Poques branques del coneixement tenen tanta gent entusiasta a l’hora d’explicar de manera altruista la seua passió com l'astronomia, on els científics amateurs juguen un paper essencial en molts sentits.
Astronomia de trinxera visita el tapís Bayeux, a la regió de Normandia (França), considerada la primera representació en l'art del cometa Halley.
Un dels grans científics valencians oblidats és Josep Joaquim Landerer (1841-1922), geòleg, astrònom autodidacte i també caçador d’eclipsis. Va calcular els paràmetres de l'eclipsi total del 28 de maig de 1900, que travessà tota la península Ibèrica.
Enric Marco i Soler reflexiona sobre com un camp de milers de galàxies se’ns presenta als ulls en un tros de cel tan menut com el que tapa un gra d’arena sobre un dit amb el braç estès.
L’observació del cel ens connecta amb les civilitzacions més antigues, amb el seu saber i els seus descobriments que s’han transmès amb paraules al llarg dels segles.
L’horitzó a la nit ha desaparegut davant l’avanç imparable de la contaminació lumínica de les ciutats. Per veure'l tal com es veia abans, cal aplegar a certs llocs privilegiats.
El canvi horari altera la vida a l'octubre i especialment al març, on el canvi és més agressiu. Cada vegada la ciutadania refusa més canviar els rellotges.
La contaminació lumínica afecta el cel nocturn fent que les estreles «s'apaguen». Encara tenim cels ben foscos a prop de casa, però el gaudi d’aquests cels immaculats pot tindre els dies comptats.
La contaminació lumínica del carrer no ens permet veure, des de casa, les meravelles del cel nocturn i els seus fenòmens.
Finalment, amb molts recursos i temps, la humanitat terraformarà Mart i, anys a venir, els descendents dels habitants s'hi consideraran marcians.
George Harrison compongué Here comes the Sun quan els Beatles ja estaven a un pas de separar-se. La cançó representa el desig de seguir endavant, d’oblidar el passat i encarar el futur amb alegria, com el retorn del Sol després de l’hivern: «Ha estat un llarg hivern, fred i solitari... i ara el somriure retorna a les cares.»
La constel·lació d’Orió destaca en el cel nocturn de l’hivern pels seus tres estels brillants i en línia. Al final de la tardor la vam veure, immensa, eixint per l’horitzó est en caure la nit. Quan s’acabe l’hivern la veurem davallar cap a l’oest en les primeres hores del capvespre. Ens ofereix una bella vista, però la mitologia ens conta una història ben diferent.
«L’interès per l’explotació dels recursos del nostre satèl·lit s’intensifica», lamenta Enric Marco. I es pregunta: «Protestarem per conservar aquest patrimoni cultural o, com sempre, ens quedarem a la Lluna de València?»
Un dels espectacles més grandiosos de què un astrònom de trinxera pot gaudir és el ball còsmic que alguns planetes realitzen en fer-se de nit.