Genes de colores, de Lluís Montoliu

Genes de colores conta i documenta una història, la del coneixement de les bases genètiques dels colors en els animals.

0

Sobre Gregor Mendel

[caption id="attachment_128557" align="alignleft" width="500"] National Library of Medicine[/caption] Johann (Gregor) Mendel (1822) tenia dues germanes, Veronika i Theresia. Tot i ser llest i capacitat, els seus pares no van poder pagar-li els estudis més enllà dels divuit anys. Aquests problemes econòmics, i la por a no

0
Il·lustració: Lucía Peiró

Carta a Theresia

Aquesta carta imaginada de Johan Gregor Mendel a la seua germana Theresia ens permet endinsar-nos en els treballs sobre l'herència i transmissió de les seues característiques.

0
Genes: Escribiendo el guion de la vida

‘Genes: Escribiendo el guion de la vida’, coordinat per Adrián Villalba

Genes acosta la ciència de l’ADN a un públic poc especialitzat en la matèria emprant com a vehicle majoritari la paraula. Una feina que s’assoleix gràcies a l’experiència divulgadora dels autors.

0

De bracet

La genètica i el llenguatge estan estretament lligades. Certs gens dels éssers humans han sigut essencials per al desenvolupament del llenguatge complex.

0

L’investigador Salvador Macip ens acosta a les promeses i els riscos del transhumanisme

Salvador Macip ofereix una conferència el pròxim dijous 16 de desembre a les 18 h al Centre Cultural La Nau. En l'acte es presentarà el darrer número de Mètode.

0

Superant els nostres gens

El missatge de Gattaca potser hauria de repensar-se com una defensa de la possibilitat de crear posthumans superiors amb enginyeria genètica.

0

Millorament humà i diversitat funcional

El millorament humà utilitzant l'edició genòmica és un dels objectius del transhumanisme, però la seua aplicació podria generar importants discriminacions

0
Marejada 7. Marina Núñez

Editorial: Transhumanisme

El nou número de Mètode, dedicat al transhumanisme, reflexiona sobre el futur de la humanitat.

0

Estan vius els virus?

Bona part de la comunitat científica sosté que els virus no tenen vida. La idea suscita un cert debat, que depén de la definició de vida que s'utilitze.

0