Des dels darrers decennis del segle XX, la valoració de l’obra i la influència de Lamarck a Espanya ha anat redreçant-se de forma lenta

Antoni de Martí i Franquès, el naturalista tarragoní que va viure en la segona part del segle XVIII i primers decennis del XIX, conegut especialment pels seus notables experiments dedicats a l’estudi de la composició de l’aire atmosfèric, dedicà bona part del seu treball experimental a estudiar la generació espontània. A través dels manuscrits de Martí i Franquès que es conserven i pel testimoni dels seus contemporanis, sabem que estava convençut d’haver comprovat experimentalment l’existència d’aquest fenomen. Però, com que era un fervent catòlic, no va voler publicar res sobre aquest tema en vida per temor de ser acusat d’heretge. Tampoc el seus descendents van publicar res de la seva obra per prejudicis religiosos.

Jean Baptiste Monet chevalier de Lamarck és un dels més grans naturalistes que han existit mai i, no obstant això, és un personatge infravalorat,

[caption id="attachment_292" align="alignleft" width="192"] Piotr Kropotkin Introducción histórica de Álvaro Girón. / Traducción de Susana Pinar. / Madrid, 2009, CSIC. 238 págines.[/caption] Coincidint amb l’any