Aquest assaig esgrana els enfrontaments de les comunitats de regants amb l’enginyeria de camins, que governava les confederacions hidrogràfiques, i els falangistes, que dirigien l’Organització Sindical Espanyola.
Probablement des de la seua creació, els regadius de la façana mediterrània peninsular no han experimentat un canvi tecnològic de tant d’abast i tantes implicacions com el que s’ha esdevingut en els darrers trenta anys de resultes de la introducció del reg per degoteig.
Teodoro Estrela, cap de l’Oficina de Planificació Hidrològica de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, al seu despatx a la Confederació
Foto: M. Lorenzo Rolf Tarrach (València 1948) és catedràtic de física a la Universitat de Barcelona. Un dia va acceptar la crida de Bricall per
Vicenç M. Rosselló i Verger començà a recórrer el litoral a les
Ara fa un segle, Alfons XIII va signar una breu llei per regular la cessió de l’Albufera a l’Ajuntament de València. Enguany, el consistori
Els investigadors de les hortes valencianes solen trobar-se davant un material cartogràfic dispers, poc precís i de vegades, massa antic. Tampoc els organismes públics ni les comunitats de regants solen disposar de plànols detallats de la infraestructura de canalitzacions.
El camins que fa l’aigua, des d’un riu o una font fins els camps regats, estan jalonats per artefactes i fites arquitectòniques pensades, bastides i reconstruïdes per successives generacions.
