Josep Roselló recupera el diari del terratinent Joan Peris Perdiguer per relatar la vida diària del món agrari valencià de finals del s. XVII.
El dietari del terratinent Joan Peris Perdiguer entre els anys 1679 i 1698 ens permet conèixer com era l'agricultura a l'horta medieval. És un exemple de l’economia circular de l’època, on tot s’aprofitava.
Regar és una tècnica i un art. La tècnica ens permet aportar aigua a voluntat en funció de la quantitat disponible i la qualitat; l’art consisteix a saber utilitzar l’aigua per aconseguir els nostres objectius de producció.
Al nostre hort ens alliberem de la necessitat de viure de les collites i podem pensar sols en la satisfacció personal. Així i tot, no ens alliberem d’un gran condicionant: el clima local i la variabilitat de l’oratge que tant determina el nostre èxit.
El flamenc és un cultiu multiús que s’aprofita com a vegetal de consum humà, farratge animal i millorant del sòl, com a planta de jardí o inclús d'ús medicinal.
De la recollida silvestre s’ha passat a la seua domesticació i cultiu. Però per a tindre espàrrecs al nostre hort, primer hem de conèixer aquesta curiosa planta.
Com en els bons temps de les antigues relacions agràries, la Conselleria d’Agricultura de la Generalitat Valenciana ofereix un tracte als llauradors interessats a conservar la diversitat al camp: llavors hortícoles de sempre a canvi d’informació.
Gaudim del rave roig: busquem un grapat de llavors entre els amics horticultors, fem-li un lloc a l’hort i fàcilment el podem tindre quasi tot l’any a la taula.
Les plagues i malalties són un assumpte que preocupa molt els nous agricultors: molts probablement han tingut ja alguna experiència negativa i han patit en veure com morien les seues plantes sense saber què fer.
El porro és ben ric en vitamina C, potassi i substàncies antioxidants de valor funcional i ajuda a modular els nivells de colesterol.
Tenim davant un pla de foment de la diversitat agrària valenciana que ens proposa que coneguem i consumim els nostres aliments. Totes i tots estem cridats a participar en aquesta conservació activa.
«Cultiu antic i molt nostre, el card és d'origen mediterrani i des d'ací s'ha distribuït a la resta del món»
El moniato forma part dels cultius que salvaren de la fam molts valencians en la postguerra. Moltes persones majors el recorden directament torrat al forn o en l’olla de moniato. També ha sigut i és emprat encara en rebosteria, com en els pastissets de Nadal.
Pel mes de maig apareixen les flors, que són de color blanc verdós i poc vistoses. En juliol ja tenim les llavors, que han d’assecar-se al sol i conservar-se en un recipient hermètic en un lloc fresc i ombrejat.
Cama llarga i cama curta són dues varietats d'alls que es cultiven com a tendres a Xàtiva i partides de la rodalia. Roselló ens explica algunes curiositats d'aquest delícia de la gastronomia mediterrània.
Quan guardem i sembrem llavors de les plantes que més ens agraden estem millorant la població de cultiu cap al nostre interès, com han fet tradicionalment els nostres avantpassats.
La millor de les tomaques és la varietat de taula tradicional de la comarca, cultivada a l’aire lliure i de temporada, assolellada i ben podada.
El carabassó és un cultiu fàcil a l'hort, la planta és rústica i de creixement ràpid, i sols demana llum i calor. Per tant, la sembrarem en passar el risc de gelada al camp.
Al nostre territori el garrofó és molt apreciat en la cuina perquè és un element necessari en el plat nacional per excel·lència, l’estimada paella.
Planta de cultiu fàcil i agradable a l’hort, les albergines formen part de nombroses especialitats de la cuina mediterrània.
Roselló ens explica els aspectes a tenir en compte quan es cultiven carabasses, de les quals existeixen diverses varietats, tant d'hivern com d'estiu. Aquest fruit és molt apreciat a la gastronomia valenciana.
Fa comboi tindre ensalades tot l’any, però el temps que es considera millor, o més fàcil, és la tardor i l’hivern mediterrani, quan les plantes vegeten sense massa problemes. L'encisam n'és un bon exemple.
El cacau valencià és una planta i una collita singular per molts motius. Destacarem amb detall sols un parell d’aquestes particularitats que són de gran importància per cultivar-lo.
La creïlla és cosa admirable, resisteix la sequera, resisteix la humitat i, siga com siga, prospera. És un tubercle de gran importància alimentària i almenys de tard en tard cal cultivar-la al nostre hort.
