‘El jinete pálido’, de Laura Spinney
La grip del 1918: La magnitud de la tragèdia
L’epidemiologia de malalties infeccioses té un punt de contacte amb la sismologia: l’espera de l’arribada de the big one. No se sap amb certesa quan s’esdevindrà la propera pandèmia de grip o el megaterratrèmol de la falla de San Andrés a Califòrnia; no se sap on començarà, ni quina magnitud assolirà, però tard o d’hora l’espera s’acabarà.
Enguany fa cent anys de la pandèmia de grip del 1918, coneguda com a «grip espanyola», que va matar entre 50 i 100 milions de persones, entre el 2,5 i el 5 % de la població mundial. Es calcula que un terç de la humanitat es va contagiar en un temps rècord. Amb El jinete pálido, l’escriptora i periodista Laura Spinney vol que no passem per alt l’efemèride d’un dels desastres naturals més devastadors de la història. Spinney ha destil·lat amb minuciositat moltes històries ocultes darrere dels registres i ha documentat exhaustivament els testimonis de les persones que s’hi enfrontaren, tot posant en un context exquisit aquesta informació, lluny dels tecnicismes propis dels manuals i articles científics. Un tresor d’informació clara i organitzada que mostra com certes actuacions preventives contingueren el virus i altres contribuïren a propagar-lo.
No deu d’haver estat una tasca fàcil per a l’autora. La grip del 1918 encara es troba envoltada de moltes incerteses pel que fa a la seua magnitud real. El registre de dades de mortalitat de l’època és acceptable en Europa i Nord-amèrica però molt més limitat en altres continents com Àfrica, Àsia o Sud-amèrica, on els registres sanitaris provenen de petits nuclis occidentalitzats com ara mines o missions religioses. A través de les microbiografies dels protagonistes contemporanis a la grip espanyola, es descriu com la Primera Guerra Mundial, la ignorància atàvica, la censura interessada, la falta de recursos i les dificultats de diagnòstic i de tractament van jugar a favor de la propagació de la malaltia i en contra de l’únic recurs eficaç disponible aleshores, la quarantena i l’aïllament dels malalts. Dins de l’anàlisi de ciutats representatives arreu del món, pel que fa a Espanya, copsa el paper sinèrgic del tàndem església i incultura a la ciutat de Zamora, on la grip va assolir una mortalitat relativament alta.
El llibre actualitza els coneixements històrics i, en discreta mesura, científics al voltant de les tres hipòtesis sobre l’origen geogràfic de la grip del 1918 i les conclusions extretes de l’aplicació de les noves tècniques de seqüenciació a mostres congelades o parafinades. La descripció de la consolidació durant el segle xx de la salut pública i l’epidemiologia com a disciplines solvents convida a la reflexió sobre les possibles actuacions en una pandèmia futura i si es podran afrontar totes les contingències.
El període interpandèmic, aquesta treva viral intermitent, és el temps d’acumulació de tensions mutacionals. També és temps d’estudi i de vigilància de les diferents versions del virus de la grip, que fa proves i s’examina cada hivern, a cada contagi. I així, esperant the big one, hem passat ja cent anys. El jinete pálido examina el passat amb una perspectiva de futur i la seua lectura amena estimula el pensament.
