Alberto Fernández Soto

Observatori Astronòmic de la Universitat de València.

«De la Terra a l’espai», de David Iranzo Greus

En De la Terra a l’espai, l’enginyer David Iranzo aboca el seu coneixement de primera mà de l’exploració espacial perquè el lector interessat descobresca els molts temes relacionats amb aquesta activitat. Iranzo treballa per a l’empresa EADS Astrium, responsable de la construcció i posada a punt dels coets europeus Arianne, on ha adquirit una extensa experiència que li permet escriure amb autoritat sobre el tema.
0
«El reto de Fermat», d’Ángel del Río Mateos

[caption id="attachment_2915" align="alignleft" width="189"] El reto de Fermat. Ángel del Río Mateos. Nivola Libros Ediciones. Tres Cantos, 2005. 168 pàgines.[/caption] «No es pot dividir un

0
«Incertidumbre», de David Lindley

El principi d’incertesa, que Werner Heisenberg va enunciar en la dècada de 1920, ocupa un lloc preeminent entre els descobriments científics del segle xx. A més, pel seu profund significat epistemològic, ha estat adoptat amb entusiasme per filòsofs, sociòlegs i fins i tot per fanàtics de les teories New Age.
0

La descomposició de la llum del sol en travessar un prisma transparent en els colors de l'arc de Sant Martí és un fet conegut des de l'antiguitat. Isaac Newton, aproximadament el 1665, va ser el primer a demostrar que els mateixos colors podien ser reagrupats de nou, utilitzant un segon prisma, per a reproduir la llum blanca.
0

L'estatus de Plutó com a planeta ha estat molt controvertit: des que es va descobrir, tant l'òrbita com la dimensió fan difícil situar-lo al costat dels altres planetes.
0
Quintet de Stephan

Edouard Stephan va ser director de l’Observatori de Marsella des de 1873 a 1907. Durant aquell període va descobrir i va investigar les nebuloses que es coneixen avui com el «Quintet de Stephan». En aquella època es pensava que aquestes nebuloses formaven part de la nostra galàxia, la Via Làctia. Avui sabem que això no és així: es tracta de galàxies remotes, quatre de les quals formen part d’un grup compacte, mentre que la cinquena està casualment en la mateixa línia visual, però molt més a prop que les altres i per tant no es troba associada físicament al «quintet».
0
univers infinit

Durant molts anys els astrònoms van discutir sobre la paradoxa d’Olbers: si l’univers és en veritat infinit, i els estels l’omplen de manera uniforme, llavors qualsevol direcció en què els nostres ulls miren necessàriament, tard o d’hora, hauria de topar amb un estel… i el cel hauria de ser uniformement blanc, il·luminat com el Sol.
0
Sir Martin Rees

Sir Martin Rees es l’astrònom reial al Regne Unit, la posició més respectada i de major responsabilitat que un astrònom britànic pot assolir. Els primers astrònoms a ocupar aquest càrrec varen ser John Flamsteed, que va inaugurar l’Observatori de Greenwich, Edmond Halley, que va predir que el cometa observat el 1682 tornaria a ser observat 76 anys després, i James Bradley, descobridor de l’aberració de la llum.
0