Martín de Cervera. Lliçó de teologia a la Universitat de Salamanca, amb alumnes de diversos ordes religiosos, 1614. Oli, portes de l’armari del depòsit de manuscrits de la Biblioteca Universitària.

Aquest article defensa que la teologia no hauria de continuar ensenyant-se a les universitats. No pot ser una ciència, ja que es basa en la fe i l'autoritat.
0

Fins fa poc l'ADN s'ha associat amb l'estructura de doble hèlix. S’han descrit altres estructures i conformacions diferents que pot adoptar, com els G-quàdruplex
0
Ciència ciutadana

El concepte de ciència ciutadana implica tensions al voltant de la naturalesa social de la veritat científica

0
imatge fons coronavirus humans

És útil parlar d'onades en la pandèmia de COVID-19 o potser altres metàfores, com la l'incendi forestal, poden ser més apropiades?

0

La pandèmia de COVID-19 ha activat una sèrie de metàfores creatives que van des de les ones, als tsunamis, quixots i l'ús de termes de la boxa, com KO-vid.
0
big data selfie microbioma

Actualment, existeix un intens debat sobre la qüestió del big data o dades massives. Què podem esperar de les dades massives i què no? Parlen les dades per si mateixes?
0
Mileva Maric i Albert Einstein

S’ha estès la creença que la primera dona d’Einstein, Mileva Marić, va contribuir de manera significativa al seu treball científic. Però, hi ha proves clares que  Marić fora una col·laboradora secreta d’Einstein?
0

El nacionalsocialisme va arribar al poder adoptant l’estratègia electoral d’un partit de masses, però amb el suport d’elits extraordinàriament ben formades.
0

Les reflexions següents es basen en la premissa que la vida individual i social s’obri a un conjunt de possibilitats entre les quals hi ha la digitalització.
0
pseudociències

La conclusió general que hem obtingut en el present treball és que les pseudociències esmentades tenen un nivell d’acceptació bastant important entre els futurs docents de ciències, igual com ocorre en la societat.
0
La evolución

La paleontologia humana a Espanya ha experimentat un creixement extraordinari en les últimes dècades. En aquest treball indaguem la influència que el llibre La evolución (1966) i els seus editors, Miquel Crusafont, Bermudo Meléndez i Emiliano Aguirre, han pogut exercir en aquesta explosió de resultats.
0

La vida i l’obra del geògraf i naturalista prussià Alexander von Humboldt continua exercint avui dia una gran fascinació. Part d’aquesta es justifica perquè la seva figura concentra i sintetitza els moviments, les idees i, fins i tot, les grans contradiccions d’una època de canvis profunds com és l’Europa del segle XIX.

0

En aquest article s'exposa l'important paper que representa la neurociència en un entorn econòmic i financer. Com afecten l'activitat cerebral els processos de presa de decisions? Quin és el paper de les emocions en les finances?
0

El model generalitzat d’avaluació de la producció científica encaixa en el sistema conegut com a -accountability, una mesura de la ciència que no acostuma a reconèixer els desequilibris de gènere

0
Drosophila subobscura

Document sobre com les inversions cromosòmiques l’espècie Drosophila subobscura, l’estudi de les quals ha revelat que són bons indicadors del canvi climàtic i també útils per estudiar com els organismes s’hi poden adaptar.
0
37-87-caps

Els efectes previstos del canvi ambiental global per a les properes dècades poden incloure un agreujament de la situació de nombroses plantes actualment amenaçades al territori valencià, sense excloure l'extinció in situ d'algunes espècies sense possibles hàbitats de reposició. S'analitza ací el cas de quatre ambients afectats: els sistemes litorals, les zones humides, els boscos submediterranis d'obac i la vegetació cacuminal de l'alta muntanya.
0

La controvèrsia sobre els cultius transgènics sorgida als anys noranta s’ha reduït considerablement i decau fins a quasi silenciar-se a la premsa digital espanyola.
0
22-86

L'etnobotànica, disciplina situada en la interfície de les ciències naturals i les ciències socials, és, en algunes ocasions, incompresa tant pels investigadors d'un com d'altre camp. En aquest article discutim els aspectes positius i negatius de la interdisciplinarietat en la matèria en qüestió i argumentem, des de diferents punts de vista, la seva condició de ciència. La nostra conclusió és que la recerca etnobotànica –com totes les etnobiològiques en general– entra sens dubte dins de l'àmbit científic i que actualment és prou consolidada, activa i productiva. A més, l'etnobotànica és una ciència ciutadana: la participació del poble és imprescindible per a la recerca, que cal difondre tant en l'àmbit acadèmic com en el de la divulgació.

0
La ciència en Verne i Poe

El 1897, es publica, tant en lliuraments periòdics com en format de llibre, la novel·la L’esfinx dels gels de Jules Verne. És la continuació de La narració d’Arthur Gordon Pym (1838) d’Edgar Allan Poe. En aquest treball recorrerem a aquestes dues novel·les, unides argumentalment, per mostrar la diferent imatge de la ciència i de la tècnica que ens hi donen els autors. Ens acostarem a la manera d’entendre la ciència de Verne i Poe que, inevitablement, es destil·la dels seus relats de ficció. Exposarem que les descripcions científiques en el relat de Verne són molt més extenses i detallades que en Poe, i que mostren el caràcter racional i educatiu que el caracteritza, mentre que Poe presenta una imatge científica molt més barrejada amb aspectes fantàstics i imaginatius.

0

Els filòsofs ètics desenvoluparien millor la seua necessària labor si s'interessaren més per les dades rellevants que desvelen els científics.
0
Antoni de Martí i Franquès i la generació espontània

Antoni de Martí i Franquès, el naturalista tarragoní que va viure en la segona part del segle XVIII i primers decennis del XIX, conegut especialment pels seus notables experiments dedicats a l’estudi de la composició de l’aire atmosfèric, dedicà bona part del seu treball experimental a estudiar la generació espontània. A través dels manuscrits de Martí i Franquès que es conserven i pel testimoni dels seus contemporanis, sabem que estava convençut d’haver comprovat experimentalment l’existència d’aquest fenomen. Però, com que era un fervent catòlic, no va voler publicar res sobre aquest tema en vida per temor de ser acusat d’heretge. Tampoc el seus descendents van publicar res de la seva obra per prejudicis religiosos.

0
El caqui amb música de fons

La tomaca més dolça, la tecla més negra i l’òpera més tràgica A mitjan segle XVI, el Japó va iniciar el camí de la modernitat de la mà del comerç naval

0
23b-82

La consideració dels marcadors psicobiològics de predisposició a la violència dels homes que maltracten les dones obre una porta a la prevenció i la intervenció en el camp de la violència contra les dones. Actualment no disposem de fàrmacs efectius per al tractament de la violència contra les dones, però el desenvolupament de programes d’intervenció psicoterapèutica i de rehabilitació neuropsicològica marca una via d’esperança.

0
36-79

La divulgació científica ha d’afrontar un nou escenari on l’escassetat d’informació ha estat substituïda per l’abundància d’informació, que a més comença a ser generalment gratuïta i produïda per aficionats i, en alguns casos, amb la mateixa o superior qualitat que la professional. Sembla imposar-se, en conseqüència, una col·laboració entre l’àmbit professional i l’aficionat, àmbits separats per una línia divisòria que ja s’ha desdibuixat.

0
1 2 3