Etiqueta: genètica

efecte CSI
Més enllà de l’efecte CSI

La genètica forense aplega els coneixements genètics necessaris per a resoldre determinats problemes judicials. En les darreres dècades, les noves tècniques han mostrat el potencial de l’ADN com a mètode de reconeixement. Aquests avenços han anat de la mà d’altres millores a l’hora de comunicar el resultat de les proves amb la introducció de l’avaluació estadística.

Com s’ha fet tot?

L’evolució de la vida no és només una qüestió de canvis genètics (que ho són) sinó d’interaccions entre molècules, organismes i condicions d’entorn, i sovint es basa en processos associatius i d’incorporació.

Científics per la memòria

Aqesta setmana s'inaugura l'exposició Exhumant el silenci. Memòria, ciència i identitat al Palau de Cerveró de la Universitat de València. Des de fa anys, associacions de memòria història i equips científics treballen per recuperar i identificar les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme.

La comunicació de l’edició genètica

La comunicació és essencial en tots els àmbits de la societat, però en ciència és una de les claus ineludibles. Comunicar és traslladar els descobriments, observacions i troballes tant a col·legues com a la societat.

Il·lustració: Perico Pastor
‘El gen’, de Siddhartha Mukherjee

L’investigador i oncòleg Siddharta Mukherjee ha aconseguit de nou que un assaig d’alta divulgació siga un èxit. A El gen ens acosta a la història «de la normalitat abans que esdevingui una cosa maligna».

La genètica forense ha ajudat en casos històrics, com el de la família Romanov.
Del laboratori als tribunals

El terme forense, que prové de forum, remet a tot allò que dóna suport als jutges. De les diverses especialitats que el fan servir, el creixement més espectacular ha estat el de la genètica forense. El seu desenvolupament va lligat al de la biologia molecular, de la qual empra les tècniques resultants del salt qualitatiu en la seqüenciació genètica i la bioinformàtica.

nassos
No hi ha dos nassos iguals

L’olfacte és el menys estudiat de tots els sentits i estem encara lluny de conèixer les implicacions funcionals d’aquesta enorme variabilitat genètica, però podem afirmar que no hi ha dos nassos iguals.