Fa vora setze anys que es va fer públic al món el resultat del Projecte Genoma Humà. Dels 21.000 gens que tenim els éssers humans al nostre genoma, compartim un percentatge molt elevat amb altres organismes, com per exemple rates o mosques. Només un nombre reduït dels gens explica la diferència entre nosaltres com a humans i la resta d’éssers. En aquest llibre, David Bueno, biòleg, investigador i professor de la Universitat de Barcelona, ens fa un recull dels cent gens que donen la clau per explicar–nos per què som «humans».
El llibre s’estructura en cent capítols de dues planes, un per a cada gen. Al començament de cadascun hi ha una fitxa d’aspectes tècnics (nom i localització del gen dins del genoma, nombre d’aminoàcids que formen la proteïna codificada pel gen i també gens veïns) seguit per un text explicatiu de la funció del gen esmentat: el tipus de proteïna que codifica i la seua funció, interaccions, i si presenta variants gèniques. Els cent gens estan agrupats en tres blocs: els relacionats amb la formació del cos i el cervell, els que es relacionen amb el funcionament del cos i el cervell i, per últim, els que s’associen amb trets del comportament humà.
Llegint amb deteniment cadascun del gens es pot entendre la importància de trets que marquen el nostre dia a dia, i que estan condicionats pels gens. Des de l’olor de les persones, que depèn de l’estat d’ànim i és un mecanisme de comunicació, fins al color de la pell: Per què clara? Per què fosca? És molt interessant com l’autor ens explica l’efecte dels gens sobre la relació entre les connexions neuronals i el funcionament dels neurotransmissors, que poden portar–nos cap a l’aprenentatge i l’adquisició de noves habilitats, però també endinsar–nos en malalties com l’esquizofrènia. O ens parla de les diferències entre cervells femenins i masculins, que n’hi ha, però no relacionades amb la intel·ligència. És molt interessant la regulació de la producció hormonal, que controla des dels caràcters sexuals fins l’alletament o l’instint maternal i paternal. I menció especial reben els capítols que tracten d’aquelles molècules produïdes pels gens amb la funció de degradar altres molècules, o d’activar i desactivar altres gens. En definitiva, que fan tot un treball de regulació en equip per intentar garantir que la persona sigui això, persona. Cal ressaltar també l’explicació de la manera com els gens condicionen la reacció del nostre cervell a substàncies que produeixen addicció com la nicotina, l’alcohol o el cànnabis, per què costa tant desenganxar–se’n i com les persones presenten diferents toleràncies.
Així, el llibre fa un viatge fascinant i estimulant pels cent gens i les seues manifestacions al nostre cos. Em quede amb un gen de 548 nucleòtids localitzat al cromosoma 20. Codifica per una proteïna inactiva de 125 aminoàcids que, mitjançant l’acció de dos enzims, dóna lloc a l’oxitocina funcional i la neurofisina 1: l’oxitocina és l’hormona social, per tant, humanitat al 100 %. Cultura, curiositat, amor romàntic, creativitat, llenguatge, parlar, prendre decisions amb llibertat i consciència… Caràcters que ens fan humans i que portem escrits en un reduït nombre dels nostres gens.
