Els individus prosopagnòsics presenten dificultats per reconèixer pel rostre familiars, amistats i, fins i tot, a ells mateixos.
La proposta es un tresor d’informació clara i organitzada sobre un dels desastres naturals més devastadors de la història.
[caption id="attachment_2077" align="alignleft" width="196"] 28 historias de sida en África. Stephanie Nolen. Kailas Editorial. Madrid, 2008. 566 pàgines.[/caption] Si en els darrers anys hi ha
[caption id="attachment_2076" align="alignleft" width="200"] El remedio invisible. África, Occidente y la lucha contra el sida. Helen Epstein. Alba Editorial. Barcelona, 2008. 436 pàgines.[/caption] Si en
Escriure una història de la biologia en un sol llibre potser seria agosarat. També és un repte considerable descriure amb rigor i vehemència algunes de les històries de la biologia moderna, tot prenent com a excusa conductora els organismes models que han fet que certes branques de la biologia hagen assolit solidesa, competitivitat i també popularitat en els últims cent anys.
Coronel de l’armada nord-americana i especialitzada en biodefensa, la patòloga Aillen M. Marty ha estat durant molts anys directora de la Infectious Diseases Branch de les Forces Armades dels EUA. Mentre treballava en la Uniformed Services University for the Health Sciences, com a entrenadora de futurs professionals sanitaris, el president Bill Clinton...
Com que no sabem res sobre l’origen primordial dels virus, qualsevol afirmació sobre la matèria se situa en el terreny de la pura conjectura. No obstant això, el debat entorn de l’origen gira al voltant de tres idees no necessàriament excloents.
El fenomen del parasitisme —relació d’un organisme que viu a costa dels recursos d’un altre que rep el nom d’hoste— esdevé en tots els grups biològics descrits, fins i tot el dels virus. D’entre tots els paràsits coneguts, els virus són els organismes que han assolit un grau de versatilitat estructural i funcional més remarcable.