Superbacteris en temps de COVID-19

Ja fa més de dos anys que la pandèmia de COVID-19 condiciona i afecta les nostres vides en tots els nivells. D’una banda, els problemes de logística, que continuem patint avui dia, han portat a la falta de proveïment de milers de productes necessaris per a la construcció, la indústria i tants sectors més que han afectat profundament l’economia mundial. D’una altra, la pandèmia ha impactat fortament en la societat i en la nostra salut, tant física com mental. El confinament i les restriccions a què ens hem vist sotmesos han afectat profundament la manera de relacio­nar-nos, especialment en els grups socials més vulnerables: gent gran i joves.

«L’OMS va declarar en 2016 les resistències antibiòtiques com una amenaça per a la salut pública i va instar els països a prendre mesures per a combatre-les»

A més, en el sector sanitari també vivim una situació preocupant. Observem un augment de pacients amb malalties avançades i complicacions (càncer de còlon, per exemple) que s’haurien pogut prevenir o tractar de manera precoç si s’haguera dut a terme un cribratge adequat. Lamentablement, la falta de personal sanitari i l’allau de pacients de COVID-19 que saturen el sistema sanitari han perjudicat la resta d’afeccions, amb importants repercussions socials i sanitàries. Com veiem, la irrupció del nou coronavirus SARS-CoV-2 ha tingut conseqüències a múltiples nivells, conegudes per tots, ja que les hem patides, la majoria de nosaltres, de primera mà.

Hi ha un altre aspecte menys conegut, però no per això menys important, que és l’impacte de la COVID-19 en les resistències als antibiòtics, un dels majors reptes de salut pública. La resistència als antibiòtics és el fenomen pel qual els bacteris que causen les infeccions es tornen immunes a l’efecte dels medicaments que usem per a combatre-les: els antibiòtics.

Augment de «superbacteris»

Els bacteris s’adapten constantment al medi en què viuen i, com que es repliquen tan de pressa (un bacteri «mare» és capaç de generar dos bacteris «fills» en tan sols vint minuts), en molt poc temps poden constituir una població bacteriana completament adaptada a diferents condicions. Si ens referim a les infeccions, el mal ús i abús dels antibiòtics que s’ha fet al llarg dels anys (tant en l’àmbit humà com veterinari) ha provocat que infeccions bacterianes que podien curar-se fàcilment amb tractament antibiòtic ara requerisquen recórrer a compostos més potents, més tòxics, i que, fins i tot en alguns casos, ens quedem sense opcions terapèutiques per a tractar-les.

En les últimes dècades s’ha observat un augment en la incidència d’infeccions per microorganismes resistents als antibiòtics com els carbapenèmics, o d’«últim recurs», com la colistina. Davant aquesta situació, la falta d’alternatives terapèutiques en el mercat i el baix nombre de molècules actualment en desenvolupament resulta especialment preocupant. A més, la facilitat dels bacteris per a disseminar-se entre persones, el medi ambient i els animals fa que l’impacte assolisca una escala global.

Si aquesta situació continua i no s’apliquen mesures per a contenir el problema tornarem a l’era preantibiòtica en què la medicina moderna com la coneixem avui dia no serà possible. Un estudi recent publicat en The Lancet (Antimicrobial Resistance Collaborators, 2022) calcula que, en 2019, 1,27 milions de morts es van atribuir a infeccions per bacteris resistents en el món, i, segons un informe publicat per Sir Jim O’Neill (2016), s’estima que en 2050 moriran deu milions de persones a causa d’infeccions per bacteris resistents, la qual cosa suposa més morts que les que ocasiona el càncer avui dia, i suposarà un cost de 100 bilions de dòlars.

Tal és el problema que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar el 2016 les resistències antibiòtiques com una amenaça per a la salut pública i va instar els països a prendre mesures per a combatre-la. Des de llavors no ha deixat de recordar-ho.

Desgraciadament tot sembla indicar que la COVID-19 també té conseqüències en l’augment de les resistències. Però, quins són els motius que ens fan pensar això?

Ús d’antibiòtics i COVID-19

A l’inici de la pandèmia, en l’àmbit hospitalari es va fer un ús intensiu d’antibiòtics en pacients malalts de COVID-19 per falta de coneixement sobre l’origen de la infecció. Al començament, en moltes ocasions, es va confondre el quadre clínic dels pacients de COVID-19 amb una pneumònia d’origen bacterià, i en altres casos es van utilitzar els antibiòtics per eliminar possibles sobreinfeccions. Actualment les dades demostren que les persones hospitalitzades amb COVID-19 pateixen poques infeccions bacterianes: només un 8 % dels pacients admesos a l’hospital amb COVID-19 ingressen també amb una infecció bacteriana o fúngica i un 14 % pateixen una infecció secundària bacteriana. Malgrat això, s’estima que prop d’un 72 % dels pacients de COVID-19 reben antibiòtics (Rodríguez-Baño et al., 2021).

