‘El club de los desayunos filosóficos’ de Laura J. Snyder

El Club de los desayunos filosóficos
Laura J. Snyder
Traducció de José Manuel Álvarez-Flórez. Acantilado. Barcelona, 2021. 640 pàgines.

Aquesta és la història de quatre amics, els joveníssims William Whewell, Charles Babbage, John Herschel i Richard Jones, que es reunien cada diumenge al matí, en unes habitacions amb llar de foc del College Saint John’s de Cambridge, per parlar sobre com creien que calia reformar la ciència. Amb els anys, tots ells arribarien a fer contribucions brillants en diversos camps de coneixement (astronomia, fotografia, economia, mareografia i computació), però en aquells moments, l’any 1812, són només quatre universitaris units per una mateixa urgència: encarrilar la ciència cap a camins més precisos, més empírics i sobretot més fructífers per assolir unes millors condicions de vida. Per damunt de tot, s’inspiren en Francis Bacon (1561-1626) a les pàgines del qual llegeixen una veritable exigència de revolucionar el pensament, de posar fi a les lectures errònies i periclitades d’Aristòtil i d’impulsar un raonament inductiu que elimini l’excés de generalitzacions. Les propostes que Bacon feia amb obres com Instauratio magna (1620) o La nova Atlàntida (1626) no havien acabat de germinar. Així ho creien Whewell, Babbage, Herschel i Jones, que, moguts per l’optimisme, estaven disposats a donar l’empenta que faltava perquè així fos.

L’excel·lent assaig de la nord-americana Laura J. Snyder, El Club de los desayunos filosóficos, ressegueix des de l’inici la gran ambició d’aquests homes de ciència i demostra pas a pas com van dur a la pràctica aquell encertat anhel juvenil. Amb un pròleg, tretze capítols i un epíleg vastíssims i exquisits, el llibre té un plantejament molt original: no es tracta de la biografia d’un únic personatge; és la biografia d’una amistat i d’una col·laboració. I és un mèrit que sigui així perquè d’aquesta manera s’exemplifica que la nova ciència que aquests joves reclamaven havia de ser per força una empresa col·lectiva on els descobriments i les troballes dels uns influïssin en els invents i els raonaments dels altres.

Fins a començaments del segle xix, els erudits que es dedicaven a la ciència solien ser personatges aïllats que s’anomenaven a ells mateixos filòsofs naturals. Però, amb les seves idees i amb la seva nova manera de fer, Whewell, Babbage, Herschel i Jones van encarnar un nou professional que es preocupava per l’aplicabilitat i l’impacte del seu coneixement. A partir de les seves cartes, de les lectures conjuntes, d’aventures plenes d’entusiasme i fins i tot d’enveges i ressentiments, Snyder narra el naixement del científic tal com avui en dia el coneixem.

En aquesta narració es fa evident que tots quatre eren plenament conscients que estaven ajudant a fer néixer una nova professió. Ho sabem perquè van ser ells els qui, per analogia amb artist, van crear la paraula scientist. Era un mot que els distingia dels vells filòsofs naturals i que els projectava cap al futur. I van ser ells també qui, per boca de William Whewell, la van pronunciar per primera vegada en públic. Era un 24 de juny de 1833 a la Senate House de Cambridge en una reunió de la British Science Association. Era un dilluns i s’acabava d’inaugurar una època de precisió i d’esplendor científica.