Fa anys que portem mala ratxa amb el virus de la grip aviària. Des del 2016 hem tingut brots importants al vell continent, no només en aus aquàtiques salvatges, reservoris i propagadors del virus, sinó també en granges avícoles, amb la consegüent crisi pel sector. Certes combinacions genètiques han fet que aquests virus de grip aviària siguin capaços d’infectar més eficientment i més espècies diferents d’aus. Però potser encara més preocupant, des del punt de vista de salut pública, són les infeccions per grip aviària H5 que s’han anat detectant en múltiples espècies de mamífers, com guineus, foques, marsopes, teixons o fures, entre d’altres. Tanmateix, el brot de grip aviària H5N1 declarat el passat mes d’octubre en una granja de visons americans (Neovison vison) a Galícia és l’esdeveniment en mamífers més rellevant fins ara. Recentment, la revista Eurosurveillance ha publicat un informe detallat sobre el brot.
El brot i el virus: un cas únic
No només es tracta de la primera infecció per H5N1 en una granja de visons a Europa, sinó que la facilitat de contagi entre els animals ha posat en alerta els experts. De fet, l’elevat nombre d’animals afectats apunta a una transmissió de visó a visó amb propagació per la granja a través del contacte i probablement aerosols. Com s’explica aquesta facilitat de transmissió entre animals? Tot i que el virus de grip aviària detectat a la granja pertany a un genotip que durant l’estiu circulava en aus marines del nord d’Europa, aquest virus es distingeix del de les aus perquè conté una mutació poc comuna que afavoreix la replicació viral en mamífers, i per tant pot tenir implicacions per a la salut pública. De fet, la mateixa mutació està present en el virus pandèmic de la grip A(H1N1) de 2009.
Com va arribar aquest virus de les aus als visons? Les investigacions apunten que el virus es va introduir a la granja a través del contacte amb aus salvatges infectades, gràcies al fet que els visons tenien accés a l’exterior. Aquesta és també la via més freqüent d’una primera introducció del virus en granges d’aviram en una regió.
«El brot de grip aviària H5N1 en una granja de visons americans (Neovison vison) a Galícia és l’esdeveniment en mamífers més rellevant fins ara»
Cal destacar la rapidesa en l’actuació dels serveis veterinaris oficials immediatament després de la declaració del brot: sacrifici dels animals, neteja i desinfecció de les instal·lacions, vigilància de les granges d’aviram i de visons dels voltants de la granja afectada, etc. Gràcies a aquestes actuacions, molt similars a les que ja es realitzen davant d’un brot de grip aviària en explotacions avícoles i que malauradament s’han hagut d’implementar repetidament aquests darrers anys, no hi ha hagut cap altra detecció de grip aviària a la zona. A més, no es va detectar el virus en cap dels treballadors de la granja, possiblement gràcies als equips de protecció personal (mascaretes, guants, etc.) que duien com a prevenció pel SARS-CoV-2, o pel fet que el virus de grip dels visons no deu estar prou adaptat a infectar humans, o per ambdues raons.
Risc de contagi per als humans
Els virus de grip aviària H5 que circulen a Europa estan clarament molt adaptats a les aus i poc adaptats als mamífers. Tot i això, la contínua detecció del virus en mamífers salvatges i domèstics, la ràpida adquisició de mutacions virals associades a l’adaptació a mamífers, la transmissió observada entre els visons de la granja, i les infeccions humanes esporàdiques (totes elles asimptomàtiques i degudes a un contacte estret amb aus infectades) amb virus de grip aviària són factors que posen de manifest la necessitat d’intensificar la vigilància en mamífers i humans. El brot en la granja de visons, i en concret la transmissió del virus entre visons, representa un pas més cap a l’aparició d’un virus de grip aviària cada cop més adaptat a mamífers, que no tan sols podria infectar persones sinó també propagar-se entre la gent, un risc del qual els investigadors hem advertit si no es prenen les mesures adequades. Així, el visó a Galícia seria el «canari a la mina» de l’expressió anglesa emprada per a advertir d’un perill imminent que encara no percebem (els miners anglesos acostumaven a baixar a la mina un canari per tal de detectar possibles gasos tòxics).
Mesures de prevenció
De quines mesures estem parlant? Des del punt de vista epidemiològic i de bioseguretat, les granges de visons i les d’aviram tenen molts aspectes en comú, per la qual cosa té sentit aplicar unes mesures similars, ja esmentades. Tot i això, no sorprèn a ningú que arran d’un brot de grip aviària en visons (mamífers com nosaltres), cal establir mesures específiques adaptades a aquest tipus de producció, com ara incloure la grip aviària en el diagnòstic diferencial quan s’observin signes neurològics o respiratoris en aquests animals o fer un seguiment (clínic, biològic i serològic) a les persones exposades a visons infectats.
«El visó a Galícia seria el “canari a la mina”, expressió emprada per a advertir d’un perill imminent que encara no percebem»
En l’àmbit preventiu, és clau instaurar de manera sistemàtica l’ús d’equips de protecció personal per als treballadors, implementar programes de vigilància i monitorar els virus detectats en granja per identificar de manera immediata qualsevol mutació alarmant. Deixar que un virus potencialment infecciós per a les persones circuli en animals de granja és una bomba de rellotgeria que tard o d’hora, per l’elevada taxa de mutació dels virus de la grip, pot acabar fent el salt d’espècie.
«Deixar que un virus potencialment infecciós per a les persones circuli en animals de granja és una bomba de rellotgeria»
Malgrat les crítiques que han rebut recentment les granges de visons per pelleteria arran dels casos de SARS-CoV-2 en visons i entre visons i humans, aquest tipus de producció encara és comú i mundialment té un pes econòmic important. En altres paraules, la desaparició d’aquest tipus de granges no s’espera a curt termini. Per aquest motiu, és un bon moment per reflexionar i adonar-nos que hi sortim guanyant si intentem enfortir la bioseguretat i el control (tant de patògens zoonòtics com de benestar) en aquest sector productiu a escala global.
Agüero, M., Monne, I., Sánchez, A., Zecchin, B., Fusaro, A., Ruano, M. J., del Valle Arrojo, M., Fernández-Antonio, R., Souto, A. M., Tordable, P., Cañás, J., Bonfante, F., Giussani, E., Terregino, C., & Orejas J. J. (2023). Highly pathogenic avian influenza A(H5N1) virus infection in farmed minks, Spain, October 2022. Eurosurveillance, 28(3), 2300001. https://doi.org/10.2807/1560-7917.ES.2023.28.3.2300001
EFSA (European Food Safety Authority), ECDC (European Centre for Disease Prevention and Control), EURL (European Reference Laboratory for Avian Influenza), Adlhoch, C., Fusaro, A., Gonzales, J. L., Kuiken, T., Marangon, S., Niqueux, É., Staubach, C., Terregino, C., Aznar, I., Muñoz Guajardo, I., & Baldinelli, F. (2023). Scientific report: Avian influenza overview September–December 2022. EFSA Journal, 21(1), 7786. https://doi.org/10.2903/j.efsa.2023.7786
Xunta de Galicia (18 octubre, 2022). La Xunta detecta un foco de influenza aviar en una explotación de visones en la provincia de A Coruña [nota de premsa]. https://www.xunta.gal/notas-de-prensa/-/nova/73686/xunta-detecta-foco-influenza-aviar-una-explotacion-visones-provincia-coruna
