Probablement Maurice Hilleman és el científic que més mort i malaltia per infecció ha evitat mai en la història de la medicina. Ell i el seu equip van obtenir o millorar més de 25 vacunes contra virus i bacteris.

Observem l’esclat del brot de coronavirus a la Xina. La divulgació d’informació precisa i ben interpretada és clau en els primers moments d’intervenció en un brot emergent. Però sembla que la necessitat, la pressió o la notorietat per publicar està afectant el rigor de la investigació.

La cobertura vacunal alta està trobant un obstacle inesperat. Recentment s’ha detectat que les actituds i dubtes dels antivacunes están contagiant part del personal sanitari de proximitat.

Els individus prosopagnòsics presenten dificultats per reconèixer pel rostre familiars, amistats i, fins i tot, a ells mateixos.

La proposta es un tresor d’informació clara i organitzada sobre un dels desastres naturals més devastadors de la història.

[caption id="attachment_2077" align="alignleft" width="196"] 28 historias de sida en África. Stephanie Nolen. Kailas Editorial. Madrid, 2008. 566 pàgines.[/caption] Si en els darrers anys hi ha

[caption id="attachment_2076" align="alignleft" width="200"] El remedio invisible. África, Occidente y la lucha contra el sida. Helen Epstein. Alba Editorial. Barcelona, 2008. 436 pàgines.[/caption] Si en

Escriure una història de la biologia en un sol llibre potser seria agosarat. També és un repte considerable descriure amb rigor i vehemència algunes de les històries de la biologia moderna, tot prenent com a excusa conductora els organismes models que han fet que certes branques de la biologia hagen assolit solidesa, competitivitat i també popularitat en els últims cent anys.

Com que no sabem res sobre l’origen primordial dels virus, qualsevol afirmació sobre la matèria se situa en el terreny de la pura conjectura. No obstant això, el debat entorn de l’origen gira al voltant de tres idees no necessàriament excloents.