El riu és el resultat d’un procés de construcció cultural, com apunten els autors d'aquest llibre. Una peça clau d’aquesta història és el nom del riu, que no va ser únic fins al segle XIX. Abans cada tram rebia un nom diferent.

El 2014, la Universitat Americana de Beirut va posar en marxa un projecte participatiu de control de la qualitat de les aigües subterrànies.

No hi ha principis universals que puguen aplicar-se a la gestió de l’aigua subterrània, tot i que hi ha un consens científic ample a reclamar més transparència.

Carles Sanchis Ibor coordina el número 117 de la revista Mètode, què aborda la concepció productivista de l'aigua que ha portat a menysprear el seu valor patrimonial en termes culturals i ambientals al llarg del segle XX.

Aquest assaig esgrana els enfrontaments de les comunitats de regants amb l’enginyeria de camins, que governava les confederacions hidro­gràfiques, i els falangistes, que dirigien l’Organització Sindical Espanyola.

Probablement des de la seua creació, els regadius de la façana mediterrània peninsular no han experimentat un canvi tecnològic de tant d’abast i tantes implica­cions com el que s’ha esdevingut en els darrers trenta anys de resultes de la introducció del reg per degoteig.

Ara fa un segle, Alfons XIII va signar una breu llei per regular la cessió de l’Albufera a l’Ajuntament de València. Enguany, el consistori