‘El manual del astrólogo cuántico’, de Michael Brooks

El manual del astrólogo cuántico
Michael Brooks
Traducció de Joan Soler Chic.
Antoni Bosch editor. Barcelona, 2019. 251 pàgines.

El manual del astrólogo cuántico, de Michael Brooks, és un llibre que sorprèn de bon començament, des del títol mateix. Es tracta d’una biografia, poc convencional i amb tocs irònics, sobre el matemàtic i metge renaixentista Girolamo Cardano, en la qual l’autor es permet la llicència de compartir amb el protagonista algunes hores durant el seu tancament a la presó de Bolonya en 1571.

En el llibre se’ns presenten en realitat dues vides entrellaçades («estem inextricablement entrellaçats en l’espai i el temps, com els fotons», diu el narrador), la del protagonista i la de l’autor. Els atzarosos esdeveniments de la vida de Girolamo en el segle XVI són comentats per aquest amb Brooks, qui aprofita per a donar-nos unes pinzellades sobre la seua pròpia vida i la seua manera d’interpretar i conèixer el món. Intercalades entre els seus diàlegs, trobem explicacions breus i relativament senzilles dels fonaments de la física quàntica, oferides per la mà experta de l’autor, la tesi doctoral del qual versava justament sobre un fenomen quàntic.

Matemàtic interessat en la probabilitat a causa de la seua addicció al joc (durant la seua època d’estudiant de medicina a Pavia, Girolamo es passava les nits «bevent i jugant en les tavernes»), és considerat per Brooks com el vertader pare d’aquesta disciplina, avançant-se en un segle als estudis de Pascal, Fermat, Leibniz i, més tard, Laplace. Cardano també va descobrir els nombres imaginaris quan buscava solucions de les equacions cúbiques (uns altres abans s’hi havien topat, però es van negar a acceptar la seua realitat), encara que va afirmar sentir un desgrat tan profund per aquests nombres que els va qualificar de «quantitats impossibles» i «sofisma inútil». No obstant això, actualment sense aquests nombres «no som capaços d’explicar el funcionament de l’univers», comenta Brooks.

La probabilitat i els nombres imaginaris són part essencial de la mecànica quàntica desenvolupada per Schrödinger a començament del segle XX i són responsables que la descripció que ens ofereix del món físic siga tan estranya i estiga tan allunyada de les intuïcions naturals. Brooks és capaç d’explicar amb èxit de manera més o menys senzilla conceptes enormement complexos i contraris a la intuïció, com la superposició d’estats (amb gats vius i morts simultàniament) o l’entrellaçament quàntic i l’esborronadora acció a distància.

A més de la biografia de Girolamo, i en menor extensió la del mateix Brooks, el llibre ens introdueix en les d’altres personatges il·lustres de l’època; en particular, la del matemàtic Nicolo Tartaglia, amb qui Cardano va sostenir un «entrellaçament» bastant complex al llarg de la seua vida.

El llibre ofereix un aparador de la societat renaixentista, amb freqüents intrigues i jocs de poder. Descriu els populars duels matemàtics de l’època, com el lliurat per Tartaglia i Ferrari, alumne de Cardano. Amb freqüència un matemàtic reptava un altre, amb l’objectiu de desprestigiar l’adversari i, sovint, el de quedar-se amb la seua faena.

Es tracta, en resum, d’un llibre interessant, original, amb un bon equilibri entre la narració novel·lada i les explicacions científiques que es fa amè de llegir.