L’extensió i sobretot la dispersió de les àrees urbanes contigües a zones boscoses representen un repte majúscul en la gestió dels incendis. Ara, un projecte pioner amb segell valencià, proposa una ferramenta de prevenció en què es combinen reg prescrit, tallafocs verds i formació. El projecte es diu “Guardian”, ha estat beneït amb fons europeus i es desenvolupa, amb un projecte pilot, al Parc Natural del Túria.
Sempre que arriba l’estiu i comencen a proliferar els incendis ací i allà, apareixen veus recordant que els incendis s’apaguen a l’hivern. És, al capdavall, una manera de recordar que la millor forma de lluitar contra els focs descontrolats és fer una bona prevenció al llarg de tot l’any. Perquè arribar a la fase d’extinció, és a dir, al moment en què es cremen centenars d’hectàrees i s’han de mobilitzar desenes d’efectius humans i materials, no és altra cosa que un fracàs en la gestió del territori i, especialment, en la gestió de les àrees forestals: posa en risc vides humans, béns materials i resulta, a més, costosíssim per a les arques públiques.
De tot això, en saben bona cosa a Medi XXI-Gabinet de Solucions Ambientals, una consultora amb seu a Carcaixent (Ribera Alta) especialitzada en enginyeria ambiental, que els darrers anys s’ha embarcat en un projecte pioner a Europa en la prevenció dels incendis. Es diu “Guardian” i consisteix a generar barreres naturals en l’avanç del foc, especialment en zones on bosc i assentaments humans estan a tocar. És a dir, del que es tracta és de preparar adequadament les infraestructures i el medi natural per a quan l’espurna esdevé flama i la flama esdevé incendi. O el que és el mateix: prevenció, prevenció i prevenció.
La proposta és tan innovadora que ha rebut un finançament de la Comissió Europea per 4,4 milions d’euros en ser inclosa en el programa Urban Innovative Actions, del qual es beneficien habitualment les grans ciutats europees. “Està absolutament demostrat que la prevenció és més barata que l’extinció. No podem continuar apagant incendis a fons perdut”, explica Ferran Dalmau, que és soci director de Medi XXI.
En el consorci que ha posat en marxa aquest projecte pilot, i que està liderat per l’Ajuntament de Riba-roja, participen l’Ajuntament de Paterna, un equip especialitzat en hidrologia forestal de la Universitat Politècnica de València, un equip d’economia de l’aigua de la Universitat de València, Cetaqua i Hidraqua. El Parc Natural del Túria, molt a prop de València i envoltada d’urbanitzacions construïdes els últims quaranta anys, és el camp de proves d’aquest projecte, que té un pressupost global de 5,5 milions d’euros.
“Els incendis formen part del clima mediterrani de forma natural. Hem de saber conviure amb ells i evitar que la seua recurrència genere riscos per a les persones i els ecosistemes. Per això, des del coneixement, la ciència forestal i l’enginyeria estem obligats a aportar solucions”, explica Ferran Dalmau. “Guardian” (que respon a les sigles Green Urban Actions for Resilient fire Defence of the Interface Area) està especialment pensat per a les zones urbanitzades que estan a tocar de la natura i on, per tant, hi ha més riscos de provocar danys materials i, sobretot, humans. Només als territoris de parla catalana hi ha 18.600 quilòmetres lineals amb aquestes característiques. Tragèdies com la de l’Àtica, a Grècia, on l’estiu de 2018 van morir prop d’un centenar de persones atrapades pel foc, són un exemple de fins quin punt una gestió adequada dels riscos pot salvar vides.
Pluja artificial
El projecte “Guardian” té quatre potes, de les quals l’ús del reg preventiu és segurament la més innovadora. Aquest sistema, ideat per Medi XXI, rep el nom de Sideinfo i consisteix en la implantació de torres difusores d’aigua (a la manera dels aspersors) en el perímetre de les zones urbanes. Els aspersors s’activen en cas d’incendi, de forma que la humitat extra generada artificialment, com si es tractés de pluja, ajuda a alentir o fins i tot aturar l’avanç del foc. Esdevé, doncs, una barrera de protecció. El passat estiu, al Parc Natural del Túria es col·locaren quaranta d’aquestes torres.
Amb finalitats igualment preventives, s’ha instal·lat un sistema de sensors que permet tenir informació actualitzada sobre l’estat hídric de l’arbrat, de manera que en períodes de sequera es poden dur a terme regs prescrits. que hidraten els arbres i, per tant, els fan menys propensos a una hipotètica combustió. La xarxa de sensors permet, en fase preventiva, conèixer la temperatura ambiental i del sòl, la humitat relativa ambiental i la direcció i la força del vent, entre més. Tot plegat, permet als responsables de Sideinfo calcular el risc d’incendis forestals en temps real i activar els cànons preventivament. Del que es tracta, com explica Dalmau, és de “modular els factors que governen el foc mitjançant regs prescrits per obtenir ambients de risc controlat i àrees defensables extenses”.
Pots llegir aquest article al complet a la revista El Temps, setmanari amb què Mètode manté un acord de col·laboració per a compartir continguts.
