Comunicar el canvi climàtic

A principis de febrer, el Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC) va organitzar una trobada a la ciutat d’Oslo amb l’objectiu de millorar l’eficàcia i l’impacte de la seua comunicació. Durant el 9 i el 10 de febrer, l’organisme va reunir una cinquantena d’experts a la capital noruega provinents del món de la comunicació, la política, els negocis, la comunitat científica i la societat civil. Les conclusions s’acaben de publicar ara, tot just quan l’IPCC es reuneix a Nairobi per establir el programa de treball de cara a l’elaboració del sisè informe.

I és que alguna cosa falla en la comunicació sobre canvi climàtic quan, tot i ser un fet majoritàriament acceptat per la comunitat científica, les causes d’aquest encara no estan clares per a bona part de la societat. Mentre als EUA, només la meitat dels nord-americans associen l’activitat humana amb aquest fenomen, a Europa sembla que les causes antropogèniques del canvi climàtic estan més acceptades, tot i que sovint es confonen conceptes. A Espanya, el percentatge de ciutadans que associen el canvi climàtic amb l’activitat humana puja fins al 82%, però vuit de cada deu espanyols pensen erròniament que l’escalfament global està provocat pel forat de la capa d’ozó, producte, això sí, de l’activitat humana, tal i com explicava Pablo Meira en un article de Mètode.

Com és que una idea que rep el suport del 95% de la comunitat científica no es troba totalment acceptada per la societat? «Sempre que comuniquem sobre qualsevol aspecte del canvi climàtic, els reptes són multidimensionals», opina James Painter, director del programa de periodisme de l’Institut Reuters de la Universitat d’Oxford i un dels experts participants en la jornada sobre comunicació de l’IPCC. «La ciència està plena de llenguatge especialitzat i incerteses, molts dels pitjors impactes es produeixen a llarg termini, i la manera com el públic rep la informació sobre el canvi climàtic es filtra a través dels seus valors polítics i culturals», explica el professor.

En opinió d’aquest expert, la reunió a Oslo va ser una «excel·lent iniciativa» i una mostra de que «l’IPCC es va prendre seriosament no només la ciència del canvi climàtic, sinó tota la literatura de les ciències socials sobre com comunicar de manera efectiva». Segons l’estudi que va presentar el professor Painter a Oslo, basat en enquestes als receptors primaris dels informes de l’IPCC (polítics, periodistes, persones del món dels negocis i del món de les ONGs), hi hauria diferents punts a millorar en la tasca de comunicació d’aquest organisme, com l’ús d’un llenguatge més accessible i menys especialitzat o el disseny d’una estratègia online efectiva.

La ciència de la comunicació ambiental

Les conclusions de l’estudi que va presentar el professor Painter a Oslo destacaven l’existència d’una «comunitat de científics socials, experts en comunicació i antics periodistes especialitzats que tenen una experiència rellevant en aquest àrea» i incidia en la idea de que la seua participació ajudaria fer més entenidors els informes de l’IPCC, ampliant el seu abast i impacte entre el públic.

Però per al periodista ambiental de The New York Times, Andrew Revkin, aquesta reunió evidenciava algunes mancances, precisament en allò relatiu a la presència de determinats experts. Tal i com recollia en el seu blog Dot Earth, el periodista destacava l’absència d’alguns comunicadors amb presència en nous mitjans i, sobretot, d’alguns investigadors i acadèmics destacats en un àrea que podria aportar respostes a les qüestions que es tractaven en aquella sessió: la ciència de la comunicació ambiental.

Aquest camp d’investigació en comunicació ha pres força en els últims anys, possiblement en part per l’interès creixent en la comunicació sobre canvi climàtic, i compta amb una associació d’investigadors i professionals com és l’Associació Internacional en Comunicació Ambiental, constituïda oficialment en 2011, que edita al seu torn la revista científica Environmental Communication.

La cita del passat febrer, no obstant, no és la primera trobada sobre canvi climàtic que rep crítiques en aquest sentit. És el cas de la COP a París, a final de 2015. En el seu blog, Anabela Carvalho, professora de comunicació de la Universitat de Minho (Portugal), explicava la seua experiència en les sessions de la conferència de les Nacions Unides: «En totes les sessions paral·leles sobre temes “seriosos” als que vaig assistir, eren les veus dels millors investigadors del món les que s’escoltaren. No en comunicació.»

Un problema multidisciplinari

La comunicació del canvi climàtic és sense dubte un problema complex on intervenen qüestions ideològiques, culturals i simbòliques. En opinió del sociòleg expert en medi ambient Robert Brulle, el fet d’incloure major diversitat de disciplines en aquest tipus de trobades o reunions pot contribuir a entendre com la comunicació sobre canvi climàtic es troba incrustada en les dinàmiques institucionals i culturals. En aquest sentit, el professor Brulle pensa que «és apropiat que l’IPCC comence a informar i permetre un debat públic i democràtic sòlid i ben informat sobre com hem d’afrontar el canvi climàtic».

En les conclusions de la trobada del passat febrer, a més d’ampliar qüestions com la necessitat de definir les relacions amb els mitjans, millorar la claredat dels informes o la necessitat d’adaptar-se a les noves formes de comunicació en Internet, l’informe que es publica ara proposa una nova trobada centrada precisament en la «ciència de la comunicació del canvi climàtic», que reunisca investigadors de la comunicació de la ciència amb autors dels informes de l’IPCC per «millorar la comprensió de les qüestions psicològiques i tècniques i els impactes potencials dels missatges de l’IPCC».

La trobada del passat febrer és només un primer pas, però mostra com finalment l’organisme és conscient de la necessitat de potenciar i tenir en compte un aspecte clau com és la comunicació del canvi climàtic. Per al sociòleg Robert Brulle la conclusió està clara: «25 anys de fracàs és suficient. És temps de canvi».