‘Ambient, territori i paisatge’, de Ramon Folch i Josepa Bru

Ambient, territori i paisatge
Valors i valoracions
Ramon Folch i Josepa Bru
Barcino. Barcelona, 2016. 230 pàgines.

Vet aquí un assaig estimulant de debò. El llibre de Ramon Folch i Josepa Bru, Ambient, territori i paisatge. Valors i valoracions, és una excel·lent obra sistèmica. Les bases de partida són nítides: ja estem de ple dins un procés colossal de canvis ambientals que posen en risc la reproducció material de la societat. I alhora i al mateix temps, mai la humanitat havia tingut a l’abast tants recursos i artefactes idonis per planejar un futur centrat en la satisfacció de les necessitats de les persones. Però no sembla tasca fàcil trobar sortides. Perquè cal comprendre el problema en totes les seves dimensions, i cal posar-se d’acord sobre els objectius i les rutes per a assolir-los. Amb terminis raonables i tot evitant paranys, camins sense eixida i costos col·laterals insuportables.

Doncs bé, per orientar-se dins aquests paratges és qüestió de disposar d’una visió global ensems amb coneixements experts. Folch i Bru han treballat en aquesta direcció i ens ofereixen un assaig transfronterer, que aborda amb sensatesa i ull viu aquests assumptes. Mostren com enriquir els plantejaments de l’economia ecològica amb elements de socioecologia, la geografia física i humana i l’axiologia. La presentació literària és acurada, amena i en general, brillant. Quant al contingut, s’estructura en cinc capítols: «L’ambient, el territori i el paisatge», «El recorregut històric dels conceptes de paisatge i territori», «La dimensió axiològica del paisatge i del territori», «La valoració funcional del paisatge i del territori», i, per últim, «Les tecnociències i el dret en la valoració paisatgística i territorial».

Valoro com especialment pertinents les reflexions sobre la necessitat de plantejaments genealògics, o sobre la importància d’un tractament amatent de les escales temporals i espacials. També he trobat suggeridores les tesis sobre valors, per bé que algunes no les he vistes del tot convincents (però és un terreny que no conec gaire). En especial m’han semblat força reeixides les reflexions sobre la dimensió temporal dels problemes ambientals, sobretot quan hom subratlla que tot procés requereix el seu temps. Òbviament, cuinar pizzes requereix minuts, construir una autopista costa molts mesos, «i restaurar un bosc després d’una tala arreu exigeix diverses dècades» (p. 176). Crec que el contrast amb la freqüent falsificació de la dimensió temporal en l’àmbit de l’economia teòrica mereix ser posat en relleu.

No voldria acabar aquesta nota sense esmentar algun emperò, mal que sigui anecdòtic. Així, per exemple, hi podem trobar assercions difícils de justificar amb argumentació rigorosa. Vegem: «El concepte paisatge és en realitat un algorisme socioecològic» (p. 54). Tot amb tot, abunden les consideracions sòlides i ben convincents: «El nostre sistema de producció i consum està dominat per la malversació i la ineficiència. Una part molt considerable dels recursos consumits no satisfan cap necessitat» (p. 132).