Entrevista a Fernando Sapiña

«L'hidrogen substituirà els derivats del petroli»

Químic i divulgador

<? echo get_the_title();?>

El nostre sistema energètic es basa en els combustibles fòssils, un sistema que s’ha demostrat insostenible tant per al medi ambient com per al nostre propi desenvolupament econòmic i social. En El repte energètic, llibre finalista del premi europeu de Divulgació Científica Estudi General 2004, Fernando Sapiña Navarro (València, 1964) subratlla la necessitat de dur a terme una transició cap a un sistema energètic basat en les energies renovables, l’element central del qual seria l’hidrogen. Si no fem aquest pas, les conseqüències es deixaran notar en pocs anys. En acabar la nostra conversa, Sapiña posa un exemple significatiu: «Per satisfer la nostra demanda energètica, contínuament en augment, l’any 2050 haurien de funcionar 4.500reactors nuclears. En l’actualitat n’hi ha només 440.»Un canvi de model és, doncs, urgent.

Quin és el repte energètic a què es refereix en el títol del seu llibre?

Hi ha diversos factors que cal tenir en compte. D’una banda cada volta necessitem més energia perquè hi ha un percentatge molt alt de la població mundial que encara no té accés a les formes modernes d’energia, i això vol dir que en un futur, a mesura que la qualitat de vida d’aquesta gent vaja augmentant, els en farà falta més quantitat. El segon punt és que nosaltres obtenim la major part de l’energia dels combustibles fòssils i això implica una sèrie de problemes econòmics, polítics i ambientals, com l’augment de diòxid de carboni en l’atmosfera o també la contaminació per partícules en el cas de les ciutats, que té una repercussió important per a la salut de la gent. A més, una economia basada en els combustibles fòssils no és sostenible perquè els combustibles fòssils són recursos no renovables i en un moment donat acaba-ran esgotant-se. I hi ha una tercera qüestió, que és que en aquests moments utilitzem moltíssima energia i en un futur podem trobar dificultats per satisfer la demanda. Tot això és el que configura el repte energètic que hem d’afrontar.

Però tots aquests problemes ja es coneixien des de fa temps. Per què no hem adoptat mesures per solucionar-los?

Sobretot per qüestions econòmiques. El 1973, com a conseqüència de la crisi del petroli, hi va haver un interès per les fonts d’energia renovables, però quan va tornar a baixar el preu del petroli, tots els programes d’incentius cap a les energies renovables es van abandonar. En l’actualitat ens trobem una altra vegada amb una puja-da forta de preus i això ha fet que es plantege tota aquesta problemàtica una altra vegada. A banda, hi ha hagut diverses anàlisis sobre quan s’assolirà el màxim de la producció mundial de petroli. En el moment en què això passe començaríem a tenir problemes per satisfer les necessitats energètiques. I això portaria a un augment molt important dels preus del petroli. Doncs bé, aquests estudis afirmen que aquest màxim de producció es podria assolir en qüestió de deu a trenta anys.

Canvi climàtic, contaminació… Totes aquestes conseqüències ambientals de l’ús dels combustibles fòssils són irreversibles?

Ja no podem aturar-ho. El canvi ja s’ha produït i els efectes es veuran en anys successius. Parlem de desenes, centenars o fins i tot milers d’anys. L’únic que podem fer és tractar que l’impacte siga el mínim possible. Però fins i tot si en aquests moments deixàrem d’emetre diòxid de carboni hi hauria conseqüències en un futur.

Quines alternatives hi ha a l’ús dels combustibles fòssils?

D’una banda, les fonts d’energia renovables i d’una altra l’energia nuclear. Però l’energia nuclear planteja alguns problemes, com la generació de residus i què fer-ne; problemes que tenen a veure amb la proliferació d’armes nuclears –trobem un bon exemple en la problemàtica actual amb l’Iran–; i després hi ha tots els problemes de seguretat de les centrals. Són problemes greus que ens fan preguntar-nos si aquesta és realment l’energia que el món necessita.

