Diàleg a dues bandes sobre la crisi climàtica
L'Oceanogràfic acull un debat sobre l'impacte del canvi climàtic.
El canvi climàtic és una problemàtica cada vegada més greu en la nostra societat, i està generant un gran impacte en la biodiversitat del planeta i en la nostra manera de relacionar-nos amb ell. En paraules de Fernando Valladares, investigador del CSIC i professor d’Ecologia en la Universitat Rei Joan Carles de Madrid, «hem convertit un planeta viu en un sistema de producció global i això té conseqüències».
L’Auditori del Mar Roig de l’Oceanogràfic va acollir dijous passat una nova jornada del cicle Marea del Canvi, on dos experts van debatre l’impacte del canvi climàtic i el futur del planeta des de dues perspectives molt diferents, des de l’àmbit de l’ecologia i des de l’economia. En l’esdeveniment van participar l’investigador i professor Fernando Valladares i José Carlos Díez, economista i professor en la Universitat d’Alcalá.
Fernando Valladares va alertar que, encara que produïm una gran quantitat de menjar i energia, hem traspassat sis dels nou límits planetaris, entre ells l’ús inadequat de l’aigua. Segons el professor d’Ecologia, la població actual «està consumint els recursos de la pròxima generació, causant un deute ecològic transgeneracional». El científic va argumentar que la societat produeix més del necessari, quan «la humanitat necessitaria la meitat del que consumim per a ser feliços.» En aquest sentit, va lamentar que l’ésser humà «és una criatura que parasita i competeix». «És difícil anar en contra de la nostra naturalesa biològica», va afegir. I, per què no fem un pas cap al canvi abans que siga massa tard? Valladares va considerar que es deu al fet que «tenim por i, fins que no es prenga consciència de la magnitud del problema, no hi haurà valor per a canviar». «Estem en el cicle de gent anestesiada que viu en condicions fàcils», va denunciar. El professor va al·legar que «no canviarem res sense emocions», perquè, encara que «la realitat és fosca i llòbrega, si no ens plantegem assoliments d’alta volada, no succeirà res», va continuar.
Valladares va apostar per la política de decreixement a causa de la col·lisió de la situació climàtica i social actual amb el sistema econòmic imperant. Un sistema que, segons José Carlos Díez, «va en contra de la societat», la qual cosa fa necessari «un major desenvolupament tecnològic i el desenvolupament de les energies renovables», així com «educar a les pròximes generacions en sostenibilitat». No obstant això, i a diferència de Fernando Valladares, l’economista es va mostrar en desacord amb l’opció del decreixement. «Som com som i no canviarem», va assegurar, i es va mostrar categòric: «el decreixement no funcionarà». Segons el professor, és necessari «aplicar la racionalitat i el sentit comú» i, va continuar, «ningú hauria d’estar en contra de l’Agenda 20/30 quan el primer ODS és fam zero». Per a l’expert, el sistema actual es basa en els preus viables i competitius, i «si un pesticida tradicional és més econòmic que un compost biorgànic i sostenible, la gent comprarà el primer. Si tots dos costaren el mateix, el consumidor prendria una altra decisió.»
L’escassetat d’aigua hui dia i el repartiment no equitatiu dels recursos hídrics va ser un dels temes més comentats del debat. Encara que tots dos experts van coincidir en la rendibilització de les activitats agrícoles, el repartiment i ús d’aquest recurs va generar punts de vista diferents per a tots dos experts. Mirant cap al futur, l’economista va reflexionar que «hi haurà un avanç en renovables sense precedents» encara que va considerar que «actualment no hi ha una bona gestió de l’aigua». Per part seua, el professor d’Ecologia va declarar que es necessita «la millor versió de tots» i va subratllar la necessitat d’«entendre la gravetat de la situació», la qual cosa implica un «retorn a la naturalesa, als altres i a nosaltres mateixos». En el que van estar d’acord tots dos ponents és que només prenent una consciència real del problema podrem avançar i prendre un nou rumb com a societat.
