Pregunta enviada per Tomàs Ferrer (Castelló). LUIS TORRES respon:
L’evidència que el consum de vi, en especial de vi negre, puga protegir contra les malalties cardiovasculars o fins i tot puga tenir un efecte preventiu contra el càncer, va sorgir l’any 1992 de l’anomenada «paradoxa francesa». La població francesa, malgrat posseir una dieta rica en àcids grassos saturats, té una baixa incidència en malalties cardiovasculars i això seria degut al seu tradicional consum de vi.
Des de llavors, nombrosos estudis han intentant explicar els efectes positius del consum moderat de vi (una o dos copes de vi, 10-30 g d’alcohol). Aquests estudis, realitzats fonamentalment en models in vitro (cultius cel·lulars), suggereixen que diferents substàncies com els polifenols i en particular el resveratrol presents en el raïm i el vi, en ser antioxidants molt potents, podrien tenir un efecte preventiu front a diverses malalties com les cardiovasculars o el càncer.
No obstant, estudis recents han posat de manifest que moltes d’aquestes substàncies són destruïdes per l’ambient existent en l’aparell digestiu (pH i sobretot per la flora intestinal), i això fa que la seua biodisponibilitat siga molt reduïda.
Altres estudis semblen indicar que els efectes beneficiosos del consum moderat de vi es deurien a l’alcohol present en aquesta beguda. S’ha comprovat, en models animals, que l’administració de dosis baixes d’alcohol és capaç d’induir la síntesi de HDL-colesterol (l’anomenat «colesterol bo») i de reduir els nivells de LDL-colesterol (l’anomenat «colesterol dolent») contribuint així a l’eliminació de l’excés de colesterol i a prevenir les malalties cardiovasculars. Aquests estudis promouen el consum baix o moderat d’alcohol, entre 10 i 30 grams cada dia, equivalent a un «xopet» d’una beguda d’alta graduació (whiskey, ginebra, etc,), una o dues copes de vi o una gerra de cervesa (aproximadament mig litre). També s’ha suggerit el paper sinèrgic de l’alcohol i polifenols en la protecció cardiovascular.
Per una altra banda, estudis de salut pública realitzats als Estats Units, suggereixen que la relació entre consum de vi, protecció front a les malalties cardiovasculars i longevitat es deuria a que el consumidor de vi pertany a classes acomodades amb una millor alimentació i hàbits de vida saludables i no tant pel paper antioxidant dels compostos presents en aquesta beguda.
Finalment, estudis realitzats per l’Institut Nacional de Salut americà i institucions europees conclouen que no existeixen evidències clares que indiquen que el consum de begudes alcohòliques, inclòs el vi, puga ser beneficiós per a la salut i que el que està clarament demostrat és la toxicitat de l’alcohol, motiu pel qual conclouen que allò recomanable és no introduir-se en l’hàbit del consum de begudes alcohòliques.
Per a saber més sobre aquest tema:
Hollman, P. C. H. et al., 2011. «The Biological Relevance of Direct Antioxidant Effects of Polyphenols for Cardiovascular Health in Humans Is Not Established». The Journal of Nutrition, 141.
Luis Torres. Departament de Bioquímica i Biologia Molecular. Facultat de Farmàcia. Universitat de València.
