Podrem els humans dirigir l’evolució futura de la nostra espècie? Basant-nos en els coneixements actuals en genètica, es pot inferir i extrapolar què pot passar en un futur més proper. Al cap i a la fi, si cal predir el futur, cal comprendre les bases del nostre present.
Amb ferramentes genètiques que tenim a l'abast, alterarem l'ADN de l'espècie humana per a crear éssers humans optimitzats? El pròxim 22 de maig a les 19:00 hores, Gemma Marfany ofereix una conferència a La Nau sobre el futur de la genètica.
El laboratori de Lluís Montoliu ha estat pioner a Espanya en l'ús de CRISPR per a investigar malalties rares. El científic va analitzar a València l'impacte en la recerca i en possibles teràpies d'aquesta tècnica.
L’evolució de la vida no és només una qüestió de canvis genètics (que ho són) sinó d’interaccions entre molècules, organismes i condicions d’entorn, i sovint es basa en processos associatius i d’incorporació.
Aqesta setmana s'inaugura l'exposició Exhumant el silenci. Memòria, ciència i identitat al Palau de Cerveró de la Universitat de València. Des de fa anys, associacions de memòria història i equips científics treballen per recuperar i identificar les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme.
Els índexs tradicionals de diversitat (principalment riquesa, abundància i equitativitat d’espècies) han estat altament reveladors per al seguiment de processos en comunitats i ecosistemes en ecologia moderna.
Ensenyar, investigar i divulgar són les tres passions de Gemma Marfany, professora de genética de la Universitat de Barcelona.
La genètica forense aplega els coneixements genètics necessaris per a resoldre determinats problemes judicials. En les darreres dècades, les noves tècniques han mostrat el potencial de l’ADN com a mètode de reconeixement. Aquests avenços han anat de la mà d’altres millores a l’hora de comunicar el resultat de les proves amb la introducció de l’avaluació estadística.
La comunicació és essencial en tots els àmbits de la societat, però en ciència és una de les claus ineludibles. Comunicar és traslladar els descobriments, observacions i troballes tant a col·legues com a la societat.
L’investigador i oncòleg Siddharta Mukherjee ha aconseguit de nou que un assaig d’alta divulgació siga un èxit. A El gen ens acosta a la història «de la normalitat abans que esdevingui una cosa maligna».