Agustí Camós aconsegueix alhora un estudi clar, abastador i estimulant, a més de necessari, sobre com Lamarck també va ser important en la ciència espanyola del segle XIX.

Un llibre que parteix de la història de Lluís Soler Pujol, taxidermista de referència i visionari d’un destí superior, alhora científic, artesà i educador, per a la seua disciplina.

Blas Cabrera va ser un dels físics més importants del s.XX a Espanya. Aquesta biografia repassa la seua relació amb els canvis que va experimentar la física en aquells anys.

Les obres d'Ernst Haeckel van contribuir demanera decisiva a la difusió de les teories evolucionistes. Espanya es va apropiar de Darwin a través de Haeckel.

La vehemència d'Ernst Haeckel, la radicalitat d’algunes de les posicions ideològiques que va adoptar i la projecció mediàtica que va assolir, fan d'ell un personatge procliu a generar judicis no gaire complaents entre els estudiosos i comentaristes de la seua vida i obra.

Els importants estudis en la teoria col·loidal del químic Rocasolano recorden que la ciència durant el franquisme no era patrimoni del progressisme laïcista.

El cas de la secció de València de la Real Sociedad Española de Historia Natural exemplifica que, a través d’un enfocament des dels llocs, podem entendre aspectes fonamentals de la història de les societats naturalistes.  

En la memòria de Cavanilles hi conviuen aquells qui el recorden com a un viatger i il·lustrat i els qui el veuen com a un retor catòlic que s'aprofitava del treball alié.

Jesús I. Català continua amb la sèrie d'articles en celebració dels 25 anys de Mètode i recupera el monogràfic Col·leccions de la memòria, publicat en primavera de l'any 2000.

RESUM A diferència del cas Galileu, l’Església catòlica ha gestionat amb discreció el pensament evolucionista i les obres de Charles Darwin. Entre els científics catòlics,