Les dades arreplegades pel Sistema Europeu d’Informació sobre Incendis Forestals (EFFIS) en cinc països de la regió mediterrània del sud de Europa (Portugal, Espanya, França, Itàlia i Grècia) mostren que durant el període 1980-2009 es van produir més d’un milió i mig d’incendis forestals, que van afectar una superfície de 14,367 milions d’hectàrees. La preocupant situació és encara més paradoxal quan comprovem que certes regions del nord de la península Ibèrica, i també del centre i nord d’Europa, amb climes més humits mostren un nombre d’incendis semblant. Al contrari, en la regió mediterrània del nord d’Àfrica tant les dades en relació amb el nombre d’incendis com amb la superfície cremada són inferiors. El clima influeix, però no és un factor determinant absolut quant al nombre, superfície i recurrència d’aquests. L’ús, l’ordenació i la conservació dels recursos naturals, com també l’activitat humana lligada al territori, són factors que cal tenir molt en compte.
La lluita contra els incendis forestals que es desenvolupa en l’actualitat es basa principalment en mètodes teòrics o tradicionals, per la qual cosa requereix d’una nova revisió i orientació, com són el desenvolupament d’estratègies comunes entre països; l’establiment de mètodes de gestió del medi natural que integren pràctiques agronòmiques, ramaderes i forestals; garantir la rendibilitat econòmica dels productes i serveis forestals i rurals, i amb això el futur i la permanència de les poblacions d’interior; l’educació i sensibilització de la societat sobre els riscos i conseqüències dels incendis forestals i la potenciació de noves línies d’investigació que milloren la prevenció i faciliten el control del foc, entre altres. Tot això permetria crear i disposar d’eines més eficaces en la lluita contra aquest risc ambiental que cada any causa la pèrdua irreparable de vides humanes, elevats costos econòmics i greus danys al medi ambient.
«La lluita contra els incendis forestals que es desenvolupa en l’actualitat es basa principalment en mètodes teòrics o tradicionals, per la qual cosa requereix d’una nova revisió i orientació»
L’empresa pública Impuls Econòmic Local (IMELSA), de la Diputació de València, té entre els seus objectius realitzar activitats relacionades amb el desenvolupament sostenible i el medi ambient, com ara la prevenció i lluita contra els incendis forestals, la protecció i conservació dels arbres monumentals, la promoció del turisme i la informació territorial. Destaca el treball de les 101 brigades forestals, que compleixen una funció estratègica en la defensa i conservació del patrimoni forestal de la província de València: lluita contra l’amenaça de la desertització, reducció del nombre d’incendis forestals i de la superfície afectada, millora de la regulació hidrològica enfront de les avingudes, restauració de la coberta vegetal, ordenació de l’ús cultural i recreatiu de la muntanya, preservació de la biodiversitat o el suport d’emergència en casos de fenòmens meteorològics adversos.
Per la seua banda, el Departament d’Arbres Monumentals d’IMELSA desenvolupa les seues activitats des de l’any 1994. Està dedicat específicament a la protecció, conservació, restauració, foment, increment i difusió dels arbres monumentals; a la investigació en silvicultura de conservació i preventiva en relació amb la lluita contra els incendis forestals i la desertització; i al foment d’iniciatives relacionades amb la posada en valor i la dinamització de l’economia rural. Entre les aportacions es troba l’impuls, redacció i negociació de la Llei 4/2006 de Patrimoni Arbori Monumental aprovada per unanimitat de les Corts Valencianes.
Dels projectes d’investigació i desenvolupament relacionats amb la lluita contra els incendis forestals i la desertització cal destacar el projecte europeu «CypFire: Barrières vertes de cyprès contre l’incendie: une solutión faisable, écologique et économique pour sauvegarder les régions méditerranées» (2010-2013). Cofinançat amb fons FEDER del Programa de cooperació territorial MED de la Unió Europea, en el qual participen tretze centres d’investigació, gestió forestal i desenvolupament de l’arc mediterrani.
El xiprer mediterrani presenta una sèrie de característiques morfològiques i ecològiques que el fan especialment interessant en la lluita contra els incendis forestals en forma de barreres tallafocs. Una menor inflamabilitat i combustibilitat que altres espècies, la baixa emissió de partícules incendiàries, una disminució de la biomassa en superfície i la seua acció com a tallavent actuen retardant l’avanç del foc en línia amb els principis de la silvicultura preventiva.
L’incendi d’Andilla de 2012, en el qual es van calcinar unes 20.000 hectàrees, va afectar les parcel·les experimentals del projecte CypFire, situades al barranc de La Herbasana a Xèrica. El foc va arrasar el bosc mixt mediterrani (compost per vegetació de la classe Quercetea ilicis i introducció de la classe Pino-Juniperetea) situat en l’entorn de la parcel·la, mentre que únicament l’1,27% dels xiprers van entrar en combustió, un fet que va causar un gran impacte en l’àmbit científic i en els mitjans de comunicació. Els estudis de camp i les investigacions en laboratori dutes a terme mostren la potencialitat del xiprer per a actuar com a barrera en la lluita contra els incendis forestals. Poden representar una funció estratègica, vist que reforcen l’eficàcia i milloren l’impacte paisatgístic dels tallafocs tradicionals, optimitzen la protecció en la interfície urbà-rural-forestal i reforcen la seguretat en llocs d’especial protecció (elevat risc, difícil accés, alt valor cultural o prioritat defensiva) alhora que fomenten estructures forestals i agrícoles més resistents al foc, estableixen discontinuïtats i creen paisatges en mosaic i heterogenis.
El futur de les barreres de xiprer passa per la creació de noves àrees pilot per a la investigació, continuar amb els estudis en laboratori relacionats amb la inflamabilitat, avaluar l’adaptabilitat de les diferents varietats i valorar el potencial de desenvolupament econòmic en el sector viverístic, ambiental i forestal. Aquests són alguns dels projectes que porta a terme el Departament d’Arbres Monumentals en col·laboració amb centres de referència europeus en R+D+I, per a continuar desentranyant l’enigmàtic comportament de les barreres de xiprer.
