La detecció d’atropina i escopolamina en unes galetes sense gluten activà els mecanismes de seguretat alimentària de la Unió Europea el passat juliol. Ara bé, aquests alcaloides del tropà tenen usos populars a la Mediterrània occidental d’ençà de la prehistòria. Molt abans que se sentís parlar de drogues de submissió química o que es difongués el mot antillà burundanga per anomenar l’escopolamina, extreta de la Brugmansia arborea (trompetes).
L’alerta d’unes galetes
El lloc web de l’Agència de Salut Pública de Catalunya del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya (ASPCAT) recull la notícia, amb data del 10 de juliol de 2023, que havia notificat a l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) mitjançant el Sistema Coordinat d’Intercanvi Ràpid d’Informació (SCIRI) una alerta relativa a la presència d’atropina i escopolamina en un lot de galetes sense gluten amb perles de xocolata, com a resultat de l’autocontrol de l’empresa francesa Gerblé, a fi que es verifiqués la retirada dels productes afectats dels canals de comercialització de tot l’estat espanyol.
La mateixa Agència de Salut Pública de Catalunya recull cada mes el nombre d’alertes notificades a través del Sistema d’alerta ràpida per a aliments i pinsos europeu (RASFF). Les alertes del RASFF dels mesos de maig i juny de 2023 sobre biocontaminants, sigui sota el nom genèric d’alcaloides del tropà o, directament, escopolamina i atropina, semblen estar sobretot relacionades amb l’ús de les llavors de tef, planta assimilable als cereals en la producció d’aliments aptes per a celíacs. La farina de tef constituïa un 13,5 % dels ingredients inclosos en les galetes retirades del mercat.
El tef (Eragrostis tef) és una planta herbàcia planta assimilable als cereals en la producció d’aliments aptes per a celíacs. El juny de 2023, s’activaren els mecanismes d’alerta sanitària a Catalunya per la presència d’atropina i escopolamina en unes galetes sense gluten de la marca francesa Gerblé, que contenien un 13,5% de farina de tef. La biocontaminació en cultius com el tef sembla produir-se quan es cullen conjuntament les males herbes amb l’espècie conreada. / Rasbak
Contaminació alimentària per alcaloides del tropà
Els alcaloides derivats del tropà són un grup de 200 compostos sintetitzats per nombroses plantes de les famílies de les solanàcies (especialment dels gèneres Atropa, Datura i Hyoscyamus, pel que fa a l’escopolamina i l’atropina), les brassicàcies (pel que fa a la coclearina i la tropina) i les eritroxilàcies (pel que fa a la catuabina i la cocaïna).
L’Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA), una àrea especialitzada dins l’ASPCAT, difon a través del seu butlletí que les substàncies motiu d’alerta se solen ingerir a causa del consum d’aliments contaminats, ja que les llavors de la belladona (Atropa belladonna), l’estramoni (Datura stramonium) o l’herba queixalera (Hyoscyamus niger) s’han trobat com a impureses en diversos cultius agrícoles per a ús humà i animal, com ara els de cereals o pseudocereals (tef, panís, mill, fajol, melca), llegums i llavors oleaginoses (gira-sol). Els productes es contaminen quan es cullen conjuntament les males herbes amb l’espècie conreada. La contaminació es pot limitar mitjançant l’ús d’herbicides al llarg del cultiu o, en acabat, amb la separació mecànica de les llavors, sempre que tinguin una mida més petita que la del gra collit. En concret, detalla que les llavors d’estramoni, que mostra una àmplia difusió a les regions temperades i tropicals, no poden eliminar-se amb facilitat mitjançant selecció i neteja.
El document més recent que fixa els límits màxims per a la contaminació per alcaloides del tropà en aliments és un reglament de la Comissió Europea de 25 d’abril de 2023. Entre aquests, tan sols l’atropina i l’escopolamina tenen importància com a contaminants alimentaris a escala europea.
Farmacologia, medicina i efectes aguts
De fet, els alcaloides detectats a les galetes tindrien una utilitat farmacològica. Els usos de l’atropina en l’àmbit mèdic es troben en la cirurgia, com a anestèsic, en cardiologia i oftalmologia, i com a antídot en l’enverinament per organofosforats. Quant a l’escopolamina, actua com a depressor del sistema nerviós central i indueix al son. Al consum involuntari de tots dos alcaloides s’hi podrien associar efectes més o menys aguts corresponents a la síndrome tòxica anticolinèrgica: la visió borrosa acompanyada de midriasi (dilatació anormal de la pupil·la), sequedat de boca i de les mucoses, estats psicoticomimètics de diversa intensitat, pèrdua de memòria, sedació i dificultats de parla, disminució de la sudoració, envermelliment i escalfament de la pell i taquicàrdia. No tenen efectes crònics perquè no s’acumulen en l’organisme ni tenen efectes genotòxics, però les dosis elevades dels alcaloides poden causar la mort.
