climàtic»
En primer lloc, el moviment #FridaysForFuture ha multiplicat la presència del debat sobre el canvi climàtic tant en els mitjans de comunicació com en el conjunt de la conversa pública. No és casualitat que vegem cada vegada més referències, més projectes transmèdia que busquen cridar l’atenció sobre el fenomen i explicar-lo amb precisió, i fins i tot s’han iniciat compromisos per part de grups de comunicació fins fa poc impensables. Impulsat per Ecodes i amb el suport de l’European Climate Foundation, més de setanta mitjans de comunicació espanyols han signat un compromís per a comunicar de manera precisa el canvi climàtic. La Fundeu (Fundació de l’espanyol urgent) ha posat en marxa juntament amb l’Agencia Efe una iniciativa per a assessorar comunicadors sobre l’ús precís dels termes que cal usar, i cada dia es dediquen més espais –fins i tot seccions específiques– a parlar sobre el tema en la premsa generalista. El debat, per tant, està present en totes les agendes.
D’altra banda, els joves són un important grup d’influència en l’opinió dels adults. S’ha comprovat en altres temes com el tabaquisme, la conducció responsable o el reciclatge. Són, sens dubte, impulsors del canvi d’hàbits en l’àmbit familiar. Del canvi de costums i de consciència necessari perquè l’adopció de mesures polítiques ambicioses siga inajornable.
En definitiva, els nostres joves ens recorden que no podem continuar mirant cap a una altra banda. En cas contrari, els estaríem negant el dret a la vida. A ells, als nostres fills i filles. I per descomptat, a nosaltres mateixos.
