Analitzant els patògens de les aigües residuals

Soc Glòria Sánchez, investigadora científica a l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia dels Aliments del CSIC a València i investigadora principal del Grup de Virologia Ambiental i Seguretat Alimentària. El nostre grup treballa amb patògens que es transmeten pels aliments i tenim tres línies d’investigació. D’una banda, posem a punt mètodes per a poder detectar aquests virus a les aigües i els aliments. D’una altra, veiem com els processos que utilitza la indústria alimentària són capaços d’inactivar o no aquests virus i avaluem els sistemes de desinfecció que es fan servir a les plantes depuradores. I, finalment, en la tercera línia d’investigació, fem servir tècniques de seqüenciació massiva i d’aquesta manera, no només veiem la quantitat de virus que trobem als aliments i les aigües, sinó també observem quins tipus de virus podem trobar-hi.

Amb l’arribada de la pandèmia, vam adaptar els nostres procediments metodològics per a detectar el SARS-CoV-2 a les aigües residuals. Aquesta ha estat una eina epidemiològica per veure en quin moment apareixien casos en poblacions o en barris determinats. Les aigües residuals ja es feien servir abans de la pandèmia per fer un screening o cribratge del que està passant en una població concreta sense haver d’anar persona a persona, però la pandèmia de covid ha fet valdre la feina que es feia en el nostre grup i en molts altres que treballaven en aquest camp. Nosaltres, per exemple, busquem el virus sincicial respiratori o virus de la grip, de manera que les aigües residuals ens donen informació de si hi ha pujades o baixades d’aquestes infeccions en una població concreta.

La investigadora científica Glòria Sánchez. / Foto: Lautaro Iglesias

Actualment, en el nostre grup estem enfocats a la reutilització de les aigües. En un context d’escassetat d’aigua, la Unió Europea està intentant que les aigües depurades es puguen utilitzar per a regar. Però, per a això, aquesta aigua ha de complir amb uns requisits de qualitat i estar lliure de patògens. Llavors, nosaltres treballem per a veure quins tipus de patògens vírics podem trobar en aquestes aigües. També estem començant a treballar en el tema de resistència a antibiòtics amb tècniques moleculars, detectant fags –virus que infecten bacteris– a les aigües residuals i que poden ser portadors de gens de resistència.

Una part important del meu treball és demanar projectes per a poder mantenir les activitats del grup i la seua gent, que en són indispensables per al bon funcionament i que, en molts casos, no tenen una estabilitat garantida per al futur. És la part més burocràtica. I, d’altra banda, està la part de difusió dels resultats a congressos, comitès… Això fa que jo ja no estiga tan present al laboratori, tot i que sí que estic molt en contacte amb la gent que hi treballa. En el fons, a mi el que més m’agrada és parlar dels resultats, veure com es desenvolupen les nostres línies d’investigació, etc., però la part administrativa ens consumeix moltes hores.