Aquest monogràfic aporta nous punts de vista sobre el paper dels relats en la configuració del pensament científic i sobre el mode en què aquest recurs ajuda a comunicar la ciència d’una manera eficaç.
Les històries ens han acompanyat des de sempre. Aquest nou número de la revista Mètode aborda, precisament, l'storytelling a la ciència, és a dir, la narració d'històries de la ciència en diversos formats i aplicacions.
El Congrés de Comunicació Social de la Ciència ha reunit aquest any a més de quatre-cents professionals de la comunicació i la divulgació científica en una trobada que ja s'ha convertit en referent en aquest àmbit.
Contra la sostenibilitat d’Andreu Escrivà és un llibre útil: una guia pràctica amb què el lector pot enfrontar-se a les tècniques de greenwashing que ens assetgen diàriament.
L'escriptor i divulgador Juan Ignacio Pérez farà una xarrada sobre la importància de la bellesa en la selecció sexual el pròxim 27 d'abril al Jardí Botànic de la Universitat de València.
Fugir de les tenebres defensa que per a comprendre la ciència cal preguntar-se com es fa, com no s’ha de fer, qui la fa, i per què es fa.
La pandèmia va suposar un canvi radical en l’agenda mediàtica i va desplaçar altres temes com la crisi climàtica
La recerca en comunicació pot reforçar l'acceptació de la vacunació, una eina de salut pública fonamental com s'ha vist en la pandèmia de COVID-19.
Es planteja un esforç per a aprofitar el potencial que tenen les ciències socials i reimaginar així el concepte d'una sola salut.
Alguns acadèmics utilitzen «compromís públic» com un paraigua per a abastar tant antigues com noves formes d’interacció entre la ciència i el públic.