L’horitzó a la nit ha desaparegut davant l’avanç imparable de la contaminació lumínica de les ciutats. Per veure'l tal com es veia abans, cal aplegar a certs llocs privilegiats.
La contaminació lumínica del carrer no ens permet veure, des de casa, les meravelles del cel nocturn i els seus fenòmens.
Al nostre hort ens alliberem de la necessitat de viure de les collites i podem pensar sols en la satisfacció personal. Així i tot, no ens alliberem d’un gran condicionant: el clima local i la variabilitat de l’oratge que tant determina el nostre èxit.
La constel·lació d’Orió destaca en el cel nocturn de l’hivern pels seus tres estels brillants i en línia. Al final de la tardor la vam veure, immensa, eixint per l’horitzó est en caure la nit. Quan s’acabe l’hivern la veurem davallar cap a l’oest en les primeres hores del capvespre. Ens ofereix una bella vista, però la mitologia ens conta una història ben diferent.
«L’interès per l’explotació dels recursos del nostre satèl·lit s’intensifica», lamenta Enric Marco. I es pregunta: «Protestarem per conservar aquest patrimoni cultural o, com sempre, ens quedarem a la Lluna de València?»
Aquest article aborda els descobriments telescopis de Galileu en el monogràfic sobre el quatre-centè aniversari del naixement de l'astronomia moderna. Tot i que ell no es considerava com a l'inventor del telescopi, el va perfeccionar.