Sempre hi ha hagut alguna cosa de profètic i científic en l’obra de JARR. Una mena d’intuïció analítica que en els seus anys de figuració narrativa –que per les seues fluctuacions psicodèliques podríem inscriure en l’acid pop– ens oferia diagnòstics crítics de la realitat i de la salut de l’ecosistema geopolític amb els quals ens donava alguna galtada per mitjà de pintures que no eren tals, sacrificant la bellesa convencional per una funció social de l’art. Ací començava a obrir certes ferides en la sensibilitat d’un espectador acostumat al rostre amable i poètic de les seues càndides Ballarines, amb les quals iniciava fa més de vint anys la seua trajectòria.
El fil quirúrgic de què parlem avui ja hi estava implícit. JARR sentia la necessitat neodadaista d’unir espais, plans, figures, objectes, realitats en un assamblage visual i conceptual de barrocs daurats i imatges devocionals en què, a poc a poc, feia el salt del dolor espiritual al físic. Sota l’herència del moviment «crònica de la realitat», JARR era un faedor de desafiadores imatges a la manera de fotomuntatges pintats amb clars referents a Renau o a l’Equip Crònica. Però el fil era ací present en el seu impuls objectual que el movia a trencar el format quadre amb les Caixes negres, llenços en cubs-puzle, mòbils, marcs amb ulls, escultures compostes per objectes cosits, embullats, a partir dels quals reprèn les pintures combinades a l’estil Rauschenberg. Al començament hi havia un rerefons místic, però prompte la seua pintura es va tornar objecte en una acció enèrgica que requeria el cos per a soldar, construir, tacar, trencar i esquinçar fins a arribar a les vísceres de la innocència de la pintura. Sorgien imatges disseccionades, cossos oberts per un procés de violència emocional i d’urgència per a arribar a la veritat, que necessitaven ser reparats. Literalment va començar a suturar ferides.
«El fil evoca la finalitat reconstituent de l’art en temps de crisi, emergències i reptes científics»
Inaugurava el segle XXI amb les seues peces costum art, escultures de volums embuatats, cosides a mà a partir de teles d’arpillera amb daurats, negres i roig amb les quals inicia el procés de l’art per a la salvació #soloelartemesalva, per al guariment #soloelartemesana. En aquestes atorga al fil una entitat artística i metafòrica que uneix amb coherència les diferents etapes de la seua trajectòria i evoca la finalitat reconstituent de l’art en temps de crisi, emergències i reptes científics.
El fil és el títol de la seua última sèrie de cirurgia abstracta en la qual intervé el gest, l’atzar i la precisió del pols d’unes mans, en una tensió sostinguda per un fil que travessa, sutura i uneix de manera terapèutica el teixit de l’obra, «la pell del món» com diria Motherwell. I és que en el batec d’aquestes peces hi ha un procés, un temps de vida i dolor, que amera d’un significat profund les superfícies infinites del negre, color dominant de les seues radiografies. La catarsi que s’espera de tota creació visceral ací es redimeix en l’acció pacient de cosir mitjançant fils impregnats de pigment negre, amb grumolls i esquitxos, que creen per si mateixos una xarxa matèrica i orgànica, un embull que connecta i embolica al mateix temps. El fil és mitjà, tècnica, concepte i significat en aquesta sèrie que ens posa sobre la llitera, reptant el vertigen davant el desconegut, la incertesa, la malaltia, la vida i la mort. Presos d’aquest fil inestable confiem plenament en la ciència i en l’art. És moment de tornar a l’origen, a l’autèntic i vertader que sempre ha estat en nosaltres.
Així ho plasma JARR en aquesta abstracció excèntrica i tàctil que juga amb les formes dels teixits i altres materials cosits. Algunes d’aquestes obres deixen visibles les seues costures, se sargeixen de manera brusca com ferides suturades d’urgència; unes altres obren expressivament les seues entranyes entre els plecs de les teles inspirant-se en l’informalisme de Millares o Saura; unes altres confien en el color i l’efecte de transparència dels teixits que donen un caràcter orgànic a la peça com una incubadora de vida. En totes, el fil, tan unit a la noció d’art radical de JARR, converteix el procés creatiu en una intervenció quirúrgica, de guariment i esperança
