L’any 2014, el Centre de Conservació de la Naturalesa de la Universitat Americana de Beirut (Líban) va engegar un programa de divulgació comunitària consistent en la cartografia participativa de llocs d’interès natural i cultural en cinquanta llogarets. La població d’un llogaret del sud del país, Deir Ez Zahrani, va situar la necessitat d’aigua potable neta entre les tres principals prioritats mediambientals. Demanaven que s’avaluara el risc de contaminació de l’aigua, que es determinara on es produïa (aigües subterrànies, canonades, depòsits d’emmagatzematge) i que es proposaren mesures correctores.
En resposta a aquestes demandes, la Universitat va posar en marxa un projecte participatiu de control de la qualitat de les aigües subterrànies. El projecte va implicar voluntaris locals en la recollida de mostres d’aigua i la seua anàlisi química, amb el suport del municipi. La innovació tenia dos vessants: no sols consistia a implicar la població local en tasques tècniques que solen dur a terme experts científics qualificats, sinó també a capacitar-la per a participar en l’anàlisi de les dades generades i en el procés de presa de decisions. De fet, els participants van poder utilitzar les dades que produïen per a influir en el diagnòstic del problema de la qualitat de l’aigua, així com en les decisions preses per a resoldre’l.
La captació de voluntaris va comptar amb el suport de l’ajuntament i de dues dones compromeses en dues ONG (representants dels dos partits polítics dominants) que van contribuir activament a la captació. Vint-i-quatre ciutadans, principalment dones, van acceptar participar en la recollida de mostres d’aigua i la seua anàlisi, utilitzant un laboratori mòbil que es va instal·lar al poble. Encara que alguns voluntaris estaven interessats sobretot en els aspectes tècnics i científics de les proves, la majoria estaven clarament motivats per a resoldre el problema de proveïment d’aigua, mitjançant la identificació de les fonts contaminades. Les participants femenines estaven sobretot interessades a analitzar les proves de l’aigua, mentre que els participants masculins estaven més compromesos amb la recollida de les mostres.
El projecte va identificar diverses causes de la mala qualitat de l’aigua: la contaminació d’un pou públic, un de privat i d’un embassament. També van descobrir que un pou públic que havia sigut tancat prèviament pel Ministeri de Sanitat podia utilitzar-se amb seguretat. Es van identificar les mesures correctores necessàries, com la instal·lació d’unitats de tractament de l’aigua i reparacions en l’embassament, però no totes es posaren en marxa.
En 2017 va finalitzar el projecte i es va donar l’equip a la comunitat, amb subministraments suficients (productes químics, etc.) per a fer funcionar el laboratori mòbil durant un any. No obstant això, el monitoratge comunitari es va detindre definitivament en 2019, fonamentalment per la falta de suport financer del municipi al comitè. Aquesta interrupció, d’una iniciativa tan positiva, és dissortadament una situació habitual als projectes universitaris de recerca i innovació social.
