Una fractal és una estructura matemàtica que prové d’una equació molt senzilla, però que compta amb un component que la complica un poc. Aquest component, tanmateix, resulta ser molt més complex del que sembla. Així, les formes que es generen a partir d’aquesta estructura matemàtica es coneixen com «autosemblants». És a dir, un tros de la fractal té la mateixa forma que la fractal sencera. La fractalitat té la peculiaritat de donar complexitat d’una forma molt senzilla.
Aquesta forma senzilla d’obtenir complexitat pot suposar un avantatge evolutiu per alguns éssers vius. De fet, hi ha moltes estructures biològiques que creixen de forma fractal; podem trobar exemples sobretot en plantes, com el bròcoli o la coliflor. Però també els núvols tenen un aspecte fractal, i fins i tot els vertebrats comptem amb un residu d’una antiga fractalitat. D’entre tots els mecanismes que generen fractalitat, la bifurcació és la responsable d’açò, ja que, segons es pensa, els primers vertebrats comptaven amb un os, l’húmer, que després es va dividir en dos –el radi i el cúbit– i més endavant en quatre i en vuit –els ossos de la mà i dels dits, respectivament.
Respon Fernando Ballesteros, investigador de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València. Redacció de Marta Gutiérrez, revista Mètode.
Pregunta enviada per Elsa García López.
«Els Perquès de Mètode» és un consultori de ciència on lectors i lectores envien la seua pregunta o dubte científic i una persona experta els respon. Podeu enviar les vostres preguntes a través d’aquest formulari. Entre totes aquelles que publiquem sortejarem un lot de publicacions de Mètode al final de cada trimestre.