Escherichia coli, bacteris Enterobacteriaceae productors de ß-lactamases d’espectre estès (ESBL)./ CDC

La sobrecàrrega de treball i l’estrès a què s’ha vist sotmès el personal sanitari durant el pic de la pandèmia probablement haja portat en moltes ocasions a una presa de decisions precipitada sobre l’ús o no d’antibiò­tics. Encara que en molts països hi ha programes per a optimitzar l’ús d’antibiòtics als hospitals, la irrupció del nou coronavirus ha fet canviar les prioritats i les bones pràctiques en aquest aspecte.

Entre els antibiòtics més utilitzats, sobretot a l’inici de la pandèmia, cal destacar l’ús de la teicoplanina, un glicopèptid usat per a tractar síndromes respiratòries agudes causades per altres coronavirus (SARS-CoV i MERS-CoV) i fins i tot davant del virus de l’Ebola, encara que hi haja poca evidència científica sobre la seua eficàcia. També s’ha usat l’azitromicina (un antibiòtic de la família dels macròlids) en combinació amb altres fàrmacs pel seu efecte immunomodulador, és a dir, d’activació de les defenses del nostre organisme davant del virus. No obstant això, fins avui no hi ha estudis concloents que donen suport a aquesta tesi, més aviat al contrari.

En contraposició, si ens fixem en la manera com la pandèmia ha afectat la prescripció d’antibiòtics en la comunitat, és a dir, fora dels hospitals, ens adonem que probablement l’efecte haja sigut l’invers: el confinament i les restriccions en les eixides dels domicilis podrien haver contribuït a un menor nombre de visites mèdiques i, per tant, a una disminució de les prescripcions d’antibiòtics. Però d’altra banda, i encara que no hi haja evidències que ho corroboren, és possible que l’augment de la telemedicina, que comporta l’absència de diagnòstic basat en l’auscultació i presa de mostres, podria haver portat a un augment en la prescripció d’antibiòtics en casos de sospita d’infecció bacteriana. Aquest és, per tant, un aspecte que requerirà més dades i anàlisis que permeten entendre en tota la seua complexitat l’impacte de la pandèmia en la prescripció no hospitalària d’antibiòtics.

Finalment, cal no perdre de vista les conseqüències d’aquest abús en el medi ambient: l’augment en la concentració de biocides i desinfectants en aigües residuals i plantes de tractament per l’ús massiu d’aquestes substàncies, sobretot en hospitals, podria tenir un impacte ecològic important tant per la selecció de bacteris resistents a aquests biocides com per l’aparició de resistència creuada a antibiòtics, com indiquen alguns estudis (Chen et al., 2021).

Però no tot són males notícies. Aquesta pandèmia ha causat un fort impacte en el comportament de la població en relació amb les malalties infeccioses. Des de fa dos anys, qui no sap què és un virus, què significa la transmissió aèria i que les mesures de prevenció com l’ús de màscara o la vacunació són clau per a contenir la propagació del SARS-CoV-2? El distanciament social, l’increment de la neteja i la sensibilització de la població, que han portat a l’adopció de normes de protecció com l’ús de màscares i la higiene de mans, segurament hagen contribuït a aturar la disseminació de les infeccions i, per tant, dels bacteris resistents als antibiòtics.

Una pandèmia silenciosa

Com veiem, la pandèmia de COVID-19 té llums i ombres respecte a les resistències antibiòtiques, encara que necessitem temps per a fer balanç i avaluar l’impacte que està tenint i que tindrà a llarg termini.

El que sí que és clar és que políticament s’ha evidenciat que destinar recursos econòmics a l’R+D+I és necessari per a afrontar amenaces com la que hem patit. Disposar d’un teixit d’investigadors i infraestructures de qualitat és la base per a respondre ràpidament i de manera eficient a situacions crítiques. Esperem que aquest missatge cale en els nostres dirigents i es prenguen mesures sobre aquest tema.

Les resistències als antibiòtics constitueixen una pandèmia silenciosa que s’ha vist exacerbada per la COVID-19. Reaccionem a temps i isquem reforçats d’aquesta crisi: només amb una societat conscient i més formada en l’àmbit de les malalties infeccioses, i en concret en les resistències als antibiòtics, aconseguirem avançar cap a un futur millor.