La ciència com a resposta. Aquest hauria de ser el missatge que impregnara la societat després d’aquesta crisi per la COVID-19. I, tanmateix, és dubtós que tan aviat com es puga no es retorne al mateix punt d’on partírem, és a dir, a una ciència subsidiària de l’economia, i on tot es mesure en funció d’un suposat progrés i estat del benestar. Les notícies que ens arriben de la Comunitat de Madrid (amb la presidenta Díaz Ayuso que reclama l’alliberament de territori per tal d’activar la construcció) o del parlament andalús (que proclama la necessitat de ser més receptius a la construcció de camps de golf i altres estructures d’oci per tal d’accelerar el regrés del turisme) fan ser negatius en aquesta qüestió. Més aviat sembla que, així que siga possible, es retornarà a un model productiu que a la llarga és profundament contraproduent per a l’equilibri terrestre, i que causa més pèrdues que guanys. Certament, el curtterminisme ho impregna tot, però és del tot necessari que després de la crisi es busque un model productiu molt més sostenible, amb un consum de proximitat, i que evite els macroprojectes urbanístics (com ara la mateixa ampliació del port de València, que s’hauria de reconsiderar molt seriosament). Cal retornar a l’estat d’emergència climàtica, i entendre que precisament la pandèmia també és conseqüència del canvi climàtic i del món hiperglobalitzat en què vivim. Des de Mètode hem intentat divulgar una visió de la pandèmia tan ajustada als fets científics com és possible, tant des del nostre web com en l’especial que obre aquest número, amb nombroses contribucions d’especialistes del nostre país i de l’estranger. Ara més que mai necessitem el vostre suport, per tal de continuar mantenint els seus continguts amb la qualitat
que sempre ens ha caracteritzat. Ara més que mai necessitem que aposteu per la ciència com a resposta.
© Mètode 2020 - 105. Estàndards - Volum 2 (2020)
