Durant la quarantena, el cant de les oronelles o el suau dansar de les fulles s’han convertit en espectacles que ens acosten la natura al balcó. Quatre experts ens ajuden a conèixer la fauna i la flora que donen vida a la ciutat.
Recuperem el monogràfic número 36 de la revista Mètode, 'Paisatges de l'oblit', sobre el despoblament del món rural.
La Serra de Tramuntana, el Montseny, el Penyagolosa i altres paisatges emblemàtics del nostre territori interpretats per l'artista valenciana Rosa Torres conformaren el segell visual del monogràfic d'estiu del 2008.
La importància de València en l'antiga ruta de la seda ha propiciat l'entrada de la ciutat en el Programa de la Ruta de la Seda de l'Organització Mundial de Turisme, una iniciativa que uneix territoris i projectes d'investigació des del Japó fins a Portugal. Els experts aprofiten l'ocasió per a recordar i fer valdre el patrimoni històric, artístic i paisatgístic valencià.
La vida i l’obra del geògraf i naturalista prussià Alexander von Humboldt continua exercint avui dia una gran fascinació. Part d’aquesta es justifica perquè la seva figura concentra i sintetitza els moviments, les idees i, fins i tot, les grans contradiccions d’una època de canvis profunds com és l’Europa del segle XIX.
Amb motiu dels 25 anys de Mètode, Vicenç M. Rosselló recupera La cala encantada, un estudi al voltant de la ciència i cultura de la cala mediterrània, publicat a l’estiu de 2012.
El llibre de Ramon Folch i Josepa Bru, Ambient, territori i paisatge. Valors i valoracions, és una excel·lent obra sistèmica. Les bases de partida són nítides: ja estem de ple dins un procés colossal de canvis ambientals que posen en risc la reproducció material de la societat.
A l'estiu de 2008, la revista Mètode dedicava un número al paisatge. Prop d’una década després, el seu coordinador, Eliseu T. Climent, reflexiona sobre relació actual entre paisatge i societat.
El futur del que resta de l’horta de València és ben incert per la falta de protecció institucional davant l’especulació urbanística i de relleu generacional entre els llauradors. Un dels elements patrimonials millor preservats és la toponímia, a causa del caràcter arcaïtzant propi del llenguatge dels noms de lloc.
El paper de la pintura no ha estat el que s’hauria pogut esperar per conscienciar del valor del paisatge balear, i molts d’aquests espais no s’han salvat de l’impacte del turisme i la construcció.