La genètica forense aplega els coneixements genètics necessaris per a resoldre determinats problemes judicials. En les darreres dècades, les noves tècniques han mostrat el potencial de l’ADN com a mètode de reconeixement. Aquests avenços han anat de la mà d’altres millores a l’hora de comunicar el resultat de les proves amb la introducció de l’avaluació estadística.
El laboratori de Lluís Montoliu ha estat pioner a Espanya en l'ús de CRISPR per a investigar malalties rares. El científic va analitzar a València l'impacte en la recerca i en possibles teràpies d'aquesta tècnica.
L’evolució de la vida no és només una qüestió de canvis genètics (que ho són) sinó d’interaccions entre molècules, organismes i condicions d’entorn, i sovint es basa en processos associatius i d’incorporació.
Aqesta setmana s'inaugura l'exposició Exhumant el silenci. Memòria, ciència i identitat al Palau de Cerveró de la Universitat de València. Des de fa anys, associacions de memòria història i equips científics treballen per recuperar i identificar les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme.
Ensenyar, investigar i divulgar són les tres passions de Gemma Marfany, professora de genética de la Universitat de Barcelona.
La comunicació és essencial en tots els àmbits de la societat, però en ciència és una de les claus ineludibles. Comunicar és traslladar els descobriments, observacions i troballes tant a col·legues com a la societat.
L’investigador i oncòleg Siddharta Mukherjee ha aconseguit de nou que un assaig d’alta divulgació siga un èxit. A El gen ens acosta a la història «de la normalitat abans que esdevingui una cosa maligna».
La comparació del paper del gen FOXP2 en humans i en altres animals està començant a revelar principis comuns que podrien haver proporcionat elements fonamentals per a l’evolució del llenguatge.
El terme forense, que prové de forum, remet a tot allò que dóna suport als jutges. De les diverses especialitats que el fan servir, el creixement més espectacular ha estat el de la genètica forense. El seu desenvolupament va lligat al de la biologia molecular, de la qual empra les tècniques resultants del salt qualitatiu en la seqüenciació genètica i la bioinformàtica.
L’olfacte és el menys estudiat de tots els sentits i estem encara lluny de conèixer les implicacions funcionals d’aquesta enorme variabilitat genètica, però podem afirmar que no hi ha dos nassos iguals.