Virus vs. bacteris
Pilar Domingo és investigadora Ramón y Cajal en l’I2SysBio
Soc Pilar Domingo Calap, investigadora Ramón y Cajal en l’I2SysBio, on lidere el grup d’investigació «Virologia ambiental i biomèdica» en el qual utilitzem virus que estan a l’ambient com ferramentes biomèdiques o biotecnològiques. Compagine la investigació amb les classes perquè soc professora en el Departament de Genètica a la Facultat de Biologia. A més, recentment vaig crear una spin-off basada en el coneixement que he adquirit en el laboratori Evolving Therapeutics SL.
En el nostre grup, busquem virus ambientals que optimitzarem en el laboratori per a donar-los una aplicació biomèdica o biotecnològica. Els virus de bacteris, els bacteriòfags o fags, són les entitats biològiques més abundants al planeta. Fem una bioprospecció per a intentar trobar algun que puga matar un bacteri d’interès. Els fags són molt específics, reconeixen només aquell bacteri de diana, per la qual cosa són ecològicament segurs. Són una ferramenta molt útil perquè podem utilitzar eixa especificitat per a saber quin bacteri tenim i usar-los en diagnòstic per a previndre infeccions o, inclús, com a tractament contra bacteris patògens. Tot això, ho fem des d’una aproximació One Health o Salud Global, inclosos salut humana, animal, vegetal i medi ambient.
L’emergència de bacteris resistents és un problema de salut global. A Espanya moren entre 4 i 10 vegades més de persones per resistència a antibiòtics que per accident de trànsit, és a dir, entre 4.000 i 10.000 persones a l’any. En l’àmbit mundial, va haver-hi un estudi retrospectiu de 2019 que assegurava que 1,3 milions de persones van morir aquell any en tot el món per aquesta causa. Es calcula que, en cas de continuar així, a 2050 seran uns deu milions de persones a l’any i això és inacceptable.
Avui dia, un dels principals problemes amb la teràpia de fags és que encara no està regulada a escala d’Agència Europea de Medicaments (EMA) i Administració d’Aliments i Fàrmacs (FDA). No obstant això, sí que es pot usar com tractament compassiu en pacients que no disposen de tractament efectius disponibles. S’espera que les agències reguladores permeten utilitzar fags com a teràpia rutinària a curt termini. De fet, la EMA ja ha publicat la primera guia per a l’ús de fags en veterinària, que s’espera que vaja a ser molt similar a la humana. En salut humana, a Europa ja estem fent servir fags com tractament compassiu i s’estan posant en marxa els primers assajos clínics.
En la nostra spin-off, Evolving Therapeutics, utilitzem la capacitat evolutiva que tenen els virus per a adaptar-se als bacteris oferint solucions antimicrobianes basades en fags. Els bacteris necessiten noves alternatives de control biològic. Nosaltres usem els virus d’ambient, que evolucionen amb els bacteris, i usem aqueixa capacitat adaptativa per a desenvolupar i implementar productes personalitzats i de precisió. Som capaços d’aïllar fags de l’ambient, caracteritzar-los, optimitzar-los per evolució dirigida, i testar-los per a validar la seua eficàcia. Finalment, hem ficat en el lloc protocols que han sigut acceptats per l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) per a la preparació de vials terapèutics per a tractar tant a pacients, animals i cultius. De fet, des d’Evolving Therapeutics hem realitzat el primer control biològic en camp basat en fags contractats pel Govern Balear, per a combatre la Xylel·la fastidiosa. En la nostra empresa, basada en el coneixement biotecnològic, col·laborem amb centres tecnològics, altres empreses, o laboratoris d’investigació, oferint solucions personalitzades per a cada client.
