Nenúfars per l’estiu

nenúfars

El nostre planeta, la Terra, també rep el nom de planeta blau per l’aigua que hi ha a la seua superfície. L’estiu és l’estació de l’any en què més gaudim del plaer de l’aigua, ja que disposem d’un medi natural que afavoreix una bona relació amb aquest medi gràcies a les bones temperatures, l’oratge i la gran disponibilitat d’aigua al nostre entorn. Per això et proposem una activitat al voltant de les plantes aquàtiques. Les plantes aquàtiques representen una manera magnífica d’adaptar-se al món. Algunes viuen arran d’aigua, com per exemple els nenúfars, com si l’aigua fóra una pell que, gràcies a la tensió superficial, els permetera caminar per la seua superfície màgica, igual com fan alguns animals, com els ditiscs (Dytiscus sp.). Altres plantes aquàtiques viuen arrelades i aquestes arrels representen com un bosc sota l’aigua on la fauna, com és el cas dels caragols, pot trobar la seua habitança. Altres romandran amb les fulles semisubmergides i banyades per l’aigua, que facilita el bescanvi d’oxigen i diòxid de carboni. Els corrents de l’aigua els donaran moviment com si foren ballarines, freqüentment acompanyades pels parotets que voletegen entre les fulles que ixen de l’aigua per a reposar i trobar al seu revers una massa gelatinosa. Aquesta massa és composta dels ous de caragols aquàtics. El teixit de les fulles d’algunes plantes aquàtiques deixa entrar l’aire, com si es tractara d’un flotador, i això els permet estar a la superfície. Hi ha plantes, com les llentilles d’aigua, que recobreixen tota la superfície com la gespa d’un jardí, diatomees, algues verdes, on es veuen els cloroplasts brillant sota la llum de la tècnica, microfauna i microflora, de grandària micros còpica, que podem descobrir observant una diminuta gota d’aigua…

«Els nenúfars són plantes aquàtiques que podem trobar als nostres estanys. Podem veure’n a les nostres marjals, com les de Xeresa o Nules»

Els nenúfars (Nymphaea alba) són plantes aquàtiques que podem trobar als nostres estanys. Tot i que sempre l’associem amb zones exòtiques, el nenúfar blanc o nenúfar d’Europa podem veure’l a les nostres marjals, com les de Xeresa o Nules. També hi ha un altre tipus de nenúfar de color groc (Nuphar luteum).

Per aquest estiu pots fer-te un estany d’aigua neta o unes plantes aquàtiques, tot i que si vols posar-les a l’aigua caldrà fer-les de plàstic. El nostre model és de paper, però amb els mateixos patrons i amb papers de plàstic el podràs utilitzar per a l’aigua.

© Gabinet de didàctica del Jardí Botànic de la Universitat de València.

Activitat

Nom: Nenúfar.
Materials: Cartolina verd fosc, cartolina verd clar, paper de seda de color blanc, paper groc i potser dues cartolines rosa diferents. Si vols fer-lo de plàstic caldrà afegir-hi una peça que el permetrà flotar i així podràs posar-lo a la teua piscina.
Destinataris: A partir de 8 anys.
Grau de dificultat: Mitjà.
Procediment
1. Retalla el paper verd fosc amb la forma de fulla.
2. Retalla el paper verd clar amb la forma dels sèpals. Li farem un petit tall seguint la línea blanca com es veu a la foto, de manera que el puguem doblegar per donar-li la forma d’embut.
3. Retalla tres o quatre formes de pètals dels colors que més t’agraden. Hi ha diverses possibilitats: que siguen de color blanc només, de color rosa o de dos o tres colors, com els de les imatges.
4. Cal enganxar el sèpal a la fulla, com es veu a la imatge, i després anar disposant els pètals damunt del sèpal, de manera que tinga l’aparença d’un autèntic nenúfar. Cal enganxar les peces amb cura, amb cola blanca, però en molt poca quantitat. Fes-la servir per tot arreu.
5. Per finalitzar, al bell mig posarem unes boletes petites de color groc. Seran els estams. Cal enganxar-les amb la mateixa cola blanca, amb molta cura i en poca quantitat.

Nenúfar

© Gabinet de didàctica del Jardí Botànic de la Universitat de València

© Mètode 2006 - 50. Una història de violència - Número 50. Estiu 2006

El Gabinet de Didàctica del Jardí Botànic de la Universitat de València el componen Mª José Carrau, Pepa Rey i Olga Ibáñez.