«Els secrets de les etiquetes», de Claudi Mans

133-56

Els secrets de les etiquetes. La química dels productes de casa.
Claudi Mans.
Mina Editorial. Barcelona, 2006. 222 pàgines.

Els secrets de les etiquetes és un llibre de divulgació científica, que conté informació útil per a tots els ciutadans. A partir de les etiquetes de diversos productes es parla de diferents aspectes de la ciència de la vida quotidiana. Així, ens explica de què estan fets els productes que tenim a casa: els aliments, els productes d’higiene personal i cosmètics, els de neteja, la roba, les sabates… L’apèndix conté un glossari sobre el significat de diversos termes habituals en les etiquetes de certs productes alimentaris. La forma de presentació considera un lector in­vi­sible que fa preguntes a l’autor del llibre o com aquest li fa llegir una etiqueta, cosa que aprofita per introduir explicacions.

El primer capítol parla de la informació, que, d’acord amb la legislació vigent, ha de figurar en les etiquetes de qualsevol producte alimentari, i que ha de fer referència a la marca registrada, la denominació genèrica del producte, el nom del fabricant, el pes net o escor­regut, el nombre d’unitats, les dates de fabricació, d’envasa­ment i de caducitat i la composició química de l’aliment. També hi ha d’haver informació en les etiquetes sobre els ingredients i el valor nutricional. Alguns d’aquests ingredients són substàncies pures naturals, altres són productes alimentaris clàssics, altres són additius alimentaris com colorants, edulcorants, conservants, antioxidants, espessidors i estabilitzants; l’autor hi explica quina és la seua funció, com s’identifiquen i les particularitats referents a la seguretat.

La informació que es pot trobar a les etiquetes dels productes d’higiene personal i cosmètics s’analitza en el segon capítol i és molt interessant. Un gel de bany pot contenir 21 ingredients i cada un té una funció. A més, parla de les diverses formes de presentació dels cosmètics: els olis, les locions, les emulsions i els gels i per què cada producte ha de tenir un pH adequat; explica de manera molt didàctica el concepte de pH. Hi trobem resposta a preguntes com: cal posar-se protecció en un dia ennuvolat? Què significa un factor de protecció solar 5? Què hi ha en els potets de crema que tenim al lavabo? Després continua parlant en el tercer capítol sobre els productes de neteja, des del sabó al salfumant. Ens explica els ingredients que contenen i la seua funció, com també la biodegradabilitat que presenten. En el quart capítol les etiquetes de la roba i les sabates són els protagonistes. Estableix la diferència entre fil natural, artificial o sintètic, i ressalta la importància de les instruccions que mostren les etiquetes de la roba sobre rentat i planxat. Què és una arruga i per què desapareix quan planxem la roba arrugada? Tenim curiositat per mirar l’etiqueta d’una sabata? El cinquè i darrer capítol descriu aspectes generals com el codi de barres, les etiquetes referides al reciclatge de l’envàs o els diversos símbols dels aerosols. Segons l’autor, les etiquetes són el compromís entre el fabricant, el consumidor i l’administració per a donar la informació que cal per tal de practicar un consum responsable i segur des del punt de vista sanitari, mediambiental i social.

© Mètode 2011 - 56. Matèria d'art - Número 56. Hivern 2007/08

Catedràtica de Física i Química d’ensenyament secundari, IES Sorolla, València.