En aquest article s'exposa l'important paper que representa la neurociència en un entorn econòmic i financer. Com afecten l'activitat cerebral els processos de presa de decisions? Quin és el paper de les emocions en les finances?
0

El model generalitzat d’avaluació de la producció científica encaixa en el sistema conegut com a -accountability, una mesura de la ciència que no acostuma a reconèixer els desequilibris de gènere

0

Com s'adapten els organismes al canvi climàtic? ¿Cómo se adaptan los organismos al cambio climático?

0
37-87-caps

Els efectes previstos del canvi ambiental global per a les properes dècades poden incloure un agreujament de la situació de nombroses plantes actualment amenaçades al territori valencià, sense excloure l'extinció in situ d'algunes espècies sense possibles hàbitats de reposició. S'analitza ací el cas de quatre ambients afectats: els sistemes litorals, les zones humides, els boscos submediterranis d'obac i la vegetació cacuminal de l'alta muntanya.
0
28-86

La controvèrsia sobre els efectes en la natura i la salut dels cultius transgènics va protagonitzar un dels debats mediàtics més intensos de finals del segle xx. Tot i les eines de transmissió d’informació del web 2.0, aquesta polèmica està en regressió en la premsa digital, a excepció de França i la Gran Bretanya, on el debat ciutadà continua obert i són constants les accions ecologistes.

0
22-86

L'etnobotànica, disciplina situada en la interfície de les ciències naturals i les ciències socials, és, en algunes ocasions, incompresa tant pels investigadors d'un com d'altre camp. En aquest article discutim els aspectes positius i negatius de la interdisciplinarietat en la matèria en qüestió i argumentem, des de diferents punts de vista, la seva condició de ciència. La nostra conclusió és que la recerca etnobotànica –com totes les etnobiològiques en general– entra sens dubte dins de l'àmbit científic i que actualment és prou consolidada, activa i productiva. A més, l'etnobotànica és una ciència ciutadana: la participació del poble és imprescindible per a la recerca, que cal difondre tant en l'àmbit acadèmic com en el de la divulgació.

0

La raó il·lustrada i la imaginació romàntica van ser vistes com dues maneres oposades de concebre l’art i la vida. Ara bé, amb la perspectiva que ens atorga la història, sembla difícil entendre l’una sense l’altra. Com si els malsons de la ciència no fossin en el fons altra cosa que l’aliment dels monstres romàntics. Aquest article analitza l’evolució de la narrativa fantàstica i el naixement de la narrativa científica en el segle xix, i l’enfrontament entre allò racional i allò sobrenatural.

0

El 1897, es publica, tant en lliuraments periòdics com en format de llibre, la novel·la L’esfinx dels gels de Jules Verne. És la continuació de La narració d’Arthur Gordon Pym (1838) d’Edgar Allan Poe. En aquest treball recorrerem a aquestes dues novel·les, unides argumentalment, per mostrar la diferent imatge de la ciència i de la tècnica que ens hi donen els autors. Ens acostarem a la manera d’entendre la ciència de Verne i Poe que, inevitablement, es destil·la dels seus relats de ficció. Exposarem que les descripcions científiques en el relat de Verne són molt més extenses i detallades que en Poe, i que mostren el caràcter racional i educatiu que el caracteritza, mentre que Poe presenta una imatge científica molt més barrejada amb aspectes fantàstics i imaginatius.

0
29-84

Aquest article ofereix als estudiosos dedicats a la justícia distributiva raons per a interessar-se per la ciència evolutiva que pot ajudar a entendre, per exemple, els factors genètics i de subsistència que influeixen en les nostres opinions sobre el que és una distribució justa, el possible origen del nostre sentit de la propietat, per què la llibertat és important per a determinades criatures i per què tenim sentiments fraternals i igualitaris però societats desiguals.

