Josep Roselló recupera el diari del terratinent Joan Peris Perdiguer per relatar la vida diària del món agrari valencià de finals del s. XVII.
El dietari del terratinent Joan Peris Perdiguer entre els anys 1679 i 1698 ens permet conèixer com era l'agricultura a l'horta medieval. És un exemple de l’economia circular de l’època, on tot s’aprofitava.
Regar és una tècnica i un art. La tècnica ens permet aportar aigua a voluntat en funció de la quantitat disponible i la qualitat; l’art consisteix a saber utilitzar l’aigua per aconseguir els nostres objectius de producció.
Al nostre hort ens alliberem de la necessitat de viure de les collites i podem pensar sols en la satisfacció personal. Així i tot, no ens alliberem d’un gran condicionant: el clima local i la variabilitat de l’oratge que tant determina el nostre èxit.
El flamenc és un cultiu multiús que s’aprofita com a vegetal de consum humà, farratge animal i millorant del sòl, com a planta de jardí o inclús d'ús medicinal.
De la recollida silvestre s’ha passat a la seua domesticació i cultiu. Però per a tindre espàrrecs al nostre hort, primer hem de conèixer aquesta curiosa planta.
Com en els bons temps de les antigues relacions agràries, la Conselleria d’Agricultura de la Generalitat Valenciana ofereix un tracte als llauradors interessats a conservar la diversitat al camp: llavors hortícoles de sempre a canvi d’informació.
Gaudim del rave roig: busquem un grapat de llavors entre els amics horticultors, fem-li un lloc a l’hort i fàcilment el podem tindre quasi tot l’any a la taula.
Les plagues i malalties són un assumpte que preocupa molt els nous agricultors: molts probablement han tingut ja alguna experiència negativa i han patit en veure com morien les seues plantes sense saber què fer.
El porro és ben ric en vitamina C, potassi i substàncies antioxidants de valor funcional i ajuda a modular els nivells de colesterol.