Diversos estudis confirmen que les poblacions de la Mediterrània occidental al llarg de l’edat del bronze final feien un ús ritual i medicinal de l’atropina i l’escopolamina, o de l’efedrina procedent de l’Ephedra fragilis (en la imatge). / Frank Vincentz
Ús ritual i medicinal dels alcaloides del tropà
Tot i això, no sempre la ingesta d’aquests alcaloides és accidental. Es té constància que poblacions que ens han precedit en l’ocupació de la Mediterrània occidental al llarg de l’edat del bronze final (al principi del primer mil·lenni abans de la nostra era) feien un ús ritual i medicinal de l’atropina i l’escopolamina, o de l’efedrina procedent de l’Ephedra fragilis. Així ho ha atestat l’anàlisi dels cabells conservats en el context d’un culte funerari de tres-cents anys, entre 1100 i 800 a.n.e. Aquest està recollit en un article de Guerra-Doce i col·laboradors publicat en Scientific Reports l’abril de 2023. L’estudi tan sols analitza una desena dels dos-cents deu esquelets inhumats a la cova menorquina d’es Càrritx al llarg d’un període més extens, i també d’altres trobats en altres indrets d’enterrament de l’illa que corresponen a l’interval de tres segles. En general, el tractament post mortem començava dipositant els cossos al sepulcre i se’n tenyien els cabells de roig. Tot seguit, es pentinaven i tallaven alguns flocs de cabell i s’introduïen en contenidors allargats de fusta o cornamenta, els quals disposaven de bases i tapadores que en segellaven l’interior. En circumstàncies normals ─no pas en el cas del grup d’objectes amagats a es Càrritx que s’ha investigat─, els tubs haurien d’aparèixer vora cada difunt.
Si bé la guia Plantes de Menorca (2014) classifica Datura stramonium (estramoni o orval) com una planta exòtica de naturalització força localitzada, l’Encyclopedia of psychoactive plants (2005) la considera d’origen desconegut i recull el debat entre els botànics que sostenen que és una planta euroasiàtica de l’àrea de la mar Càspia i els que en defensen l’origen americà (per exemple, l’Herbari Virtual del Mediterrani Occidental de la UIB). Significativament, l’estudi efectuat sobre els cabells dels subjectes menorquins identifica l’estramoni ─al qual qualifica de nadiu de l’illa a diferència de Datura inoxia─, com un candidat causal probable per al rastre químic present en l’organisme dels individus motiu de distinció: en les mostres disponibles, s’ha trobat una proporció més elevada d’escopolamina que d’atropina, que pot correspondre al consum de les fulles d’exemplars joves de la planta. Al continent, a Andorra, ja s’havien recollit restes carbonitzades de D. stramonium de l’edat del bronze mitjà cinc-cents anys anteriors als inicis del ritu funerari menorquí. Amb tot, altres plantes psicoactives naturals de l’illa, Hyoscyamus albus i Mandragora autumnalis, també contenen els alcaloides del tropà. Segons fonts etnobotàniques de Menorca, com la Flora Medicinal de les Illes Balears (2021), les fulles d’Efedra actualment s’hi utilitzen en diversos tractaments. Cigarrets preparats amb D. stramonium i H. albus s’hi han fumat com a antiasmàtic, i les arrels de Mandragora s’afegien als bàlsams per curar l’insomni.
Els resultats presentats en l’article indiquen que diverses plantes portadores d’alcaloides van ser consumides per gent de l’edat del bronze de Menorca. Curiosament, les substàncies psicoactives detectades en l’estudi no són adequades per alleujar el dolor implicat en afeccions paleopatològiques greus documentades entre la població soterrada a la cova murada des Càrritx. Els alcaloides del tropà indueixen a un deliri caracteritzat per una confusió mental extrema, al·lucinacions fortes i realistes, desorientació, alteració de la percepció sensorial i desorganització de la conducta.
Tenint en compte la toxicitat potencial dels alcaloides trobats als cabells, la seva manipulació, ús i aplicacions representaven coneixements altament especialitzats que eren típicament posseïts per xamans. Aquests sanadors i endevins (sense especificació de sexe coneguda) eren capaços de controlar els efectes secundaris de les drogues vegetals mitjançant un èxtasi que feia possible el diagnòstic o l’endevinació. Les decoracions en cercles concèntrics de les tapadores dels tubs que guardaven els cabells mostren un paral·lelisme amb l’efecte de dilatació de les pupil·les provocat pels alcaloides detectats en les mostres (midriasi). L’aparició de formes que es poden interpretar com a ulls seria una metàfora de la visió interior, en alguns casos relacionada amb estats alterats de consciència i experiències visionàries sota la influència dels al·lucinògens. Els indicis apunten cap a l’afany de conservar una col·lecció d’objectes rituals pertanyents a determinats membres de la comunitat, possiblement xamans, en un moment de canvi social caracteritzat per la transició de l’etapa naviforme o pretalaiòtica a la talaiòtica.
Si teniu interès a conèixer els usos populars contemporanis de les plantes del territori, l’obra de referència en línia és l’Etnobotànica dels Països Catalans.
Per saber-ne més
Amengual Vicens, J. C. (2021). Flora Medicinal de les Illes Balears. Edicions UIB.
Fraga Arguimbau, P., Estaún Clarisó, I., Comas Casademont, M., Cardona Pons, E. (2014). Plantes de Menorca. Consell Insular de Menorca.
Guerra-Doce, E., Rihuete-Herrada, C., Micó, R., Risch, R., Lull, V., & Niemeyer H. M. (2023). Direct evidence of the use of multiple drugs in Bronze Age Menorca (Western Mediterranean) from human hair analysis. Scientific Reports, 13, 4782. https://doi.org/10.1038/s41598-023-31064-2
Rätsch, C. (2005). Encyclopedia of psychoactive plants: ethnopharmacology and its applications. Inner Traditions International.
