«Cultiu antic i molt nostre, el card és d'origen mediterrani i des d'ací s'ha distribuït a la resta del món»

Les plagues i malalties són un assumpte que preocupa molt els nous agricultors: molts probablement han tingut ja alguna experiència negativa i han patit en veure com morien les seues plantes sense saber què fer.

El porro és ben ric en vitamina C, potassi i substàncies antioxidants de valor funcional i ajuda a modular els nivells de colesterol.

Tenim davant un pla de foment de la diversitat agrària valenciana que ens proposa que coneguem i consumim els nostres aliments. Totes i tots estem cridats a participar en aquesta conservació activa als nostres camps, als mercats locals i a les nostres taules.

El moniato forma part dels cultius que salvaren de la fam molts valencians en la postguerra. Moltes persones majors el recorden directament torrat al forn o en l’olla de moniato.  També ha sigut i és emprat encara en rebosteria, com en els pastissets de Nadal, en l’arnadí i altres dolços. 

Pel mes de maig apareixen les flors, que són de color blanc verdós i poc vistoses. En juliol ja tenim les llavors, que han d’assecar-se al sol i conservar-se en un recipient hermètic en un lloc fresc i ombrejat.

Cama llarga i cama curta són dues varietats d’alls que es cultiven com a tendres a Xàtiva i partides de la rodalia. L’all tendre

Quan guardem i sembrem llavors de les plantes que més ens agraden estem millorant la població de cultiu cap al nostre interès, com han fet tradicionalment els nostres avantpassats.

El carabassó és un cultiu fàcil a l'hort, la planta és rústica i de creixement ràpid, i sols demana llum i calor. Per tant, la sembrarem en passar el risc de gelada al camp.

Al nostre territori el garrofó és molt apreciat en la cuina perquè és un element necessari en el plat nacional per excel·lència, l’estimada paella.