La proliferació de les pseudociències és un problema amb diverses ramificacions preocupants. D’una banda, pel que fa al coneixement i al dret a la informació de la ciutadania, les pseudociències contribueixen no només a la intoxicació informativa, sinó també a eixamplar la distància entre la comunitat científica i la resta de la població. De l’altra, en matèria de salut i benestar, representen un perill per a la salut pública, ja amenaçada per anys de retallades, privatitzacions i polítiques ineficients. Davant l’allau de gurus fraudulents, i la irresponsabilitat de certs mitjans de comunicació que els donen veu, augmenten les iniciatives que denuncien els perills de les pseudociències. En aquest sentit, destaca la de la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública de la Generalitat Valenciana, Carmen Montón, que signa la tribuna d’aquest número. El passat juliol, la consellera instava el Govern central a retirar la categoria de medicament als preparats homeopàtics, i recordava als departaments de salut de l’Administració valenciana que l’homeopatia i altres teràpies «alternatives» no formen part dels tractaments acceptats ni acceptables dins del sistema públic de salut. Un pas important de les institucions governamentals que esperem que marque precedent. Mètode s’hi suma a aquest esforç en favor de l’evidència científica amb el seu número 95: L’engany de la pseudociència. Coordinat pel filòsof de la Universitat de València Angelo Fasce, aquest monogràfic proposa una anàlisi exhaustiva del fenomen –des d’aproximacions més globals i reflexives a d’altres més focalitzades en casos concrets–. El resultat és un conjunt imprescindible per a conèixer els diversos flancs que cal defensar perquè el mètode científic continue sent a la base del coneixement humà. Cada article obri amb un dels «prototips» de l’artista Joël Mestre, també protagonistes de la portada d’aquest número.
A més a més, en aquest número trobem un bon ventall de temes interessants: entre d’altres, un article sobre l’expedició del doctor Balmis a Amèrica per tal de portar-hi la vacuna de la verola, una rellevant reflexió sobre l’experimentació animal, i també una nova lliçó d’etnobotànica a càrrec de Daniel Climent, aquesta vegada centrada en els aspectes lúdics tradicionals de les plantes. Tot acompanyat d’una entrevista a l’ecòleg canadenc Pierre Legendre i un document sobre l’obra La evolución, treball fonamental en l’enlairament de la paleoantropologia a l’Estat espanyol.