En el seu llibre vostè aposta per l’hidrogen com a eix d’un nou model energètic sostenible.

L’hidrogen no és una energia alternativa. És, per una banda, una forma d’emmagatzemar l’energia produïda per fonts d’energia renovables o per altres fonts d’energia, com la nuclear, i també podria ser un combustible que substituirà els derivats del petroli. Cal tenir en compte que en el sistema energètic modern hi ha dos portadors d’energia: l’electricitat i els combustibles. Si es vol fer un canvi en el sistema actual cal mantenir almenys aquests dos portadors. La proposta de l’hidrogen és raonable en el sentit que proporciona una forma d’emmagatzemar l’energia produïda per les fonts renovables. El problema de les renovables és la intermitència, és a dir, els panells fotovoltaics només produeixen energia quan fa sol i les turbines eòliques només quan bufa vent. Per això és important aquesta capacitat d’emmagatzemar que ens proporciona l’hidrogen. Encara són tecnologies cares, però en la mesura en què augmenta el preu del petroli el concepte de car o baratés relatiu. Amb un preu del petroli alt aquestes tecnologies sí que són competitives.

Aleshores és urgent començar ja a fer aquesta transició cap a un nou model energètic?

Sí, però en qualsevol cas les societats desenvolupa desfem ús de grans quantitats d’energia, que en molts casos es consumeixen de manera innecessària perquè l’eficiència en l’ús de l’energia és baixa. Hi ha molt afer per obtenir el mateix nivell de serveis utilitzant menys energia. Hi ha exemples de tot tipus, com el de les bombetes fluorescents, molt més eficients energèticament que les incandescents i a preus prou assequibles que a la llarga et permeten estalviar perquè estalvies energia. D’altra banda, també és cert que una transició cap a un altre sistema energètic portarà el seu temps. Per això tant la Unió Europea com els Estats Units estan plantejant com podria ser aquesta transició i quins mecanismes s’haurien deposar en marxa.

Estaríem parlant de dues transicions. La que haurien de dur a terme les institucions i la que han de fer els mateixos consumidors, que han de conscienciar-se de la necessitat d’estalviar energia.

Sí, ens convé també que nosaltres com a consumidors prenem les nostres mesures, que poden anar des de plantejar-se quin tipus de medi de transport ens fa falta fins a l’eficiència energètica dels nos-tres electrodomèstics. Quan com-pres un cotxe, per exemple, pots optar per un cotxe que consumeix una gran quantitat de combustible o un que en consumeix poc.

En quint punt es troba actualment l’aplicació de l’hidrogen?

Evidentment és una aplicació experimental. Per exemple, hi ha un projecte d’autobusos urbans en què participen diverses ciutats europees –entre elles Madrid i Barcelona– on s’obté l’hidrogen i s’utilitza com a combustible. Totes les cases de cotxes tenen projectes de vehicles elèctrics que funcionen amb piles de combustible que són les que proporcionen l’electricitat al motor.

Però encara passarà molt de temps fins que tots tinguem un cotxe que funcione amb hidrogen…

Probablement hi haurà una etapa intermèdia amb cotxes híbrids amb una bateria distinta a la convencional i amb dos motors, un de combustió interna i un d’elèctric. En funció del tipus de conducció, d’on conduïm i com conduïm en un moment donat funcionarà un motor o un altre o tots dos. Això ens permetrà un estalvi important de combustible.

Cal, doncs, posar-se a treballar ja en aquest sentit…

Evidentment, i jo diria a més que en un estat com l’espanyol és una estratègia de futur per-què tenim una dependència molt gran dels països productors de petroli en particular, però també dels de gas natural i fins i tot de carbó. I això fa que siga una opció bastant estratègica optar per les fonts d’energia renovables per poder reduir aquesta dependència d’altres països i evitar que qualsevol problema que tinguen els països productors repercutesca en la nostra vida diària.

© Mètode 2006 - 50. Una història de violència - Número 50. Estiu 2006

Cap de redacció de la revista Mètode.