Les propietats peculiars de la magrana van generar metàfores i al·legories que van evolucionar amb patrons culturals propis en camps tan diversos com la literatura, la pintura, l'escultura i la llengua.

El Dr. Hans Beutelspacher va joguinejar amb comportaments monstruosos durant la Segona Guerra Mundial, abans de tornar amb la mateixa facilitat al seu estat «humà», en el qual més tard va desenvolupar una destacada carrera en el camp de la bioquímica del sòl.

Una de les característiques més sobresortints dels nudibranquis i de molts sacoglossos, que mesuren des de mil·límetres a pocs centímetres, són les seves coloracions adaptatives.

Suzanne Davit introduí nombroses innovacions en la il·lustració botànica, que s'interpretaren com un discurs artístic alternatiu al patriarcal dominant i com una manifestació de l’empremta femenina.

Aquest article defensa que la teologia no hauria de continuar ensenyant-se a les universitats. No pot ser una ciència, ja que es basa en la fe i l'autoritat.

Fins fa poc l'ADN s'ha associat amb l'estructura de doble hèlix. S’han descrit altres estructures i conformacions diferents que pot adoptar, com els G-quàdruplex

El concepte de ciència ciutadana implica tensions al voltant de la naturalesa social de la veritat científica

És útil parlar d'onades en la pandèmia de COVID-19 o potser altres metàfores, com la l'incendi forestal, poden ser més apropiades?

La COVID-19 ha activat metàfores creatives: des de les ones, als tsunamis, quixots i l'ús de termes de la boxa, com KO-vid.

Actualment, existeix un intens debat sobre la qüestió del big data o dades massives. Què podem esperar de les dades massives i què no? Parlen les dades per si mateixes?

S’ha estès la creença que la primera dona d’Einstein, Mileva Marić, va contribuir al seu treball científic. Però, hi ha proves clares que fora així?

El nacionalsocialisme va arribar al poder adoptant l’estratègia electoral d’un partit de masses, però amb el suport d’elits extraordinàriament ben formades.

Les reflexions següents es basen en la premissa que la vida individual i social s’obri a un conjunt de possibilitats entre les quals hi ha la digitalització.

Les pseudociències tenen un alt nivell d’acceptació entre futurs docents de ciències.

Les últimes dècades, la paleontologia humana a Espanya ha experimentat un gran creixement. La evolución (1966) i els seus editors han influït en aquesta explosió.

La vida i l’obra del geògraf i naturalista prussià Alexander von Humboldt continua exercint avui dia una gran fascinació.

En aquest article s'exposa l'important paper que representa la neurociència en un entorn econòmic i financer.

El model generalitzat d’avaluació de la producció científica encaixa en el sistema conegut com a -accountability, una mesura de la ciència que no acostuma a reconèixer els desequilibris de gènere

Les inversions cromosòmiques l’espècie Drosophila subobscura són bons indicadors del canvi climàtic.

Anàlisi de quatre ambients valencians afectats pels efectes del canvi ambiental global que inclou la potencial extinció in situ d'algunes espècies.

La controvèrsia sobre els cultius transgènics sorgida als anys noranta s’ha reduït considerablement i decau fins a quasi silenciar-se a la premsa digital espanyola.

L'etnobotànica té un paper important en el desenvolupament local, la relació respectuosa i duradora de les societats amb la biodiversitat i el benestar de la humanitat.

Les obres de Poe (1809-1849) i Verne (1828-1905) pretenen crear un relat fantàstic mitjançant teories i coneixements científics sense elements màgics.

Els filòsofs ètics desenvoluparien millor la seua necessària labor si s'interessaren més per les dades rellevants que desvelen els científics.