Quan mireu amunt i vos vinga al cap la quietud i aparent immutabilitat del cel, no oblideu que darrere les aparences s'amaguen perills inesperats: regions inhabitables, terribles i esgarrifoses.
En aquest text tancarem les entrades dedicades als avenços en les tècniques observacionals que van permetre l’eclosió de l’Astrofísica i la Cosmologia al llarg del segle XX.
Quan mirem el cel, les estrelles més brillants que observem són estrelles properes i la llum pot haver trigat des de pocs anys a algun centenar o potser algun miler d'anys.
Fent servir observacions acumulades entre 1812 i 1838, Bessel va determinar la distància a una estrella. Ara sabem que va cometre un error d’un 9%, raonable en astronomia per a noves mesures.
L'Acadèmia Sueca ha reconegut amb el Nobel de Física la tasca de Roger Penrose, i de Reinhard Genzel i Andrea Ghez. Què hi ha darrere d'aquest guardó compartit? Quan es va començar a parlar dels forats negres? Ho analitza Manel Perucho.
El professor Kaku ens condueix en un viatge a través del temps i de l’espai, analitzant breument la història de l’exploració espacial per centrar-se ben aviat en el seu futur.
En aquest article es resumeixen alguns dels escenaris astrofísics més extrems coneguts, i se n'ofereixen descripcions.
Ens mirem el cel tot admirant-ne la regularitat i estabilitat, l’aparent immutabilitat. Sempre ho hem fet així; no de bades s’esveraven els éssers humans
Els treballs de Galileu amb el telescopi van inaugurar una nova època per a l’astronomia i
El 2009 hem celebrat el quatre-centè aniversari de les primeres observacions de Galileu amb el seu petit telescopi. Aquest fet no és només una