0

Antoni de Martí i Franquès, el naturalista tarragoní que va viure en la segona part del segle XVIII i primers decennis del XIX, conegut especialment pels seus notables experiments dedicats a l’estudi de la composició de l’aire atmosfèric, dedicà bona part del seu treball experimental a estudiar la generació espontània. A través dels manuscrits de Martí i Franquès que es conserven i pel testimoni dels seus contemporanis, sabem que estava convençut d’haver comprovat experimentalment l’existència d’aquest fenomen. Però, com que era un fervent catòlic, no va voler publicar res sobre aquest tema en vida per temor de ser acusat d’heretge. Tampoc el seus descendents van publicar res de la seva obra per prejudicis religiosos.

0

En el present article s’aborda la confluència entre l’autor nord-americà Edgar Allan Poe (1809-1849) i l’autor francès Guy de Maupassant (1850-1893), que, a pesar d’estar adscrits a tendències literàries divergents (romanticisme enfront de realisme/naturalisme), van compartir interessos temàtics i formals inequívocs en l’àmbit del relat. Partint de les primerenques influències de la contística de Poe sobre l’escriptura de Maupassant, aquest treball se centra en una selecció dels relats de l’autor francès que el vinculen literàriament a Poe (tant en el terreny temàtic com en el narratològic), relacionats amb la fascinació d’ambdós autors per estats mentals atípics i narradors alterats o «alienats».

0

La tomaca més dolça, la tecla més negra i l’òpera més tràgica A mitjan segle XVI, el Japó va iniciar el camí de la modernitat de la mà del comerç naval

0
47portada-48

R. Cebrián Mas de Clapissa, Vallibona (Castelló). Superpoblació i mancances agràries en el segle xviii A finals del segle xvii, en el declivi

0
23b-82

La consideració dels marcadors psicobiològics de predisposició a la violència dels homes que maltracten les dones obre una porta a la prevenció i la intervenció en el camp de la violència contra les dones. Actualment no disposem de fàrmacs efectius per al tractament de la violència contra les dones, però el desenvolupament de programes d’intervenció psicoterapèutica i de rehabilitació neuropsicològica marca una via d’esperança.

0

L'abandonament del món rural i el trencament de la transmissió oral intergeneracional han creat una separació amb aquell món, tant física com emotiva i afectiva.

0
36-79

La divulgació científica ha d’afrontar un nou escenari on l’escassetat d’informació ha estat substituïda per l’abundància d’informació, que a més comença a ser generalment gratuïta i produïda per aficionats i, en alguns casos, amb la mateixa o superior qualitat que la professional. Sembla imposar-se, en conseqüència, una col·laboració entre l’àmbit professional i l’aficionat, àmbits separats per una línia divisòria que ja s’ha desdibuixat.

0
41a-78

Els experiments d’Abraham Trembley amb l’hidra d’aigua dolça no només van sorprendre els seus contemporanis per la seva espectacularitat, sinó que els seus resultats també van causar un enorme trasbals en la comunitat científica del seu temps. Idees com la «cadena del ser», el mecanisme de generació dels éssers vius o la mateixa naturalesa de l’ànima van ser fortament sacsejades.

0
circulació oceànica

El paper dels oceans com a reguladors del clima és extraordinari, realment condicionen el present i el futur del planeta.
0

 Foto: V. Rodríguez La reocupació de l’interior rural és un fenomen dels nostres dies. Si durant el segle XX la muntanya valenciana pràcticament es va

0

  Vista general de Cazorla i de la Serra amb les ruïnes, 1948. En aquells temps Cazorla, la Carcacena romana, era poc més que un poble gran, encara que el 1813

0

Arbre mediterrani, com l’olivera. Cultiu mediterrani, com la vinya. Quan es passeja per la franja litoral del territori valencià encara és possible topar-nos amb algun exemplar

0

Gran exemplar de garrofera prop del riu Palància (Castellnou de Sogorb).Foto: V. Rodríguez "Ara cantem amb veu sincera, plena de fe, la garrofera.” Francesc Almela

0

“No pretenem fer una anàlisi detallada de la presència de l’astronomia en la poesia, sinó només apuntar algunes de les perspectives des de les quals la poesia contempla l’astronomia". Joan Maragall,

0

En el passat, la filosofia ha estat una font essencial del coneixement. Avui, però, no pot haver-hi veritable filosofia al marge de la ciència. Al museu

0
1 2