Les històries han acompanyat la humanitat des de sempre, ja siga a la vora de la llar sentint els relats de l’àvia, o bé al sofà seguint l’última sèrie de moda de Netflix. Gaudim de les narracions que ens permeten d’alguna manera viure vides i experiències alienes, diferents –o no– a la nostra. Però per què ens agraden tant les històries? La narrativa s’ha interpretat com un element clau en el desenvolupament de la cooperació humana, una forma de transmetre coneixement i cultura compartida, amb un component emocional que ens fa retenir el missatge. «Les emocions resten a la memòria de forma especialment clara, i actuen com àncores on les històries poden subjectar-se», explica el professor Fritz Breithaupt en la seua obra recent El cerebro narrativo, on analitza precisament com el nostre cervell interpreta el món a través dels relats. Ara bé, aquestes emocions lligades a les històries, afavoreixen la comunicació científica o tot el contrari? L’etern debat sobre si es pot transmetre la ciència d’una forma entretinguda i atractiva sense perdre rigor i seriositat pren un nou matís amb el pes que han guanyat les tècniques de storytelling en comunicació: es pot contar la ciència? Es poden explicar conceptes científics a través de les històries? No hi ha dubte que periodistes i divulgadors treballem amb històries, però ho fem aprofitant tots els recursos de la narració per fer arribar la ciència al públic de la manera més efectiva? Partint d’aquestes qüestions, el professor Bienvenido León, expert en comunicació científica i en narració audiovisual, ha coordinat el present monogràfic on es presenten diferents abordatges a l’storytelling en ciència, des de les noves tecnologies o l’aplicació a l’ensenyament, fins al paper de les narracions en la història de la ciència i el desenvolupament científic. Un número que ens permet aprofundir i pensar en el paper que juguen els relats en la construcció i transmissió del coneixement. Tot açò acompanyat com sempre d’articles divulgatius de diversa temàtica, com ara la reconstrucció d’episodis meteorològics del passat, l’estat actual de l’Amazones o la vida secreta que s’amaga en els deserts, a més d’una interessant entrevista amb la biòloga Loeske Kruuk, que a més de parlar-nos de processos evolutius i dinàmiques de poblacions, ens deixa també reflexions personals sobre la seua trajectòria: «Aquella experiència em va fer adonar que no volia fer un doctorat en Matemàtiques, així que em vaig proposar reinventar-me com a biòloga». Històries de ciència, al cap i a la fi, que esperem que gaudiu en aquest nou número de Mètode.
