Monogràfic coordinat per Jesús Ignasi Català Gorgues
D’un temps ençà, les col·leccions científiques comencen a trobar el seu lloc dins els estudis d’història de la ciència i de les iniciatives de recuperació patrimonial. Els instruments científics, per exemple, van sent incorporats als estudis històrics sobre la pràctica quotidiana de la física i la química, i fins i tot comencen a ser una font valuosa per a les aproximacions més decididament socials a la qüestió, les quals paren atenció també a temes com ara l’interès públic pels museus científics. En altres camps menys consolidats, es detecten en qualsevol cas dinàmiques semblants; així, els historiadors de la geologia comencen a fer ús dels exemplars minerals i fòssils dipositats en col·leccions antigues. La Universitat de València no es pot quedar al marge d’aquestes tendències. En primer lloc, perquè així ho recomana l’exigència de l’actualització científica. En segon lloc, perquè posseeix un fons gens menyspreable d’objectes científics antics. Amb el present monogràfic, hem volgut presentar aquest camp d’investigació i alhora fer una crida a tota la comunitat universitària per tal que prenga en consideració una part del seu patrimoni, fins ara poc coneguda però d’una importància inqüestionable.
