Tot i que no seria gens prudent considerar el SARS-CoV-2 per esgotat evolutivament, les seues opcions de millora mutacional semblen començar a escassejar.
Recordem la història de la doctora June Almeida, la primera persona que va fotografiar un coronavirus humà.
La nostra intel·ligència potser és l'únic recurs per a fer front a les malalties infeccioses emergents, com la pandèmia provocada pel SARS-CoV-2.
Probablement Maurice Hilleman és el científic que més mort i malaltia per infecció ha evitat mai en la història de la medicina. Ell i el seu equip van obtenir o millorar més de 25 vacunes contra virus i bacteris.
Observem l’esclat del brot de coronavirus a la Xina. La divulgació d’informació precisa i ben interpretada és clau en els primers moments d’intervenció en un brot emergent. Però sembla que la necessitat, la pressió o la notorietat per publicar està afectant el rigor de la investigació.
La cobertura vacunal alta està trobant un obstacle inesperat. Recentment s’ha detectat que les actituds i dubtes dels antivacunes están contagiant part del personal sanitari de proximitat.
Els individus prosopagnòsics presenten dificultats per reconèixer pel rostre familiars, amistats i, fins i tot, a ells mateixos.
La proposta es un tresor d’informació clara i organitzada sobre un dels desastres naturals més devastadors de la història.
[caption id="attachment_2077" align="alignleft" width="196"] 28 historias de sida en África. Stephanie Nolen. Kailas Editorial. Madrid, 2008. 566 pàgines.[/caption] Si en els darrers anys hi ha
[caption id="attachment_2076" align="alignleft" width="200"] El remedio invisible. África, Occidente y la lucha contra el sida. Helen Epstein. Alba Editorial. Barcelona, 2008. 436 pàgines.[/caption] Si en
- 1
- 2