Fernando Sapiña

Professor del Departament de Química Inorgànica i investigador de l’Institut de Ciència dels Materials de la Universitat de València

Fernando Sapiña

El repte energètic: Gestionant el llegat de Prometeu
Fernando Sapiña
PUV i Bromera, Col·lecció «Sense fronteres», València, 2005, 157 pàgines.

Cap a un sistema energètic sostenible?

El subtítol no pot ser més escaient. Prometeu, el més famós dels titans, és protagonista d’alguns dels mites més suggeridors de la mitologia clàssica. Prometeu forma part essencial del mite del naixement de la tecnologia. Havent posat el foc de nou a disposició dels homes, el seu nom quedà associat per sempre en la nostra cultura a la capacitat humana per a usar el foc (l’energia), activitat a la qual ens hem aplicat de manera frenètica i desconsiderada al llarg dels segles i molt en particular durant l’últim. I tal com ens assenyalen els mites, això no pot fer-se sense conseqüències ni sense pagar un preu. I no podrà fer-se indefinidament. De com ens ho fem ara per ara per tal de disposar de tota l’energia que gastem, de les conseqüències que té, de les possibilitats de sortir-nos-en que tenim i de com l’economia de l’hidrogen i el consum més racional possible dels combustibles semblen la solució més probable en una prospectiva dels pròxims cinquanta anys ens en parla aquest llibre.

El reto energético: Gestionanndo el legado de Prometeo
Fernando Sapiña
Càtedra de la Divulgació de la Ciència i PUV, Col·lecció «Sense fronteres», València, 2005, 136 pàgines.

«La construcció d’un món sostenible és un repte científic i tecnològic, però és, també, un repte econòmic, polític i social». Aquesta afirmació, extreta del llibre, ens dóna la clau amb què cal llegir-lo i la idea fonamental que l’autor ens transmet. El llibre, però, tracta d’un tema amb molts aspectes tècnics, que requereixen, si més no, una descripció acurada i fer-la, al mateix temps, assequible a un ventall ample de lectors. Aquest és un repte que l’autor accepta i que el lector tindrà també la necessitat d’acceptar. Plantejant-se la necessitat de donar informació quantitativa (per exemple, sobre els consums actuals de diferents tipus d’energies, de les principals contaminacions que generen, de l’evolució temporal de les dades, etc.) l’autor s’afanya a trobar el punt d’equilibri entre la quantitat d’informació d’aquest tipus i l’anàlisi de les dades que té per finalitat convèncer el lector dels enormes problemes que planteja la situació actual de consum de fonts d’energia no renovables i força contaminants, i dels no menys enormes problemes que planteja el trànsit a un consum equivalent basat en fonts renovables o, almenys, fonts que generen una contaminació més tolerable o més fàcil de gestionar. Una volta plantejats els problemes lligats a l’ús dels combustibles fòssils, l’autor ens presenta les tecnologies disponibles per a la producció i la utilització de l’hidrogen, així com la seua evolució previsible. La utilització de l’hidrogen a gran escala, tant com a generador d’energia com com a portador d’ella, no està lliure de problemes, que també són descrits i discutits al llibre. L’autor també ens introdueix en l’importantíssim problema de les condicions perquè la producció d’hidrogen en gran escala siga sostenible. Com és natural, la transició del sistema actual a un sistema basat en l’hidrogen és un altre aspecte crucial del problema. Com pot fer-se aquesta transició, les dificultats que planteja i les solucions disponibles és una altra part important d’aquest interessant llibre. Finalment, les diferents opcions d’energia sostenible i la progressiva substitució del carbó per gas natural són altres aspectes destacats del contingut del llibre.

José Sánchez-Marín. Institut de Ciència Molecular (ICMol), Universitat de València.

© Mètode 2006 - 50. Una història de violència - Número 50. Estiu 2006

Cap de redacció de la revista Mètode.